Itinerari i reclams fins al cim del Monteixo, a la Vall Ferrera
Com sempre, el nostre caminaire oficial, Joan Vilaplana, ha tornat embadocat (i un punt petat, també) de fer aquesta ruta que culmina amb el cim del Monteixo, a 2.905 metres, "una fita sense dificultats tècniques, apte per a tothom que estigui preparat i acostumat a l'alta muntanya. Coronar-lo ens alegrarà l'esperit", apunta en Joan.
Fem la ruta amb la veïna d'Alins Anna Saboya, que fa de mestra a la veïna vall de Cardós, i que ens il·lustra amb els seus amplis coneixements del Pallars, inclosa l'herència patrimonial del romànic que també esquitxa aquesta part del Pirineu, com destaca el nostre geògraf oficial, Guifré Lloses:
Malgrat no ser refugi dels grans monuments coneguts per molts, la Vall Ferrera alberga igualmentexemples més austers del romànic d'alta muntanyaque ens faran connectar amb el misticisme dels seus promotors i els valors de la natura:
Sant Lliser de Virós, Sant Vicenç i Sant Quirc d'Alins, Sant Esteve i Sant Francesc d'Araós, Sant Feliu de la Força d'Àreu, Sant Serni de Norís, Sant Maria de Besan o Sant Pere de Tor són exemples de petites capelletes d'alçada o esglésies de poble demodesta magnificiència però gran bellesa.
I on hem anat preguntar sobre Aixeus i el Monteixo? Doncs el nostre home de les enquestes, Xavier Soler, el "Sr. Soler", ha anat a buscar el contrast del Pirineu i ha baixat fins a la platja: als carrers de Palamós. I val a dir que els seus veïns la toquen força!
Dades bàsiques i itinerari:
Fem una ruta de poc més de 3 quilòmetres, o sigui, uns 6 i mig per anar i tornar. Segons en Joan Vilaplana i les seves cames, afrontem un desnivell important:
Estem a l'alta muntanya i haurem de salvar gairebé900 metres positiusi desfer-los. No és circular. Pujarem i baixarem pel mateix camí. Per tant, en total poseu-hi unes 6 horetes per anar i tornar.
El punt de sortida demana una bona aproximació. Cal arribar a Àreu, la darrera població de la Vall Ferrera, i agafar la pista que ens durà fins al pàrquing de la Molinassa.
Al cap d'uns 6 quilòmetres i mig arribarem al Pla de la Selva, on ens desviarem a mà dreta per anar cap al pàrquing d'Aixeus, on deixarem el cotxe.
Atenció, però què és una pista complicada:
És un camí només apte per a 4 x 4 o per a cotxes alts. I si hi anem entre juny i setembre hem de mirar al webareupicadestats.comsi cal fer reserva per poder estacionar-hi.
Si voleu saber l'itinerari, podeu consultar el "track" de Wikiloc a càrrec de l'equip del "No cal anar a Suïssa" clicant aquí.
Reclams
1 - L'estany d'Aixeus
Aixeus és una meravella de llac situada a 2363 metres i "en una horeta des del cotxe hi podríem ser". És prou gran, de 4 hectàrees i 814 metres de contorn, tancat pel sud per cims com el Pic de Norís o el mateix Monteixo.
T'hi podries quedar hores mirant-lo pel contrast entre l'intens color blau de les seves aigües, les zones herboses de l'entorn i les feréstegues muntanyes que l'envolten
Atenció per què el camí al Monteixo no passa arran de llac. Quan el camí arriba a un pal mesurador de neu, veiem l'estany a sota nostre, però el camí es desvia cap a la dreta per anar a buscar el cim.
Per cert, tal com explica l'Anna Saboya, al Pallars hi ha força nens que es diuen Aixeus, com l'estany.
2 - Les vistes a la Pica d'Estats
No fem la pica, fem un cim que està a l'altra banda de la vall, però a mesura que anem guanyant altitud, i sempre que enganxem un dia clar, gaudirem d'unes excel·lents vistes del sostre de Catalunya:
Durant tota la resta del recorregut veurem perfectament la Pica amb els seus 3.143 metres. Ben enganxadets hi tindrem la Punta Gabarró a la dreta i el Pic Verdaguer a l'esquerra, i obrint una mica més la panoràmica, altres cims de més de 3.000 metres: el Montcalm i el Sotllo.
De fet, si hi ha sort, fins i tot podem arribar a veure la Maladeta i l'Aneto.
De fet, sempre tenim l'opció, de bon principi, d'agafar el trencant que surt a tocar de l'aparcament, que ens porta fins al mirador de la Pica d'Estats, una talaia més que excel·lent:
3 - El cim del Monteixo
Des d'Aixeus, ja queda menys: en dues horetes més ho tindríem. Ens trobarem una pujada forta, però sense cap complicació tècnica:
Anirem superant collets fins que arribarem a un altiplà des d'on veurem la pala final d'accés al cim. Aquí la cosa es redreça de veritat: calpaciència i cap amunt.
En mitja horeta serem dalt i gaudirem de les endorfines de l'esforç realitzat, de la satisfacció de l'objectiu aconseguit i de les majestuoses vistes que ofereixen els 2.905 metres del Monteixo.
Com d'habitud, podeu fer-nos arribar les vostres propostes i queixes al correu del programa: suissa@3cat.cat.
