Kherson es recupera de la inundació sota l'amenaça dels bombardejos russos

La inundació per la destrucció de la presa de Kakhovka ha provocat almenys sis morts, i Ucraïna i Rússia s'acusen mútuament de bombardejos contra les poblacions on s'està rescatant gent. Malgrat que l'aigua ha baixat de nivell, el rastre de la devastació agafa una àrea de 60.000 hectàrees, el que equivaldria a l'Alt Penedès.

Sobre l'origen de la catàstrofe, la seguretat ucraïnesa assegura que ha interceptat una conversa d'un soldat que reconeix que una operació amb submarinistes se'ls va escapar de les mans.

Rescats sota l'amenaça dels projectils

Rússia ha tornat a bombardejar Kherson el dia que els equips de rescat han començat a trobar persones que han perdut la vida pel desbordament del riu Dniéper, tant a la banda russa, la ribera esquerra del riu on s'ha concentrat el 68% de la inundació, com en territori controlat per Ucraïna.

La ciutat de Kherson, inundada, ha tornat a ser bombardejada mentre s'estaven fent les fines de rescat, la qual cosa ha obligat a suspendre parcialment algunes operacions de rescat. És el cas del Servei de Protecció dels Rius, que havia estat cridat a col·laborar en l'evacuació de Kherson i ha aturat la missió almenys durant dos dies. Mikolai Litvinenko, Pavlo Oshkalo i Yefremtsev Oleski són tres guardes del Servei de Protecció de les Aigües, dedicats bàsicament a perseguir la pesca furtiva.

El govern va convocar tot el cos, incloent-los a ells, a col·laborar en les tasques de rescat. Ells eren a 15 metres del projectil que va caure, el primer bombardeig del punt on es coordinen les operacions de rescat de la zona inundada, el dijous. Estaven ajudant a desembarcar un home gran que havien rescatat de casa seva quan va esclatar el primer projectil.

Expliquen que la manera de buscar la gent que està atrapada a casa seva és navegar amb la llanxa els carrers i simplement anar cridant si hi ha algú. Quan algú contesta s'hi va. Si la llanxa ja va plena d'un rescat i veuen més persones que necessiten ajuda anoten la localització i tan bon punt arriben al punt de desembarcament passen l'adreça a una altra barca.

En Pavlo ha estat ajudant a sortir gent que no ho pot fer per propis mitjans:

"Els més vells, discapacitats, alguns que tenen animals o que tenen massa animals i no els volen deixar. Per exemple, hem hagut d'entrar a un edifici pel segon pis trencant una finestra que donava a una escala per treure una dona en una llitera."

"Molts conreus s'han inundat i s'han fet malbé"

De camí cap a Kherson es perceben els senyals de la reconstrucció de la zona, que va estar ocupada durant vuit mesos per l'exèrcit rus, teulats ensorrats coberts amb lona plàstica i ponts en vies de reconstrucció, però la inundació provocada per la destrucció del pantà de Kakhovka és un pas enrere. Els voluntaris que ajuden en la distribució d'ajuda humanitària ja adverteixen que el pròxim hivern es necessitaran aliments perquè molts conreus inundats s'han fet malbé.

Lesya Ovodovska porta mesos treballant en la rehabilitació de la ciutat de Kherson després que el novembre passat posessin punt final a vuit mesos d'ocupació. La trobem en un descampat al costat de la carretera al costat d'unes carpes plenes de garrafes d'aigua i de paquets de menjar. Es dediquen a portar ajuda humanitària als que ho necessiten, no necessàriament a causa de la inundació.

"Hi havia gent que s'havia aplegat per rebre l'ajuda humanitària. Ens han aturat més del compte al control militar. Al lloc on hi havia la gent hi havia drons volant i deuen haver disparat quan han vist la multitud."

Ella fa mesos que és aquí treballant i per això ara lamenta l'efecte de la riuada provocada per la voladura de la presa de Kakhovka: serà fer un pas enrere, moltes de les coses en què s'havia avançat, de reconstrucció, de neteja o d'avanços urbanístics, ara en molts casos s'haurà de tornar a fer.

"La gent ja no reacciona als bombardejos"

Al barri de Koravelni, una rotonda que abans connectava quatre carrers i un pont, ara serveix de moll, el punt per desembarcar les persones rescatades o per embarcar provisions. Hi han caigut tres projectils, que recorren distàncies de quatre a nou quilòmetres. I és que l'altra riba, ocupada per l'artilleria russa, no és a més de cinc quilòmetres.

De fet, un capellà que viu en una de les zones més pròximes a l'altra riba, Oleg Xatalov, ens explicava que els veïns ja no reaccionen al bombardeig. Cada dia amb la seva barqueta porta menjar a la seva parròquia, als que no han volgut marxar de casa seva.

"La gent que viu aquí, a l'illa de Koravelni, s'ha acostumat tant als bombardejos que ja no reaccionen. En un cas, la gent era davant l'església, un matí, quan va començar el bombardeig just allà al voltant, però ells seguien fent cua. Tenien por de perdre el seu lloc i vaig haver de córrer a obrir les portes perquè entressin ràpid."

La Natalia, que és representant del consell municipal al barri de Koravelni, coordina els rescats i l'ajuda la gent que arriba.

"Quan la gent arriba, està confosa i desorientada i no saben què fer. Si tenen el mòbil carregat va bé perquè poden trucar familiars o amics que els ajudin a la ciutat. A aquests els recullen o marxen en transport públic. I si no, fins ahir hi havia voluntaris que els portaven on fos."

Molta gent no se n'ha volgut anar perquè tenen por de marxar i de no trobar res quan tornin. D'altres són persones grans que ha passat tota la seva vida en aquest lloc i tenen mascotes que no volen abandonar. Els que no tenen on anar, els porten a albergs o centres d'acollida.

En una primera visita a la zona afectada, el president Volodímir Zelenski ha dit que indemnitzarà els damnificats. El govern ucraïnès ha xifrat en 15.000 milions d'euros el cost de reparar la presa de Kakhovka.