Els preus del transport no afluixaran després de la guerra a l'Iran, segons experts en logística
Al Saló de la Logística no només hi ha expositors, navilieres i transportistes per carretera i per tren, amb la idea d'atreure clients. També s'hi poden trobar experts en logística com Jordi Espín, secretari general de l'Associació d'Empreses Exportadores.
La seva feina és aconsellar les empreses sobre la millor manera d'exportar, o importar, en un món cada cop més insegur, amb guerres com la de l'Iran i aranzels arreu.
Un transport estressat
L'escenari es complica cada cop més i Espín creu que aquesta complexitat es paga i es pagarà cada cop més cara: "La mercaderia ha hagut de buscar nous camins per circular i aquests nous camins tendeixen a ser més cars, perquè han de combinar diferents vies."
Abans potser tot es feia en vaixell i ara han de combinar vaixell, aire i tren. La fiabilitat falla.
Espín apunta que les cadenes de transport s'han fet més llargues, més fragmentades i a vegades no sincronitzades, "i això les desgasta i les fa més cares".
Afegeix un altre factor que encareix la logística: "El transport no serà mai més barat perquè falten conductors, perquè falten mitjans, perquè hi ha un proteccionisme que fa que els punts estratègics globals estiguin protegits per alguns governs que fan pagar una taxa per passar per allà." Conclou que això fa que les assegurances també s'encareixin: "Hem d'acceptar tot això."
Cristina Peña dirigeix TuComex, una consultoria que acompanya les empreses que volen obrir el seu negoci al món i que també ha participat en el Saló Internacional de la Logística. Creu que el conflicte a l'Iran confirma que el transport s'acaba adaptant a tot buscant noves rutes, però alhora assumint un increment de costos de forma inevitable: "Conec empreses que busquen alternatives via Istanbul, per exemple, on s'envien productes per mar i després per carretera per arribar a l'Orient Mitjà. Però les alternatives solen suposar un cost addicional", diu.
Si a un contenidor li sumem 10.000 quilòmetres més, perquè anem pel sud de l'Àfrica, què suposa això? 200 euros, dividit entre tota la mercaderia, tenim un impacte de 5 o de 10 euros per producte.
Peña afegeix: "La inflació és el resultat que paga el consumidor final en un entorn on falta estabilitat. Una inflació derivada de la mateixa incertesa, de no saber. I quan un no sap què pot fer, com pot enviar la mercaderia? Té vuit plans B i cada pla té un cost."
El consumidor es resigna
I el paper del consumidor final com queda? Els preus de molts productes que compra en línia o presencialment s'han enfilat a causa de l'encariment del petroli i del transport, i aquests dos experts veuen gairebé impossible que tornin a baixar als nivells d'abans de la guerra.
Jordi Espín diu que "estem acceptant preus més alts de tot; no és un tema d'oferta-demanda, sinó de costos estructurals". Assegura que "el consumidor final ha entrat en una fase de comprensió, perquè entén que som en un entorn molt complex, ple de disrupcions, ple de trencaments socials i polítics". Per tant, s'ha tornat permeable a entendre que això l'afecta:
Ha passat de voler-ho tot molt ràpid, molt segur i molt verd, a voler-ho tan verd com sigui possible, tan segur com sigui possible i tan ràpid com ho necessiti i estigui disponible.
I afegeix que "relocalitzar no és tan bona solució com acordar".
Des de la pandèmia, la Unió Europea s'ha plantejat reduir la seva dependència de certs productes i més endavant ha posat sobre la taula el concepte de reindustrialització, que en algunes ocasions va lligat a la relocalització, és a dir, recuperar produccions que un dia es van instal·lar, per exemple, a la Xina o al sud-est asiàtic.
Espín pensa que l'aposta no ha de ser necessàriament aquesta: "Tenim dependència energètica, tenim dependència de molts productes que venen de fora, i per fer això cal estabilitat. La Unió Europea què està fent? Està construint aliances amb el Mercosur i amb l'Índia." Per Espín, "en el fons aquestes aliances són mapes comercials, mapes per poder fer que les mercaderies flueixin encara que estiguin molt lluny: es tracta que el producte pugui fluir entre allà i aquí, i això és important".
Per la seva banda, Peña apunta en una direcció semblant: "Cal reduir les dependències i, si no es pot, com més diversifiquem el comerç, millor."
La Unió Europea està en posició de liderar aliances internacionals.
La directora general de TuComex destaca: "La Xina i els Estats Units no són aliats de ningú, però nosaltres sí. Som el bloc comercial amb què la resta del món vol fer negocis."
