Que el dia es faci nit: la bellesa d'un eclipsi solar que "s'hauria de viure un cop a la vida"
Un eclipsi solar total és un esdeveniment tan únic que no hi ha ningú que hagi sobreviscut a l'últim que es va poder veure des de Catalunya. El 12 d'agost del 2026, a quarts de nou del vespre, la Lluna passarà per davant del Sol i el taparà durant uns segons abans que es pongui a l'horitzó, al terç sud del país.
Una ocasió astronòmica com aquesta és inèdita a casa nostra des de l'any 1905. Llavors els jesuïtes van construir l'Observatori de l'Ebre per estudiar els secrets científics del Sol i gaudir de la bellesa d'un eclipsi en la seva immensitat. Ara els amants de l'espai es preparen amb emoció per al mateix fenomen, que qualifiquen d'espectacle.
L'astrofísic Ignasi Ribas, fins fa poc director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), considera que un eclipsi és una experiència gairebé mística que connecta la humanitat amb el seu interior més profund. Aquest expert en exoplanetes va gaudir de l'eclipsi solar total que es va poder veure l'estiu del 2017 als Estats Units.
Per mi va ser un esdeveniment increïble i catàrtic que s'hauria de viure un cop a la vida.
Una de les persones que coneix bé aquesta sensació és Josep Masalles, president de l'Agrupació Astronòmica de Barcelona (ASTER). Al llarg de la seva vida ha vist 43 eclipsis arreu del món, la meitat dels quals totals. O, com ell en diu, "dels importants".
Aquest aficionat a l'astronomia sempre organitza les seves vacances en funció de l'activitat solar. La seva passió l'ha portat pels cinc continents, també a l'Antàrtida, i a països tan diferents com Finlàndia, Bolívia, Mongòlia, Líbia, l'Iran i Austràlia.
Que marxi el Sol, que és font de vida, és un espectacle preciós i emotiu.
A Catalunya hi ha una llarga tradició que agrupa més d'una vintena d'agrupacions astronòmiques que, com ASTER, fan observacions i divulgació de l'espai. Al llarg de la història, el cel ha fascinat moltes civilitzacions com els babilonis, els egipcis i els grecs.
Menys interès científic, més interès social
Històricament, els eclipsis han estat fonamentals per estudiar el Sol, l'estrella més propera a la Terra. L'observació d'aquests fenòmens poc habituals van permetre descobrir l'heli, un element químic molt abundant a l'univers i menys comú al nostre planeta.
Els eclipsis també van ser clau per descriure la corona solar, que es pot observar perfectament quan la Lluna s'interposa entre la Terra i la seva estrella. Això fa que no es vegi la part central del disc del Sol, però sí la capa més externa, que té una temperatura molt més elevada que la resta de superfície.
Actualment, els eclipsis han perdut interès científic perquè els científics ja són capaços de simular-los. Per exemple, aquest any la missió Proba-3 de l'Agència Espacial Europea ha aconseguit formar el primer eclipsi solar artificial en òrbita.
La missió europea està formada per dues naus espacials, una de les quals tapa el Sol mentre l'altra pren dades per millorar la comprensió de l'estrella. Al març, les dues naus van volar a 150 metres de distància en una coreografia perfecta durant diverses hores.
Pròxima oportunitat: novembre del 2180
La Generalitat ha llançat aquesta setmana la campanya Catalunya mira al cel per posar en valor una oportunitat única de veure un eclipsi solar total. El dia també està marcat al calendari de molts apassionats de la ciència, com la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat: "Ho visc com un regal i sobretot que tot el territori de Catalunya pugui gaudir d'aquest fenomen".
Millor agafar cadira, perquè el pròxim eclipsi solar total no es tornarà a veure a casa nostra fins al novembre del 2180, d'aquí a 155 anys.
