La biblioteca de Hitler, un ideari del supremacisme que el dictador va posar en pràctica
El documental "Els llibres que Hitler no va cremar" s'endinsa amb una mirada crítica en la història del pensament occidental a través de l'examen de les obres que es conserven de la biblioteca particular d'Adolf Hitler. En el moment del seu suïcidi, l'any 1945, el dictador hi guardava 16.000 llibres, dels quals se'n conserven 1.300 a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.
Tot i que moltes vegades encara es considera que l'antisemitisme es limita a l'època ideològicament més cruel de la història del món occidental, la biblioteca de Hitler demostra que no: molts llibres de la seva biblioteca havien estat best-sellers molt abans que els nazis arribessin al poder el 1933. Les idees incloses en aquests llibres van aplanar el camí perquè Hitler causés un impacte en el món que encara dura avui dia.
El documental entrevista l'historiador nord-americà Timothy Ryback, que va dedicar gairebé una dècada a estudiar les 1.300 obres que es conserven de la biblioteca de Hitler.
Narrat en la seva versió original per l'actor guanyador d'un Oscar Jeremy Irons, el documental "Els llibres que Hitler no va cremar" presenta una impressionant varietat d'imatges i fotografies d'arxiu. L'objectiu del film és trobar pistes entre els llibres sobre com i per què Hitler va ser capaç de conduir Alemanya a una guerra que va matar 70 milions de persones.
La construcció del supremacisme
Els intents de comprendre l'Holocaust del poble jueu i els assassinats en massa per part dels nazis han fet analitzar els factors socials i econòmics, la psicologia i fins i tot la frustració de Hitler per no poder convertir-se en un artista reconegut. Aquest fascinant documental intenta entendre la motivació de Hitler examinant alguns dels seus llibres preferits.
L'examen de Ryback revela que Hitler era un lector àvid, vivia envoltat de llibres i coneixia molt bé la història de la literatura alemanya, i apunta el fet inquietant que gran part del pensament racista, antisemita i eugenista que va donar forma a la filosofia de Hitler va existir molt abans dels anys trenta i encara influeix en l'extremisme de dreta.
La politòloga Emilia Roig coincideix en aquesta anàlisi:
La figura de Hitler estava inscrita en una llarga línia de pensadors, de científics i de polítics que van dedicar molts esforços a construir la idea de la superioritat blanca. Moltes vegades es presenten les idees d'Adolf Hitler com si fossin seves. Com una visió del món que hagués construït ell mateix. Però les idees de les quals s'alimenta tots aquells anys són molt més antigues que l'època que viu ell.
En la seva recerca, el que descobreix Ryback és un gust eclèctic del dictador. Hitler va dir: "Agafo el que necessito dels llibres", i això és el que troba Ryback.
Els interessos de Hitler eren molt eclèctics i ens parlen també del caràcter truncat de les seves activitats intel·lectuals. No va arribar a acabar mai els estudis de secundària i, en certa manera, es va passar tota la vida intentant compensar-ho.
El mentor de Hitler, Dietrich Eckart, va implantar la idea de la supremacia global en el jove polític amb "Peer Gynt". Després de la derrota d'Alemanya a la Primera Guerra Mundial, Eckart va començar a somiar un dictador que restaurés la glòria del país perquè fos una potència mundial, i es va adonar de les qualitats populistes de Hitler.
Un altre llibre que va influenciar Hitler va ser "Assaig sobre la desigualtat de les races humanes", de Josep-Arthur de Gobineau. Segons Gobineau, la raça blanca --que ell considera superior-- "s'ha de protegir per no barrejar-se amb altres races suposadament inferiors".
També va influenciar les idees de Hitler "La caiguda de la gran raça", de Madison Grant, que, segons va confessar en una carta adreçada a l'autor, "era la seva bíblia". I aquest llibre també té una gran rellevància per a l'historiador Timothy Ryback:
Per mi, és un dels llibres més importants El més important, sens dubte, del fons d'aquesta biblioteca, però també de tota la biblioteca de Hitler.
A la seva obra, Madison Grant defensa bàsicament que la immigració i la barreja de races són la causa del debilitament de la raça nòrdica superior i, de fet, el seu text encara el fan servir avui dia criminals d'extrema dreta per justificar els seus assassinats.
Els nazis van treure les seves pròpies conclusions de les teories d'escriptors com ara Arthur de Gobineau i Madison Grant. I un cop van arribar al poder, van començar a passar de la teoria a la pràctica.
Idees que encara perduren
El decret d'eutanàsia de Hitler va suposar el punt de partida a tot Alemanya de l'assassinat de la gent que no era considerada "prou digna" per viure. Els metges nacionalsocialistes i els seus ajudants van matar unes 70.000 persones amb discapacitat i malalties mentals. L'eugenèsia es va presentar com un suposat argument científic que justificava l'assassinat.
El 1941 va començar la guerra dels nazis contra la Unió Soviètica. A partir de llavors, els comandos mòbils d'execució de les SS van començar a assassinar sistemàticament jueus, gent amb discapacitat, gitanos i molts soviètics. A partir del 1942, els assassinats es van organitzar en camps d'extermini com Auschwitz i Treblinka.
El maig del 1945, l'Alemanya nazi es va rendir als aliats. Però avui dia, gairebé 80 anys més tard, les idees que hi havia a la biblioteca de Hitler encara ens inquieten. Com alerta la rabina Delphine Horvilleur:
La història no es repeteix mai d'una manera exactament idèntica. Però hem de ser molt conscients de les variants i els contextos que permeten que es repeteixin certes formes històriques.
Fitxa tècnica
Direcció i guió: Claus Bredenbrock, Jascha Hannover
Narració (versió original): Jeremy Irons
Edició: Sandra Brandi, Kalle Satzger
Producció: André Schäfer, Jurgen Buedts, Gregory Zalcman
Música: Steve Willaert
"Els llibres que Hitler no va cremar" ("The Books He Didn't Burn") és una producció de Florianfilm, Las Belgas and Take Five, en coproducció amb ZDF i Arte i amb el suport de Film-und Medienstiftung NRW, Flanders Audiovisual Fund (VAF), Creative Europe Media Programme de la Unió Europea i WRD Planet Schule.
