Guerra a l'Orient Mitjà: Espanya enviarà una fragata a Xipre per reforçar la seguretat al Mediterrani
Espanya enviarà la fragata Cristóbal Colón a Xipre, país que ostenta la presidència de torn de la UE i on dilluns un dron va impactar en una base militar britànica.
Aquesta decisió s'ha conegut el mateix dia que el Ministeri de Defensa Britànic ha confirmat que el dron Shahed no va ser disparat des de l'Iran.
La fragata que envia Espanya acompanyarà el portaavions francès Charles de Gaulle i altres naus de l'Armada grega. Està previst que tots aquests efectius arribin a les costes de Creta el 10 de març.
La missió de la fragata espanyola al Mediterrani consistirà, segons el govern espanyol, a oferir protecció i defensa aèria, complementant la feina que fa la bateria Patriot desplegada a Turquia.
També estarà preparada per si cal evacuar personal civil afectat pel conflicte.
L'executiu de Pedro Sánchez se sumarà així a la vigilància en aquesta zona, com ja ha fet França amb un portaavions i també Grècia, que hi ha enviat naus.
Tot i això, subratllen que aquest gest no suposa participar activament en la guerra de la mà dels Estats Units, sinó que és una actuació de caràcter defensiu sota el paraigua de l'OTAN, com se'n fan moltes d'altres. I és en aquest context, i no en el de cooperar amb cap guerra activament, en què s'ha de llegir la missió d'aquest buc de l'armada.
Aquest dijous, Itàlia també ha anunciat que enviarà ajuda de defensa aèria als estats del Golf afectats pels atacs iranians. Tot i això, i encara que ho ha fet de manera més tèbia que Espanya, la primera ministra italiana ha dit que la seva intenció no és involucrar-se en el conflicte: "No estem en guerra ni ho volem estar", ha dit aquest dimecres.
En declaracions al Matí de Catalunya Ràdio, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha justificat per què és compatible una operació com aquesta i --al mateix temps-- desmarcar-se de la guerra contra l'Iran.
És perfectament compatible tenir un exèrcit nacional, participar en l'OTAN com ho fem en aquests moments garantint seguretat euroatlàntica, però els exèrcits estan per mantenir la defensa i la dissuasió que dona seguretat als nostres ciutadans.
Polèmica tancada
Albares ha rebaixat el xoc diplomàtic amb els Estats Units i diu que no té cap intenció de cridar a consultes l'ambaixador d'aquest país. Tot i això, Trump ha tornat a carregar contra Espanya, mentre que el cap de l'OTAN ha intentat calmar els ànims destacant el paper espanyol en missions clau com la de Turquia.
Les relacions es van tornar a tensar aquest dimecres després que la Casa Blanca va dir que Espanya havia acceptat cooperar amb l'exèrcit nord-americà en la guerra a l'Orient Mitjà.
La Moncloa va sortir ràpidament a desmentir-ho i, aquest dijous, Albares ho ha ratificat als micròfons d'"El matí de Catalunya Ràdio".
Tot i això, ha volgut tancar la crisi i ha deixat clar que no cridarà a consultes l'ambaixador nord-americà:
No parlaré amb ningú... No ho mereix en absolut. El que és important és que Espanya se situa al costat del dret internacional.
També ho ha desmentit la ministra de Defensa, Margarita Robles, que ha deixat caure a la SER que potser els Estats Units buscaven "desinformar".
El ministre d'Exteriors ha rebaixat, doncs, la tensió diplomàtica entre els dos governs i ha assegurat que les relacions amb l'administració de Donald Trump són fluides.
De fet, Albares ha definit Espanya com un "aliat absolutament fiable", un qualificatiu completament oposat al que va utilitzar Trump, que va titllar Espanya d'"aliat horrible" de l'OTAN.
Sorprès amb Alemanya
El ministre d'Afers Exteriors també ha dit que el van sorprendre les declaracions del canceller alemany, Friedrich Merz, durant la trobada amb Donald Trump, en què el president nord-americà va anunciar que trencava relacions comercials amb Espanya.
Sorpresa, ha dit José Manuel Albares, pel "lloc i el context" en què ho va dir. I ha recordat que Espanya sempre ha donat suport a Alemanya quan ho ha necessitat.
Encara que ja ho va fer Merz després de la reunió, aquest dimecres el ministre d'Afers Exteriors alemany, Johann Wadephul, ha assegurat que Espanya pot comptar amb la Unió Europea pel que fa a les relacions comercials amb els Estats Units. "No ens permetrem que ens divideixin; ens mantenim fermament units," ha dit.
Conseqüències imprevisibles
El ministre ha reiterat la seva crida a la desescalada davant l'advertència que sigui un conflicte llarg:
Les operacions duraran setmanes, hem passat de dies a setmanes, i les conseqüències són absolutament imprevisibles.
Sobre si caldrà rearmar Espanya per fer front als nous escenaris de guerra, José Manuel Albares ha dit que "la seguretat no només passa pels tancs".
En aquest punt ha tornat a insistir en la necessitat d'un exèrcit europeu amb actitud "dissuasiva" més que no pas agressiva, ha dit.
Aquest dijous ha arribat a Madrid el primer avió militar amb ciutadans espanyols evacuats de l'Orient Mitjà.
Les 171 persones repatriades han arribat a primera hora d'aquest dijous a la base aèria de Torrejón de Ardoz.
El conseller d'Acció Exterior, Jaume Duch, ha dit al "Catalunya Nit" de Catalunya Ràdio que, "si la situació evoluciona com ara, els pròxims dies s'incrementaran els vols" per continuar retornant ciutadans, tal com també ha explicat el ministre d'Exteriors.
França permet l'ús de les seves bases amb condicions
Després del conflicte obert per la utilització de les bases de Rota i Morón, aquest dimecres França ha anunciat que ha autoritzat l'entrada d'avions de "suport" militars americans a la base militar francesa d'Istres, al sud-est del país, però amb la condició que s "no participaran de cap manera en operacions dutes a terme pels Estats Units a l'Iran".
