
La castanya, més cara: els incendis de Galícia l'encareixen
Creix el nombre de parades a Barcelona i a Girona
Marc Paredes/Irina Graells
31/10/2025 - 06.55 Actualitzat 31/10/2025 - 17.50
Comprar una paperina de castanyes, aquest any, surt més car. Els incendis de l'estiu a Galícia han afectat bona part de la producció i han obligat molts paradistes a apujar els preus després d'anys amb poques variacions.
A Catalunya, la major part de les castanyes que es consumeixen provenen de Galícia. Només un 2% surten dels boscos del Montseny.
La Sara Nialet, de 27 anys, és una de les castanyeres més joves de Barcelona. Fa quatre anys que té la seva parada a la placeta de l'Oca, al districte de Sant Martí. Explica que no volia incrementar el preu per respecte als clients, però diu que l'encariment del producte pels incendis forestals ho ha fet inevitable.
El mateix els ha passat a la Sònia Portillo, castanyera de la Gran Via des de fa 25 anys, i a la Montserrat Izquierdo, que en ven a la plaça Universitat des del 1979. Totes dues treballen amb castanyes gallegues i han hagut d'apujar preus.
Feia quinze anys que no apujava preus, si no ho els hagués pujat aquest any, el negoci no seria rendible, assegura Sònia Portillo.
En general, una dotzena de castanyes costa entre vint cèntims i un euro més que l'any passat.
Les castanyes catalanes, a la baixa
La comercialització de castanyes catalanes no passa el seu millor moment. Segons dades de Mercabarna, només el 0,16% de les castanyes venudes l'any passat al mercat majorista provenien del Montseny, cosa que representa 3.037 tones. Des del 2012, el canvi climàtic i la plaga de vespa de l'ametller han reduït considerablement la producció.
Gairebé el 52% de les castanyes comercialitzades a Catalunya el 2024 provenien de Galícia, amb més de 972.000 tones.
Una tradició que resisteix
Més enllà de la pujada dels preus, la Castanyada fa temps que conviu amb altres reptes: cada vegada és més habitual menjar castanyes amb màniga curta, el Halloween guanya força i els llums de Nadal s'instal·len cada cop més d'hora.
Tot i això, la Sara Nialet diu que lluita per mantenir viva la tradició, mentre que Portillo no veu el Halloween com una competència i, fins i tot, fusiona les dues festes el 31 d'octubre.
Més parades, tot i els entrebancs
Malgrat els entrebancs, els castanyers i castanyeres aguanten i asseguren que les vendes es mantenen estables. Els dies 31 d'octubre i 1 de novembre es poden vendre fins a 300 quilos de castanyes en una parada. En algunes ciutats com Barcelona o Girona, el nombre de parades ha augmentat en l'última dècada.
A Barcelona n'hi ha 57 de repartides per diferents districtes, 33 més que fa vuit anys, i la tendència continua a l'alça.
Qui hi ha darrere de les parades?
Cada vegada hi ha més entitats i associacions que munten parades de castanyes, sobretot els dies pròxims a Tots Sants. Però els castanyers que allarguen la temporada fins a finals de gener solen ser famílies o persones grans, que mantenen el negoci per tradició.
La Sònia Portillo és la tercera generació de castanyeres a la seva família.
De petita ja ajudava l'àvia i la mare, i ara són la meva filla i la meva neta les que em donen un cop de mà
La Sara Nialet també va créixer entre castanyes i moniatos. Amb només 23 anys va decidir agafar el negoci dels seus pares, un gest que encara sorprèn els seus amics.
Totes dues compaginen la parada amb una altra feina, ja que vendre castanyes no dona per viure, però sí per estalviar una mica i mantenir viva una de les tradicions més característiques de la tardor.
Avui és notícia
La Marató 2025 contra el càncer: arrenquen gairebé vint hores de solidaritat
La importància dels cribratges en la detecció precoç del càncer: quins hi ha i quan s'han de fer
L'adolescència trasbalsada pel càncer: "La malaltia m'ha ensenyat que puc ser molt forta"
Coral, pacient de càncer de pàncrees: "Tens antecedents familiars i t'imagines el pitjor"
Els socis d'investidura pressionen Sánchez perquè mogui fitxa pels escàndols que esquitxen el PSOE