Junts fa un pas més per collar Pedro Sánchez i li demana que es mogui o bloquejarà la legislatura
Aquest dijous, els set diputats de Junts al Congrés, encapçalats per Miriam Nogueras, han comparegut amb escenificació solemne i to greu en una de les sales nobles de la cambra baixa per dir que la ruptura amb els socialistes va de debò i que a partir d'ara esmenaran totes les iniciatives parlamentàries del govern espanyol i dels socialistes. Un bloqueig a la legislatura en tota regla. Ni pressupostos, ni lleis, ni transposar directives europees, si no és que el PSOE ho pacta amb el PP o Vox, un extrem gairebé utòpic.
Fa deu dies, a Perpinyà, Carles Puigdemont entrava flanquejat per la mateixa Miriam Nogueras i el secretari general del partit, Jordi Turull, en una sala plena a vessar on els esperaven la cinquantena de membres de l'executiva i molta premsa. Després d'obtenir al matí el sí unànime de la cúpula del partit, Puigdemont va confirmar a la tarda que la ruptura entre Junts i els socialistes ja era una realitat. S'havien acabat els avisos i els ultimàtums, i els juntaires passaven de totes totes a l'oposició al Congrés. Deixaven de formar part de l'anomenat "bloc d'investidura"; una decisió presa com a resposta al fet que Pedro Sánchez ha incomplert la majoria d'acords pactats.
Portar el trencament de Perpinyà al Congrés
D'entrada, sorgeix la pregunta de quina diferència hi ha entre l'anunci de Perpinyà i el de Madrid amb setmana i mitja de diferència. Un alt dirigent de Junts ens contesta als passadissos del Parlament que el missatge "ve a ser el mateix" en l'essencial: trencament amb els que no compleixen amb Catalunya i amb Junts. Però a aquesta idea també s'hi suma el veto a qualsevol llei promoguda pels de Sánchez, amb l'excepció d'aquelles que puguin ser aprovades perquè són de sentit comú, com ara mesures socials, o perquè són bones per a Catalunya.
Entre l'anunci al Congrés i el de la Catalunya Nord també s'ha volgut "transmetre el missatge de trencament al camp de joc espanyol", exposat per Nogueras, la interlocutora al Congrés, la persona que va encaixar la mà de Pedro Sánchez en la vigília de la seva investidura, pactada amb uns compromisos que dos anys després no s'han complert.
Un camí obert que pot acabar en moció de censura?
En tot cas, el dirigent de Junts ens diu que de Perpinyà a Madrid "s'ha pujat un graó". I s'ha apujat el to. Ara l'avís és més contundent, perquè el govern de Sánchez "no ha comparegut per valorar el trencament", i de vegades "sembla que no se'l prengui seriosament". I aquests graons formen part d'una escala més llarga que anirà desplegant-se si els socialistes no prenen decisions.
"El següent graó" seria la petició expressa d'eleccions generals". Aquest pas, segons la mateixa font, es podria fer "d'aquí a final d'any", segons els possibles moviments de Sánchez. En funció del que faci el president espanyol, el procés s'aturaria, s'alentiria o s'acceleraria.
I encara s'hauria de pujar a una altura més en aquesta escala fins a "la petició d'una qüestió de confiança a Sánchez", i "no es descarta" una moció de censura instrumental de la mà del PP i de Vox. Aquest últim tram, a què esperen "no haver d'arribar", seria fer fora Sánchez per dibuixar un nou escenari decidit a les urnes, donat que l'actual no afavoreix els interessos que defensen els de Puigdemont. En tot cas, aquesta moció s'hauria de fer amb un candidat a president consensuat amb Junts, que tindria el compromís de convocar eleccions en el període de temps més curt possible.
El PSOE mou fitxa
Després de l'anunci de Junts, el PSOE ha convocat per la setmana que ve el tràmit final perquè en les pròximes setmanes es pugui votar la llei de la multireincidència, una de les exigències de Junts.
Desencallant aquesta llei, el PSOE mou fitxa i fa un gest cap a Junts. Des de la formació sobiranista, però, s'avisa que ningú dels socialistes o del govern espanyol s'ha posat en contacte amb ells aquest dijous, ni per aquesta qüestió ni per la resta.
Junts, mentrestant, no dona res per fet. I asseguren que Sánchez encara és a temps de complir amb acords pendents i d'evitar que s'arribi a l'últim pis de l'escala. I animen el president espanyol a fer els deures que ha oblidat. En el mateix sentit, però sense gaire esperança, els set diputats de Junts al Congrés votarien a favor d'un futur traspàs de les competències d'immigració a la Generalitat o mesures contra les ocupacions il·legals.
La portaveu Nogueras també admet que votaran sí a qüestions pactades abans del trencament i que són, segons Junts, de sentit comú o bones per als catalans, com la llei d'atenció a la clientela --que obliga les grans empreses a atendre en català--, la llei del cinema, la de mobilitat sostenible o la d'economia social. I també dirà sí al decret per als malalts de l'ELA. Però, més enllà d'aquests suports puntuals, Junts calcula que bloquejarà una cinquantena de lleis del govern espanyol, la meitat de les quals ja estan en tràmit parlamentari.
La resposta dels partits espanyols
Només sentir la paraula "trencament" de boca de Junts (tant a Perpinyà com a Madrid), el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha dit que Puigdemont "fa curt" i li demana pujar aquesta simbòlica escala per provocar eleccions.
Des de les files socialistes es continua apostant per "diàleg i mà estesa", una fórmula que Junts ha dit que ja no li val.
Junts diu que el rellotge està en marxa i que ells es mantenen en un "wait and see" (esperar i veure què passa), i afirmen que la pilota és a la teulada de Sánchez. D'ell, i només d'ell, dependrà la durada de la legislatura. O compleix amb Junts o això s'acaba d'una manera o d'una altra.
