Joves que van contra corrent: "Vull ser pagès"
El Jordi, l'Anna, el Pau, la Marina i el Guifré volen ser pagesos i ramaders seguint l'exemple dels seus avis. Tenen entre 17 i 19 anys. Fins que no han arribat a les aules de l'Escola familiar Agrària Quintanes, a les Masies de Voltregà, s'han sentit fora de lloc i incompresos per part dels seus companys.
Aquí estudien diferents cicles formatius que els prepararan per treballar en el sector primari: producció agropecuària, ramaderia i sanitat animal, i paisatgisme i medi rural. La Marina Brugué, que ja ha assistit a una desena de parts de vedells a la granja familiar a Caldes de Malavella, és clara:
No m'imaginava que es pogués crear un vincle tan proper i trobar gent que t'entengui. A l'institut eres la rara, et veien diferent.
L'Anna Fíguls i la seva família cultiven enciams i calçots a prop de Granollers. Se suma a la Marina i explica que venen de viure resignats i apartats perquè voler-se dedicar al camp està menystingut. I més encara sent dona. A ella li han arribat a dir que com pot ser que, sent tan guapa, vulgui ser pagesa.
Falta de relleu
El relleu generacional en el sector és preocupant i s'afegeix a problemes endèmics de la professió. La despoblació que afecta les zones rurals allunya el jovent de la pagesia. La Comissió Europea recull que entre el 2013 i el 2019, el nombre de joves d'entre 15 i 24 anys que vivien en zones rurals a la Unió Europea va baixar de 3,6 milions a 1,9 milions.
El Jordi Bruch treballa a l'explotació familiar a Santa Maria de Merlés, al Baix Berguedà. Les terres estan arrendades de paraula al comte de la Vall de Merlès, Alfonso de Oriola-Cortada, i viuen amb l'angoixa que algun dia hagin de marxar. L'accés a la terra és un dels grans impediments per als nous agricultors. En Jordi, a més, diu que cal canviar la imatge que es té d'aquesta feina:
No és uns sector brut, hi ha feines bones i divertides. No tot és fer anar la pala i treure merda, hi ha molta tecnologia.
Aquest novembre la Comissió Europea va engegar l'estratègia de relleu generacional a l'agricultura, un paquet de mesures integral per facilitar l'accés de joves al sector agrari que vol aconseguir que el 2040 els joves representin un 24% dels que treballen al camp.
Tot i que els joves entrevistats s'han sentit molt de temps com l'excepció de la classe, a EFA Quintanes expliquen que tenen més alumnes que mai. Ara falta que la tendència es consolidi.
Arrels rebels, el llibre
Les històries d'aquests cinc alumnes es recullen al llibre "Arrels rebels" (Ara llibres), de la periodista Agnès Batlle, que ha passejat pel territori per trobar adolescents amb aquesta vocació.
Els joves expliquen al programa "Solidaris" que han viscut dos punts d'inflexió en la seva determinació per dedicar-se al món rural. El primer és la pandèmia.
La Marina recorda que llavors es van sentir útils i valorats pels veïns perquè els compraven els productes directament. El Pau Fenés, nascut a Sant Boi de Llobregat però molt implicat en l'explotació del seu avi a Sant Tomàs de Fluvià, reconeix que aquell temps a l'Empordà el va reafirmar: "Em vaig confinar allà, vaig créixer i vaig arribar als pedals del tractor i el podia conduir. Allò em va agradar molt".
Revolta pagesa
L'altre moment clau per a tots és l'esclat de la Revolta Pagesa fa dos anys. Els va fer sentir una unitat i empoderament que els va omplir d'orgull. Tots, malgrat ser força petits, s'hi van implicar amb convenciment i il·lusió i encara s'emocionen quan en parlen.
Entre tots cinc fan una llista ràpida de totes les coses que haurien de canviar: tenir menys burocràcia, que les inspeccions no fossin tan hostils, que els costos no fossin tan alts o frenar l'acord de Mercosur, que consideren que permetrà que entri al mercat una competència que juga amb unes altres cartes.
El Guifré Bassó, que ajuda l'avi a la granja de vaques que té a Viladamat, diu indignat que les coses no han millorat gaire des de les primeres protestes: "Vivim de subvencions i no ens agrada. Volem preus dignes. Nosaltres som els que produïm aliment i no ens valoren per a res".
L'Anna també insisteix en la idea que, més enllà que els polítics els han d'escoltar i canviar lleis i normatives, cal que la ciutadania apreciï el producte local i es fixi més en el que compra i a qui ho compra: "Els consumidors són els que poden fer que tot això nostre tiri endavant".
El futur
Encara que els cinc estudiants són realistes i conscients dels obstacles que tenen, cap d'ells s'imagina treballant de cap altra cosa en un futur. En algun dels casos, fins i tot la família els ha intentat dissuadir, però ells tenen clar que el seu camí és aquest. Ho fan també amb un alt sentit de la responsabilitat, de cuidar la terra i el patrimoni natural del país.
Saben que aquesta feina requereix un fort sacrifici, però això no els espanta. La Marina reconeix que no ha pogut anar mai de vacances amb els seus pares. Però el Pau puntualitza que "a totes les feines hi ha problemes, i si treballes amb il·lusió els problemes són menys feixucs".
Tots ells volen tirar endavant les explotacions familiars modernitzant-les amb la tecnologia perquè, com diu el Guifré: "Jo em veig treballant com ha fet el meu avi tota la vida. És el que ell estimava i és el que jo estimo."
