Jordi Cuixart: "L'acció no violenta no és violència. Ni aquí ni enlloc"

En vigílies de la setmana en què el judici del procés quedarà vist per a sentència, Jordi Cuixart assegura en un article publicat a La Vanguardia que seria deshonest que se'ls condemnés per violència.

Segons defensa el president d'Òmnium, els seus actes estan emparats per la llibertat de consciència, d'expressió i de participació política.

"La desobediència civil de l'1-O està emparada pels tres drets fonamentals: la llibertat de consciència, la llibertat d'expressió i la participació política. Sempre s'acaba convertint en un examen de legitimitat de les lleis vigents i és reflex de salut democràtica."

"El qüestionament de les lleis hauria d'atreure el màxim interès del legislador, perquè, com subratlla Dworkin, la desobediència civil és un test constant de la constitucionalitat de les lleis."

Quan compleixen, ell i Jordi Sànchez, 600 dies d'empresonament, Cuixart defensa que el dia 1 d'octubre es va fer a Catalunya l'acte de desobediència civil més massiu a Europa dels últims 30 anys. Diu, textualment, que, "en les societats democràtiques, només la pressió ciutadana pot canviar l'immobilisme al qual tendeixen la legalitat i l'estat de dret".

"L'1 d'octubre del 2017 va ser l'acte de desobediència civil més massiu a Europa dels últims 30 anys. 2.300.000 catalans van anar a les urnes perquè estaven convençuts que hi tenien dret. Però, també, perquè davant el dilema de triar entre els drets fonamentals o acatar una suspensió del Tribunal Constitucional no dirigida directament a ells, no van renunciar als drets més elementals."

Per Cuixart, el que va passar el dia del referèndum va ser un acte d'acció no-violenta i que vincular-ho a algun tipus de violència o comparar-ho amb un cop d'estat, tal com ha fet la Fiscalia en les seves conclusions, és tan escandalosament fals com deshonest:

"Vincular-ho amb algun tipus de violència o comparar-ho amb un cop d'estat és tan escandalosament fals com deshonest. L'acció no violenta no és violència. Ni aquí ni enlloc."

El president d'Òmnium Cultural també destaca que perseguir els que qüestionen les lleis suposa contradir l'esperit de qualsevol constitució democràtica i que el mateix Tribunal Suprem va crear doctrina en aquest sentit.

"Cadascú té l'obligació moral de desobeir les lleis injustes", deia M. Luther King. I la mateixa sala del Suprem que avui ens jutja va crear doctrina amb la sentència 480/2009: "La desobediència pot ser concebuda com un mètode legítim de la dissidència davant l'Estat, i aquesta forma de pensament i ideologia ha de ser admesa en el si d'una societat democràtica."

I acaba avisant que, si es confirmés una sentència condemnatòria en el seu judici, seria, diu, una trista notícia per a les llibertats col·lectives, però, alhora, un gran incentiu per continuar avançant cap a una democràcia madura i consolidada en forma de República.