Sílvia Munt Premi Gaudí d'Honor 2026
Rosalía LUX Tour
Nou atac israelià Gaza
ES-Alert dana
Federica Mogherini
Matthew Perry
Mundial 2026 Trump
Veritats i mentides immigració
Origen pesta porcina
Ajuts cotxe elèctric
Fira de Guadalajara
Manga Barcelona
Copa del Rei
Atlètic Balears Espanyol
Sant Andreu

Judici a les monges excomunicades: defensen el dret de deixar l'Església i quedar-se a Belorado

L'arquebisbat vol que deixin el monestir que ocupen i al·lega que no hi tenen dret des que van decidir abandonar l'Església catòlica

Redacció

29/07/2025 - 18.18 Actualitzat 29/07/2025 - 23.09

El judici pel desnonament de les exmonges del monestir de Belorado ha quedat vist per a sentència aquest dimarts al jutjat de Briviesca, a Burgos.

A la vista oral, les exclarisses han defensat ser les legítimes propietàries del convent on viuen, mentre que l'arquebisbat ha insistit que van deixar de formar part de la comunitat religiosa quan van decidir abandonar l'Església. 

L'arquebisbat va presentar la demanda per desnonament contra les vuit exmonges que continuen al monestir de Belorado després que van ser excomunicades el juny del 2024 per un delicte de cisma.

Les monges de Belorado --dues han abandonat el monestir-- arriben al Jutjat de Briviesca a Burgos (EFE/Santi Otero)

Van abandonar l'Església com a comunitat

L'advocat de les exmonges, Florentino Aláez, ha basat la defensa en el fet que les persones jurídiques gaudeixen de llibertat religiosa i, per tant, del dret de separar-se d'una confessió religiosa, decisió que van prendre el maig de l'any passat, totes juntes com a comunitat religiosa. 

"Tenen dret de separar-se de l'Església i mantenir-se al convent."

Tot depèn que siguin persones físiques o jurídiques, segons el dret de separació de l'Església, ha dit Aláez.

En aquest sentit, ha recordat que el monestir és una persona jurídica i ha raonat que si les persones jurídiques "poden separar-se, el convent en conjunt, també". De manera que, com que no van ser les monges les que, a títol individual, van decidir separar-se de l'Església catòlica sinó la comunitat del monestir de Santa Clara de Belorado, aquestes continuen sent les titulars propietàries del convent

Exterior del convent de Belorado, a Burgos, que les exmonges clarisses no volen abandonar (Europa Press/Tomás Alonso)

I ha afegit que "el decret d'excomunió" de l'Església reconeix que és tot el convent "el que se separa" i també ha recordat que l'abadessa va actuar "en nom de la comunitat i té poder de representació" reiterant la validesa de l'acord de transformació del monestir de l'àmbit canònic a associació, tal com van fer les exreligioses.

Aláez ha considerat "ineficaç" el nomenament de l'arquebisbe Mario Iceta com a representant legal del monestir perquè si el monestir té dret a convertir-se en associació, "tots els seus béns i drets passen a l'associació".

L'arquebisbat al·lega que ja no són comunitat religiosa

L'arquebisbe de Burgos, Mario Iceta, no ha comparegut al judici, al seu lloc ho ha fet un dels lletrats de l'arquebisbat, Rodrigo Saiz, que ha dit que una separació de l'Església catòlica per part d'una entitat religiosa és qüestió del dret canònic

L'advocat de l'arquebisbat ha afirmat que les monges van decidir "voluntàriament abandonar l'Església catòlica i la congregació". Va ser el 8 de maig, en fer públic el "manifest cismàtic", i manté que van deixar de pertànyer a la persona jurídica del monestir. Van perdre la condició de religioses i van deixar també de pertànyer la comunitat religiosa de Belorado, que continua existint representada legalment per l'arquebisbe Iceta, ha argumentat Saiz. 

L'arquebisbe va confirmar més tard l'abandonament de les cismàtiques, a través d'un decret d'excomunió. L'advocat ha reclamat que les exreligioses han de marxar del monestir que estan ocupant "en precari".