La bretxa salarial en 5 gràfics: de les diferències entre països a l'impacte de l'edat
La bretxa salarial de gènere es va situar en l'11,1 % a la Unió Europea el 2024. Aquest valor mostra la diferència entre els salaris per hora dels homes i les dones, expressada com a percentatge respecte al que cobren ells.
Segons mostren les dades de l'oficina estadística comunitària, l'Eurostat, publicades aquest divendres, al conjunt de la UE, aquestes diferències s'han anat reduint lleugerament durant l'última dècada. S'han retallat gairebé 5 punts des del 2014. Però existeixen diferències entre països.
A Estònia, la República Txeca, Àustria, Hongria i Finlàndia, les diferències són de més del 16%. Espanya és dels països on les diferències són més petites: la bretxa salarial va ser del 7,3 % el 2024, una xifra semblant a la de Portugal, Eslovènia o Irlanda.
Alemanya és el país més poblat on la bretxa és més gran, del 15,6%. Al país germànic, moltes dones assumeixen la cura dels fills i demanen permisos laborals per fer-ho, cosa que es tradueix en uns ingressos més baixos per a elles.
A l'altra banda de la llista, països com Luxemburg, on fins i tot la bretxa és negativa --les dones cobren lleugerament més que els homes--, o com Bèlgica, on pràcticament hi ha igualtat salarial.
Destaca el cas d'Itàlia, que apareix a l'estadística com un dels països on els sous entre homes i dones són similars. La diferència és de només el 5,3%. Però hi influeix una qüestió cultural: la dona no s'ha incorporat tant al mercat laboral i les que sí que ho fan gaudeixen de condicions similars a les dels homes.
La reducció de la bretxa és la tendència general en la immensa majoria de països. S'ha donat sobretot a Luxemburg i Bèlgica, on s'observa la ja paritat, però també a Espanya, Portugal i els Països Baixos.
A Itàlia, en canvi, les diferències salarials han fet un repunt l'últim any, possiblement impulsades per la incorporació tardana de la dona al mercat laboral.
Més desigualtats en el treball parcial i entre la gent gran
A Espanya s'ha reduït extremadament la bretxa en les feines a temps complet. Entre els qui fan aquest tipus de jornades gairebé no hi ha diferències salarials per gènere (és de l'1%).
En canvi, entre els treballadors a temps parcial, la bretxa és del 14%, un dels països de la Unió Europea on més es dispara.
Això passa, perquè les dones que opten per aquest tipus de jornades, ho fan per tenir més temps disponible sense treballar, per dedicar-lo a altres tasques. Per això, acostumen a fer menys hores extres o nocturnes o altres tasques especials, que es compensen de forma extra.
Les diferències salarials van apareixent i creixent al llarg de la vida laboral. En les primeres feines, la bretxa és gairebé inexistent o, fins i tot, negativa entre els treballadors i les treballadores de menys de 25 anys.
Però quan s'acosta l'edat de la maternitat, les diferències s'accentuen. Hi ha països on la bretxa apareix abans i en d'altres, més tard, però és una tendència general arreu de la Unió Europea.
En el cas d'Espanya, per exemple, fins als 34 anys no s'observen diferències de gènere, però a partir d'aleshores, van en augment.
Un altre factor que fa més o menys grans les diferències salarials és la propietat de l'ocupador.
En general, a la UE la bretxa es redueix al sector públic, on els salaris s'han de fixar de forma més transparent.
A Espanya, per exemple, la bretxa és del 7% al sector públic i augmenta fins al 12% al sector privat. De totes maneres, cal ressaltar que la reducció de les diferències salarials ha sigut molt més gran a l'empresa privada, mentre que a l'administració ha anat més a poc a poc.
