La carn de macrogranja és de pitjor qualitat nutricional?

Les recents declaracions del ministre de Consum, Alberto Garzón, sobre macrogranges al diari británic 'The Guardian' han tornat a generar polèmica. Al "Sans" hem volgut saber què diu l'evidència científica sobre la qualitat de la carn de les macrogranges i hem parlat amb la dietista nutricionista Lucía Martínez, directora del Centro Aleris; de pas, hem aprofitat per demanar-li més informació sobre carn, antibiòtics i alternatives nutricionals a la carn.

Segons Martínez, la qualitat nutricional de la carn no depèn dels caps de bestiar d'una explotació, sinó de dos factors: l'alimentació que rep el bestiar i el nivell d'activitat física dels animals. Aquests dos elements afecten de manera important la proporció i la qualitat del greixos i si estan infiltrats a dins de la carn -això és millor- o no.

Per norma general, els animals d'explotacions ramaderes extensives -més petites i amb molts menys caps de bestiar- es poden moure més i, a banda del pinso que reben, s'alimenten lliurement de pastures o altres aliments, com aglans en el cas dels porcs.

Per tant, tot i que en general podem dir que això fa que la carn d'explotacions més petites sigui de millor qualitat, no podem ser categòrics en les nostres afirmacions perquè pot haver-hi macrogranges on els animals s'alimenten amb pinso d'alta qualitat i es poden moure i també explotacions petites amb pinso de poca qualitat i animals estabulats.

Les macrogranges contaminen més?

Sí. La quantitat d'excrements i de gasos dels animals és, òbviament, molt superior en el cas de la ramaderia intensiva i les macrogranges. També poden contaminar més pels antibiòtics dels animals, que arriben a l'aigua.

A més, tants animals junts solen multiplicar les possibilitats de malalties.

La carn que consumim té antibiòtics?

No, en cap dels casos. La normativa és molt estricta en aquest punt i quan un animal rep un tractament d'antibiòtics o altres medicacions ha de passar una quarantena abans de ser sacrificat i, per tant, la seva carn ja no conté antibiòtics.

D'on traiem les proteïnes si hem reduir el consum de carn?

Peix, ous i làctics en són fonts excel·lents, però també els llegums, que contenen proteïna de la mateixa qualitat que la carn i que redueixen de manera important el preu de la cistella.

A més, els llegums tenen efectes protectors afegits. Cigrons, soja -i productes derivats, com el tofu o el tempeh- i alguns tipus de mongetes tenen proteïnes d'alta qualitat. També trobem proteïna a fruits secs, cereals i a productes vegans del súper, tot i que aquests és millor consumir-los de manera puntual.

I la soja no és poc sostenible?

No, la soja per al consum humà prové d'Europa i no de Sud-amèrica. La soja de conreu intensiu que es conrea allà, responsable de la desforestació massiva de grans zones, està destinada al pinso animal; quan mengem carn alimentada amb aquest pinso, per tant, també contribuïm a fer malbé el planeta.