Escapada pel Solsonès: el pla i la serra de Busa
Caminar pel pla i la serra de Busa, al Solsonès, és una formidable manera de descobrir grans panoràmiques del Prepirineu i també alguns episodis molt rellevants de la nostra història.
Això ho tenim a la "presó de Busa", l'extrem de la serralada conegut com el Capolatell, que durant la Guerra del Francès es va convertir en una presó a l'aire lliure.
Cap al Solsonès: Prepirineu i història per la presó natural de Busa
El nostre caminaire Joan Vilaplana no té paraules per descriure-ho, per això ens hi ajuda la Montse Vilalta, tècnica de l'oficina de Sant Llorenç que ens detalla aquest capítol històric, i també la Núria Sala, que coneix la ruta de dalt a baix.
I no només això: també visitem la gran masia del Rial de Busa per conèixer la vida de la Pilar Muntada, que hi viu des de petita.
El geògraf del programa, Guifré Lloses, ens aporta dades geològiques i humanes de la zona:
La serra de Busa la podem ubicar a la part més septentrional de la comarca, en un vèrtex de dramàtica confrontació de relleus geogràfics, a la vall del Lord.
El nostre entrevistador Xavier Soler ha anat a preguntar sobre Busa entre els veïns de Gelida. I encara més: el fotògraf Sergi Boixader, col·laborador de la revista "Descobrir", ens ajuda a trobar les millors imatges de la vall.
Dades bàsiques i itinerari
L'entorn de Busa dona per a moltes excursions, però en Joan Vilaplana ens en proposa una que comença al pla de Busa:
Tindrem al davant una sortida d'uns 9 quilòmetres i mig, 350 metres de desnivell, i apta per a tota la família. En 3 o màxim 4 hores hauria d'estar feta.
Podeu trobar l'itinerari de la ruta de Wikiloc vinculada a l'equip del programa aquí:
Reclams
1. El pla de Busa:
L'altiplà està situat a 1.300 metres d'altitud, un lloc singular de gran amplitud i obertura. En Joan s'hi ha extasiat:
Té unes dimensions de 4 per 2 quilòmetres. És una meravella geològica perquè som entre 500 i 700 metres sobre el fons de la vall i estem envoltats de cingleres per tots cantons.
El pla de Busa està esquitxat per masies històriques. Una de les més grans és el Rial de Busa, on hi ha viscut des de petita la Pilar Muntada Cardó, que ens convida a conèixer la casa i la seva vida:
Ens agradava viure aquí i hem anat aguantant. Al final ha anat arribant la llum, el telèfon... i la carretera també s'ha arreglat, s'hi arriba més fàcilment. I també tenim veïns que fan turisme rural.
2. L'església de Sant Cristòfol de Busa.
A Sant Cristòfol hi arribarem ben aviat, quan portem només un quilòmetre i mig de ruta, i per terreny ben planer. Es troba al peu de la cinglera i és visible des de qualsevol punt del pla de Busa.
Es tracta d'una església neoclàssica del segle XVIII construïda damunt d'un petit turonet, sobre vestigis romànics del segle XI i amb un petit cementiri adjacent.
Des del turonet ja tenim unes primeres panoràmiques vastes i àmplies cap a d'altres massissos. En un dia clar us destacarà a la vista les formes retallades de Montserrat i les seves agulles.
3. La presó de Busa:
I al final, la joia de la corona: la presó de Busa. Ens demanarà salvar un desnivell de 170 metres fins a dalt la carena i abans de seguir cap a la presó arribarem al Cogul, el punt més alt de la serra de Busa.
Al llarg de la carena tindrem vistes impressionants de tot el Prepirineu: d'oest a est, la vall de Lord i el Port del Comte, la serra del Verd, el Pedraforca i la serra d'Ensija.
De fet, la Núria Sala reivindica aquesta part de país:
El Prepirineu esta infravalorat. Tothom parla del Pirineu mentre aquí, al Prepirineu, estem més abandonats, no ens coneixen prou. Però bé, també tenim més calma. Cal veure'n el cantó bo i el cantó dolent...
Des del Cogul, seguirem carenejant, ara perdent alçada fins al mirador del Capolat, on tindrem una excelsa vista del pantà de la Llosa del Cavall, de Sant Llorenç de Morunys, de la resta de la vall de Lord i de la serra del Port del Comte.
I aquí, com explica en Joan Vilaplana, ens trobem un punt clau: un pont de ferro que salva un desnivell amb una caiguda important.
El pont és l'únic accés al Capolatell, l'extrem final de la cinglera envoltada d'estimball per tot arreu, convertit en una presó presó a l'aire lliure durant la guerra del Francès, entre el 1808 i el 1814.
Els presoners s'enviaven a aquest extrem i se'ls retirava el pont d'accés, de manera que quedaven aïllats."
De fet, tal com recorda la Montse Vilalta, les condicions a la presó de Busa eren pitjors que les d'una presó tancada:
Hem de pensar que vivien pràcticament al ras i les condicions eren duríssimes. Era molt cruel perquè els presoners patien molt, allà, a la intempèrie i aïllats, sense menjar i sense aigua.
La llegenda popular diu que molts d'ells, desesperats, es tiraven penya-segat avall i mentre queien cridaven 'Mourir à Busa et resurgir à Paris', o sigui: 'Morir a Busa i ressorgir a París.'"
Si ens voleu fer arribar algun comentari, proposta, queixa o suggeriment, podeu contactar amb nosaltres a suïssa@3cat.cat.
