Junts confia en les seves primeres municipals per reforçar el partit

Junts es presenta per primera vegada a unes eleccions municipals aquest 28M. El partit, fundat el 2020, confia a treure uns resultats que el reforcin i el cohesionin després de la seva sortida del govern i del cas Laura Borràs, que han sacsejat internament la formació els darrers mesos.

Junts presenta 728 candidatures, més que el PSC, però menys que ERC

Junts treu pit en la cursa a les eleccions del 28M i presenta 728 candidatures amb la marca Compromís Municipal, on s'aglutinen fins a 17 partits locals. A aquestes se n'hi han d'afegir vint més, si es tenen en compte les entitats municipals descentralitzades. Es converteix així en el segon partit amb més candidatures, al darrere d'ERC, però al davant del PSC. La captació de candidats, però, més enllà de les seves sigles, no acaba aquí. El partit no ha deixat pràcticament cap racó del territori sense explorar, a la recerca i persuasió de candidats de l'extingida CiU, una bona part al PDeCAT o bé a la seva òrbita.

Trias, el candidat de Junts que amaga les sigles

El cas més paradigmàtic és el del candidat a Barcelona, Xavier Trias, que es va deixar endur pels cants de sirena i va estripar el carnet del PDeCAT per ser el cap de llista de Junts. Trias, amb carta blanca del partit per confeccionar la llista i posar-li un nom, ha optat per la marca Trias per Barcelona, amagant així les sigles de Junts. Això ha facilitat el pacte amb el PDeCAT, que inclou fins a 7 noms del partit de David Bonvehí a la llista, entre ells el del principal valor electoral de la formació, Joana Ortega, que ocupa el número 6. Trias també ha inclòs Demòcrates, que ha acabat col·locant la diputada Assumpció Laïlla al número 9, i Moviment d'Esquerres. 

El pacte que ha fet Junts amb aquestes formacions és una excepció a tot el territori i respon a la voluntat de Trias de fer una candidatura que sumi sensibilitats i vagi més enllà del partit. Trias compta amb el suport d'una plataforma cívica de 150 personalitats. Són representants de diversos àmbits, amb noms com l'epidemiòloga Magda Campins, l'excandidat a les eleccions del Barça i empresari Víctor Font, la restauradora Ada Parellada, o l'advocat Jordi Pina, entre altres.

Els altres fitxatges

La llista de fitxatges de Junts provinents del PDeCAT és llarga. Un dels noms més destacats és el de l'emblemàtic alcalde d'Igualada, Marc Castells, que havia estat un dels pesos pesants del PDeCAT i s'havia presentat com a número 3 a la llista d'Àngels Chacón a les eleccions al Parlament. Però el que més s'ha resistit ha estat el de Meritxell Roigé, la batllessa de Tortosa, que va arribar a l'alcaldia de la mà de l'exalcalde i diputat del PDeCAT al Congrés Ferran Bel. Roigé, amb candidatura pròpia, finalment ha tancat una coalició amb Junts. També els alcaldes de Martorell, Xavier Fonollosa, i de Calella, Marc Buch, han fet el salt al partit de Laura Borràs i Jordi Turull. Altres alcaldes del PDeCAT han decidit fer un pas al costat i han donat suport al candidat de Junts, com és el cas del de Reus, Carles Pellicer; el de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, o Albert Piñeira, a Puigcerdà.

La coalició de Junts amb Impulsem

Però la captació de candidats no acaba aquí. El partit ha fet mans i mànigues per captar alcaldes que havien quedat en l'òrbita del PDeCAT i l'estratègia ha donat fruits, com la coalició que ha signat Junts amb Impulsem. 160 candidatures s'inscriuen en la plataforma Impulsem Lleida, que aplega regidors i alcaldes a les comarques del Solsonès, el Pla d'Urgell, la Noguera, les Garrigues, l'Urgell i la Segarra. A aquestes se'ls afegeixen la quarantena de candidatures d'Impulsem Penedès a les comarques del Garraf, el Baix Penedès, l'Alt Penedès i l'Anoia. Al total de 728 llistes de Junts, s'hi afegeixen les 14 de Convergència Democràtica Aranesa, amb qui han signat un acord.

El partit ha assolit el repte de tenir presència de llistes als 36 municipis de l'àrea metropolitana i té l'objectiu de recuperar la representació que havia tingut l'espai exconvergent a ajuntaments metropolitans on no en té en aquests moments, com l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet.  

A Girona, Junts presenta com a cap de llista l'exconsellera de Recerca i Universitats Gemma Geis; a Lleida, el candidat serà l'actual primer tinent d'alcalde, Toni Postius, i a Tarragona, l'alcaldable serà l'exsenador i exdiputat Jordi Sendra.

El partit ha deixat que els candidats es presentin amb el nom, el programa i la llista que vulguin, a canvi que els vots i regidors es comptabilitzin a favor de Junts, per capitalitzar representació als consells comarcals i les diputacions.