La batalla geopolítica per les vacunes anti-Covid: un apartheid global

La vacuna contra la Covid-19 és el descobriment científic més important dels últims anys. La ciència ha avançat a una velocitat sense precedents per aconseguir trobar una solució a la pandèmia. Després de menys d'un any de detectar els primers casos a Wuhan, al desembre del 2020 arrencava la vacunació a la majoria dels països de la Unió Europea, a la Gran Bretanya, i també als Estats Units.

Distribució desequilibrada

El nord va acaparar més de la meitat de les vacunes disponibles tot i que només hi viu un 14% de la població mundial. Al sud, als països amb menys recursos, les dosis hi arriben amb comptagotes. En alguns llocs, ni tan sols això. 

Ernesto Ortiz, director de programes del Centre d'Innovació en Salut Global de la Universitat de Duke, als Estats Units, explica que s'estan veient problemes en la cadena de producció de diverses vacunes i en els calendaris d'entrega. I qui ho pateix? Doncs els de sempre, els països amb menys recursos:

"Tenim països com el Canadà, la Gran Bretanya, els Estats Units i també la mateixa Unió Europea que van adquirir dosis per cobrir diverses vegades la seva població. El fet de comprar moltes dosis no vol dir que les hagis de rebre al mateix moment."

Solucions per corregir la desigualtat

La iniciativa COVAX, que distribueix vacunes als països pobres impulsada per l'OMS, per garantir un accés just i equitatiu a les vacunes, és una bona iniciativa però insuficient, tal com constata Ernesto Ortiz:

"La idea és bona però es necessita que tots els països s'hi sumin. Els que poden han de subvencionar els que tenen dificultats. I això no ha passat."

El món, un cop més, a dues velocitats. El poder s'imposa a la salut. Guanya la banca. Els accionistes, beneficis milionaris, tot i que el finançament que han rebut les farmacèutiques per fer recerca hagi estat públic.

La guerra de les patents

Per això cal que s'alliberin les patents amb urgència, per acabar amb el coll d'ampolla de la falta de subministrament. Els països amb més dificultats també han d'estar coberts. Això és el que defensa Vanesa López, directora de Salud por Derecho:

"La solució  d'urgència seria que l'Organització Mundial del Comerç aprovés una exempció a les patents de tots els fàrmacs i vacunes relacionats amb la Covid fins que duri la pandèmia, fins que s'arribi a una immunitat de grup."

El president de Metges sense Fronteres, David Noguera, sap que sense una vacunació global no sortirem de la pandèmia.

"El govern de Sud-àfrica parla directament d'apartheid de vacunes. Fan servir un terme molt emblemàtic. És legítim que tots els governs facin tots els esforços per tenir vacunes, però sense una cobertura global ens posem en un escenari de risc que no podem assumir, noves variants que escapin de les vacunes actuals."

Les vacunes com a arma geopolítica

Influències i interessos damunt d'un tauler d'escacs on la Xina i Rússia estenen i consoliden posicions a l'Àfrica i a l'Amèrica Llatina. Mentrestant, la Unió Europea fa el que pot per no perdre un llençol a cada bugada, com afirma Sònia Andolz, professora de Política Internacional a la Universitat de Barcelona, que creu que en una pandèmia global la seguretat sanitària ha passat al davant de les altres cartes que es juguen a la geopolítica.

"No només ser el país que desenvolupa una vacuna o una altra, sinó també qui la facilita, a qui se li ven i a qui se li compra ara mateix és el que està en joc."

De moment, el que ja ha quedat clar és que el 2021 la vacuna no serà per a tothom.