Jo estava acostumada que en Joan Pera sempre em fes riure
I quanta raó que tenia el Roger, perquè la mare no només és la gran desconeguda dels Pera, sinó que és el pal de paller de la família.
Quan vaig arribar a casa seva per primera vegada no m'ho podia creure, la porta de casa era oberta i hi havia un cartell que deia: "Gemma, entra. Ara tornem". En Joan i la Mery havien anat a comprar esmorzar per a tot l'equip del programa.
Mentrestant vaig xafardejar una mica: la casa dels Pera és una mena de museu, amb prestatges plens de premis, fotos de família amb el Wody Allen...
Em va sorprendre l'energia de la Mery i també trobar-me amb un Joan Pera seriós parlant de la paternitat, de la responsabilitat i dels moments dolços i no tan dolços de la vida. Jo estava acostumada que en Joan Pera sempre em fes riure, i veure'l amb posat greu em va arribar al cor.
El dinar amb els Pera va ser inoblidable. El Joan es va enfundar el davantal per preparar uns fideus, la seva especialitat, amb una paella de mida gegantina. En va fer per a tota la família i, un altre cop, per a tot l'equip del programa i és que el Joan és tan generós!
Em va encantar conèixer tots els germans Pera, sis nois esbojarrats divertidíssims. Però del que em vaig penedir és d'haver acceptat tirar-me a la piscina. El Roger ho va proposar, i el director del programa em va acabar d'animar. Jo no ho veia clar, però convençuda que si anava vestida no tindria fred, m'hi vaig tirar en ple mes de novembre. Roger, me la pagaràs!
