Arriba la borrasca Oriana, la novena d'alta intensitat de l'any: per què n'hi ha tantes?

El temporal de vent que ha afectat Catalunya aquest dijous, la borrasca Nils, ha provocat greus incidències, amb una víctima mortal, diversos ferits, centenars d'arbres caiguts i afectacions a carreteres i la xarxa de Rodalies. Es tracta de la pitjor ventada en la darrera dècada, amb ratxes superiors als 100 km/h en molts punts del país.

Un dia després del pas del temporal Nils, un nou fenomen meteorològic arriba a Catalunya, la borrasca Oriana. S'espera que aquest nou temporal deixi pluges, vent i temporal marí, això sí a una intensitat menor que la borrasca Nils.

També vindrà acompanyada d'una massa d'aire polar, que comportarà una baixada de les temperatures, i pot deixar nevades, fins i tot a cotes baixes, en diversos punts de Catalunya.

La borrasca Oriana és la 15a que es registra a Europa des de l'inici de la temporada, que va començar a l'octubre, i s'afegeix a un tren de tempestes gairebé consecutives des de fa dos mesos, amb una persistència que no es veia des de fa trenta anys.

Aquest seguit d'episodis de forts vents i pluges no són habituals ni tampoc ho és que es produeixin de manera tan freqüent i encadenada. De fet, aquest mes de gener ha estat el més plujós dels últims 25 anys.

Per què es dona aquest tren de borrasques?

Des de principi d'any, a Catalunya en sumem onze, 8 de les quals amb nom, un senyal que han estat d'alta intensitat, com la Harry, la Kristin, la Leonardo o ara, la Nils. La borrasca Oriana serà la novena d'aquest 2026.

Darrere la proliferació d'aquestes alteracions meteorològiques hi ha el que es coneix com una desestabilització del vòrtex polar, la gran massa d'aire fred que hi ha al voltant del pol nord.

Aquesta massa d'aire es troba a gran altitud a l'estratosfera, a entre uns 15 i uns 50 quilòmetres d'altura, i dona voltes seguint l'eix de rotació de la Terra.

Santi Segalà, cap de predicció del Servei Meteorològic de Catalunya, explica que el vòrtex polar té la funció de mantenir estable l'aire fred al pol nord. "És com si fos el gran magatzem d'aire fred per mantenir estable tota l'atmosfera de l'hemisferi nord del planeta."

Per altra banda, en un altre nivell, hi ha el que s'anomena corrent en jet (o "jet stream"). Segalà explica que es tracta d'un corrent de vents molt forts, que fan de frontera entre la massa del vòrtex polar i les masses d'aire de les latituds mitjanes i de zones més temperades.

Per què es desestabilitza el vòrtex polar?

Si el vòrtex polar es manté estable, el clima és el que pertoca a la latitud. En el cas de Catalunya, seria el d'hiverns freds i secs, estius càlids i amb tempestes, i tardors i primaveres plujoses, i amb temperatures temperades.

L'estabilitat d'aquest vòrtex, però, a vegades es veu pertorbada. Segalà assenyala que és el que ha passat aquest hivern. "Hi ha una inestabilitat que ha provocat que la gran massa d'aire fred del pol nord es trenqui" i baixi a latituds que "no li són pròpies".

La gran massa d'aire del fred, en baixar a zones més temperades, propicia fenòmens meteorològics i pertorbacions de manera "més freqüent que de normal no arribarien".

Aquest és el principal motiu pel qual enguany hi hagi hagut un nombre poc habitual de pertorbacions d'alta intensitat que han afectat Catalunya.

De fet, el cap de l'àrea de climatologia del Meteocat, Marc Prohom, vaticina que els episodis de vent sever i precipitacions encara s'allargaran durant la primavera i continuarà una "fase d'excés hídric" durant el mes de març i l'abril.

El paper del canvi climàtic

Una de les causes que determina que un vòrtex polar es desestabilitzi o fins i tot es pugui arribar a trencar és la intrusió d'aire càlid a la massa d'aire fred del pol nord.

"Si hi ha un augment sobtat d'aire càlid, allà on només hi hauria d'haver aire fred, això fa que es desestabilitzi", assegura Segalà.

Que es desestabilitzi el vòrtex polar és un fenomen prou habitual, que es produeix de tant en tant. No hi ha evidències que indiquin que és provocat per l'escalfament global.

Ara bé, Marc Prohom, assegura que el fet que hi hagi una atmosfera escalfada, a causa del canvi climàtic, repercuteix en conseqüències més violentes dels fenòmens meteorològics.

Les borrasques i danes de la temporada 2025/26

En els darrers dos mesos, s'han anat encadenant un seguit de pertorbacions pràcticament sense descans, en part propiciades per la inestabilitat al vòrtex polar.

Aquestes són les borrasques i danes de gran impacte de la temporada 2025-26, i la data en què el Grup Sud-oest europeu les va anomenar. Aquest grup l'integren els serveis meteorològics de Portugal (IPMA), França (Météo-France), Bèlgica (RMI), Luxemburg (MeteoLux), Andorra (Servei Meteorològic Nacional) i Espanya (Aemet).

• Alice (Dana). 7 d'octubre del 2025.
• Benjamin (Borrasca). 22 d'octubre del 2025.
• Claudia (Borrasca). 10 de novembre del 2025.
• Davide (Borrasca). 5 de desembre del 2025.
• Emilia (Borrasca). 11 de desembre del 2025.
• Francis (Borrasca). 29 de desembre del 2025.
• Goretti (Borrasca). 6 de gener del 2026.
• Harry (Borrasca). 16 de gener del 2026.
• Ingrid (Borrasca). 20 de gener del 2026.
• Joseph (Borrasca). 25 de gener del 2026.
• Kristin (Borrasca). 27 de gener del 2026.
• Leonardo (Borrasca). 2 de febrer del 2026.
• Marta (Borrasca). 5 de febrer del 2026.
• Nils (Borrasca). 10 de febrer del 2026.
• Oriana (Borrasca). 11 de febrer del 2026.

Les borrasques i fenòmens meteorològics d'alta intensitat que venen a partir d'ara:

• Pedro
• Regina
• Samuel
• Therese
• Vitor
• Wilma

Per què es posen noms a les borrasques?

Les pertorbacions que poden provocar afectacions sobre béns o persones es bategen amb un nom propi. L'objectiu és afavorir una comunicació més efectiva davant episodis adversos.

Aquesta mesura, que fa molts anys que s'aplica als sistemes tropicals, com els huracans, es va implantar per primera vegada a l'estat espanyol el 8 de desembre del 2017, amb la borrasca Ana, batejada per l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).

Des d'aquell any, el grup de treball sud-oest d'Europa és qui s'encarrega de batejar i monitorar les borrasques més importants que afecten aquesta part del continent.