Josep Cuní: "Les tertúlies es van pervertir quan vam acceptar les quotes"
En una conversa amb Ricard Ustrell a "El matí de Catalunya Ràdio", Josep Cuní ha deixat una de les reflexions més contundents sobre l'estat actual dels mitjans de comunicació. Amb més de cinquanta anys de trajectòria, el periodista ha traçat un diagnòstic crític --i sense concessions-- sobre la deriva del periodisme, la seva relació amb la política i el paper de l'audiència.
"Quan una persona va a una tertúlia, per quota, ja saps què dirà"
Un dels titulars més destacats és la seva crítica directa al format de tertúlia actual.
El periodista reivindica el valor analític que tenia en els seus inicis, però considera que amb el temps s'ha anat degradant:
Les tertúlies es van pervertir el dia que s'hi van començar a posar quotes.
Segons Cuní, la incorporació de veus vinculades a partits o corrents ideològics concrets ha convertit el debat en un exercici previsible i poc estimulant. "Quan una persona va a una tertúlia per quota, ja saps què dirà", subratlla.
Segons el seu parer, la tertúlia hauria de funcionar com un complement a la informació, un espai destinat a aprofundir en el "per què" dels fets, i no pas a reproduir arguments polítics prefixats.
Audiència vs. qualitat: no sempre coincideixen
Durant l'entrevista, Cuní també posa en qüestió la relació entre audiència i qualitat. Tot i admetre que un programa amb molta audiència pot considerar-se un èxit, adverteix que això no el converteix necessàriament en el millor:
He escoltat programes amb molta audiència que no m'han aportat res, però entenc que agradin.
El periodista insisteix que els mitjans han d'anar més enllà de l'entreteniment i assumir una funció social. En aquest sentit, defensa que els continguts haurien d'aportar sempre algun valor a l'oient, encara que sigui de manera puntual o efímera.
El periodisme i la política: una relació interessada
Cuní també reflexiona sobre la seva relació amb el món polític i en defineix clarament els límits: "El polític és una font de notícia, no algú que m'ajudi a resoldre res", afirma.
El periodista reivindica així el caràcter estrictament professional d'aquest vincle, allunyat de qualsevol complicitat personal. En aquest sentit, admet que alguns polítics han confós aquesta relació amb una suposada amistat, cosa que ha acabat generant tensions quan s'han publicat informacions que no els eren favorables.
Crítica a la polarització
Un altre dels punts clau és la crítica a la polarització política, que considera interessada i alimentada pels mateixos actors polítics:
La polarització els va bé a tots, i l'han portat a nivells malaltissos.
Segons Cuní, aquest escenari obliga la ciutadania a posicionar-se constantment i simplifica el debat en termes de "blanc o negre".
La ràdio: servei a l'audiència
Malgrat els canvis en el consum mediàtic, Cuní manté una idea clara sobre la funció dels mitjans:
No treballem per l'empresa, treballem per l'audiència.
Recorda que la ràdio ha estat durant dècades la "banda sonora de la vida" de moltes persones, i defensa que el seu valor continuarà vigent si sap adaptar-se als nous temps.
Una mirada crítica però no pessimista
Tot i les seves crítiques, Cuní no es mostra pessimista sobre el futur. Considera que el món actual és diferent, amb avenços importants però també amb nous reptes, i apel·la a la responsabilitat individual:
No he esperat mai que els altres em resolguin la vida.
Amb aquesta reflexió, el periodista tanca una intervenció marcada per l'experiència, l'autocrítica i la voluntat de repensar el paper dels mitjans en la societat actual.
