La campana de Banyoles, a punt per tornar a tocar per allunyar les pedregades
Dècades enrere, quan en algun punt de Catalunya hi havia una tempesta o una pedregada, els campanars propers feien sonar les campanes per allunyar-les, i evitar així destrosses en pobles o collites. Aquest toc s'ha perdut en molts llocs, però a Banyoles encara es fa. Les monges del monestir de Nostra Senyora del Carme, ubicat al centre del nucli urbà, toquen la seva campana quan cau pedra. Segons Xavier Pallàs, investigador de les campanes catalanes, això és un fet excepcional al país.
No sabem per què aquí s'ha conservat aquest toc, i és un patrimoni immaterial etnogràfic excepcional.
Pallàs recorda que abans aquest toc era molt important, per la documentació que ha trobat:
Una de les clàusules per la cessió dels terrenys als carmelites a Olot era que estaven obligats atocar sempre al mal tempsi, de fet, a finals del segle XIX un frare va morir mentre hi tocava, atrapat per un llamp.
També a Olot, al segle XVIII, els pagesos es van negar a pagar el cens a l'Església perquè un dia que pedregava no van tocar i, per tant, van considerar que no van fer prou per allunyar la pedregada.
A les campanes, a part de ser un mitjà de comunicació, també se'ls atribueixen efectes sagrats, i s'espera que amb el seu so allunyin les calamitats.
Segons explica Pallàs, el toc de mal temps es va anar perdent a principis del segle XX. Arreu, menys a Banyoles.
L'encarregada de mantenir-lo
Sor Carme, que porta 60 anys al convent, és qui continua tocant al mal temps. Ho havia vist fer a les seves antecessores, i assegura que funciona.
Quan veiem que comença a caure pedra, faig bogar la campana durant una estona i reso tres avemaries. Llavors la pedregada para. A vegades tarda un minut o dos, però sempre he vist que dona resultat.
Ara hi ha set monges carmelites a Banyoles, però només toca al mal temps sor Carme, perquè les altres són noves i no tenen aquesta tradició.
La campana torna al seu lloc
La campana data del 1874 i el jou de fusta estava en mal estat i amenaçava de caure, així com la volta de maó que protegeix l'instrument. Pallàs detalla què s'hi ha fet:
S'hacanviat la fustaque tenia més d'un segle i estava a l'aire lliure, per tant, estava en molt mal estat. Ara bé, s'ha mantingut la mateixa forma.La pedrade sobre la fusta estava partida per la meitat però s'ha unit
Amb l'ajuda d'Albert Tubert, regidor d'Urbanisme de Banyoles, s'ha trobat un mecenes anònim. El representant de l'Ajuntament assegura que hi ha veïns que han trobar a faltar el so:
Els veïns ens preguntaven quan hi tornaria a haver la campana. Per a molts és una tradició, que soni cada dia.
Mentre la campana no hi ha estat, veïns, monja i consistori asseguren que no hi ha hagut cap pedregada al municipi.
