La jutge Ketanji Jackson jurant el càrrec durant l'acte de presa de possessió
La jutge Ketanji Jackson jurant el càrrec durant l'acte de presa de possessió (Fred Schilling/Tribunal Suprem dels Estats Units)

Ketanji Jackson, primera dona negra que es converteix en jutge del Suprem dels EUA

Malgrat la incorporació de Jackson, de tendència progressista, el Suprem no canvia la seva composició ideològica
1 min

Ketanji Brown Jackson s'ha convertit en la primera dona afroamericana a ocupar un lloc al Tribunal Suprem dels Estats Units.

Jackson va ser nomenada pel president Joe Biden, i confirmada pel Senat l'abril passat. Tres senadors republicans es van unir als demòcrates per aconseguir guanyar la votació, amb 53 vots a favor i 47 en contra. És la sisena dona a formar part del tribunal, i la tercera persona negra des de la fundació del Suprem el 1789.

Dijous va jurar el càrrec davant el president del Suprem, John Roberts, i el jutge sortint a qui substitueix, el progressista Stephen Breyer, que es retira als 83 anys. Breyer va ser nomenat per Bill Clinton el 1994, i al gener d'aquest any havia anunciat la seva voluntat de retirar-se.

La jutge Ketanji Jackson durant l'acte de presa de possessió

La jutge Ketanji Jackson durant l'acte de presa de possessió (Fred Schilling/Tribunal Suprem dels Estats Units)

Malgrat el nomenament de Jackson, la majoria conservadora es manté al Tribunal Suprem, amb només tres jutges d'ideologia progressista dels nou que componen el tribunal. Un tribunal que fa només sis dies que va acaparar totes les portades després d'anul·lar el dret constitucional a l'avortament en una sentència històrica, i que va provocar protestes arreu del país.

El jurament de Jackson s'ha produït en l'últim dia d'activitat del tribunal - fins a l'octubre-, en què també s'han fet públiques les seves últimes dues resolucions.

En la primera, el Suprem ha autoritzat el president Biden a suprimir el programa "Queda't a Mèxic", una política migratòria de l'administració Trump que obligava els sol·licitants d'asil a esperar la resolució dels seus casos fora de territori dels Estats Units.

La segona decisió ha estat un cop a la lluita contra el canvi climàtic. Amb la sentència del Suprem, es limita l'autoritat de l'Agència Federal de Protecció del Medi Ambient per regular les emissions de gasos contaminants de les centrals elèctriques de carbó. Una decisió que la Casa Blanca ha qualificat de devastadora, ja que podria tenir implicacions en l'autonomia d'altres agències federals.

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre Estats Units

Mostra-ho tot