La Catalunya que ve: ciutats superpoblades i pobles eternament minvants
Fa sis anys que no neix cap criatura a Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà). El poble més petit de Catalunya va arribar als 465 habitants al segle XIX, però ara tot just en té 25, i això és un rècord nacional.
Un entramat de cases de pedra, la majoria tancades, es reparteix entre el carrer de Baix i el de Dalt, vestigis de l'agitada vida agrícola i ramadera que un dia hi va haver. La imponent església romànica, joia patrimonial del Berguedà, presideix la plaça del poble, una estampa de postal, admirada durant anys per turistes, veïns de cap de setmana i excursions en autocar.
Sant Jaume de Frontanyà: 25 habitants
Però ara ja no hi queden ni bars ni fondes, i fins i tot el turisme s'ha desplomat.
Ca l'Eloi i la fonda Cal Marxandó van tancar per les jubilacions, la falta de relleu i l'estocada de la pandèmia. I ara el gran projecte de l'Ajuntament és obrir un restaurant nou, de concessió municipal, que porti una família jove al poble.
Fa uns mesos, va signar el conveni amb el bisbat de Solsona per reobrir la rectoria vella i fer-hi un restaurant als baixos i un apartament per als que s'atreveixin a portar-lo al pis de dalt.
El projecte és una epopeia: la rehabilitació costarà 300.000 euros, una xifra que supera tot el pressupost anual de l'Ajuntament.
Però l'alcalde i el mossèn, que diu missa a Sant Jaume de Frontanyà molt de tant en tant, esperen que el restaurant de la rectoria sigui el futur casal social del poble, una nova esperança de vida i de moviment.
Calafell, camí dels 50.000
Calafell (Baix Penedès) ha doblat la població en el que portem de segle: dels 13.503 habitants del 2001 als 32.429 de l'últim padró municipal. I l'Ajuntament calcula que, en realitat, encara en són més, uns 50.000, perquè hi ha molts residents no empadronats, segons revelen els consums d'aigua i els residus que generen les llars.
Per això, Calafell ha llançat en cartells i pancartes una campanya amb un eslògan que impacta: "Aquí s'hi viu bé".
"No és una crida perquè vingui més gent", diu l'alcalde, Ramon Ferré, "és per demanar que s'empadronin els ja viuen aquí, perquè a Calafell s'hi viu bé, però volem que s'hi visqui millor".
El boom de població --i de població no declarada-- tensiona els serveis públics: més gent vol dir més habitatge, més mestres, més metges i més transport públic.
Els nous calafellencs no són tant persones vingudes de l'estranger sinó famílies, sobretot de l'àrea de Barcelona, que hi tenien un apartament per passar-hi les vacances i hi han acabat passant la vida.
Va ser sobretot per la pandèmia. Però les dades apunten que l'expulsió de Barcelona pel preu de l'habitatge també hi ha tingut a veure.
"En els dos o tres anys anteriors a la covid ja vam començar a detectar que la població creixia significativament, a raó de 1.000 habitants l'any", recorda l'alcalde.
Boom demogràfic a les ciutats, despoblament als municipis petits
Catalunya ha guanyat prop de 400.000 habitants en quatre anys, gairebé com tota la població de la demarcació de Lleida. La Catalunya dels 8 milions ja ha quedat sobrepassada: som 8.124.126 catalans, segons els últims padrons municipals.
Però l'esclat demogràfic no ha arribat a tot arreu igual: el creixement intens de Calafell no ha aturat el despoblament de Sant Jaume de Frontanyà.
El periodista de dades Lluís Freixes Carbonell ha analitzat per a 3CatInfo les xifres demogràfiques de Catalunya poble a poble, i ha calculat que, malgrat el boom de població, l'any passat 301 municipis, un terç del total, van perdre habitants.
La segregació dels padrons municipals segons la grandària dels municipis permet passar pel sedàs aquesta idea general que Catalunya està creixent: creixen les ciutats, sí, però els pobles més petits es continuen despoblant.
Dit en dades, les ciutats de més de 50.000 habitants van créixer un 1,6% en només un any --això és moltíssim--, mentre que els pobles més petits, els que tenen menys de 500 habitants, no només no van créixer, sinó que van continuar perdent població, un 0,1% menys.
El triple repte de frenar el despoblament
La pregunta és evident: com es pot aprofitar el boom demogràfic de Catalunya per frenar el despoblament de l'interior? Com es pot revertir la tendència que hi hagi ciutats cada vegada més grans i pobles cada cop més petits?
La Catalunya rural s'enfronta a un triple repte per atreure --o almenys retenir-- la població:
La diversificació econòmica
En vint anys, s'han destruït 32.000 llocs de treball a l'agricultura i la ramaderia, i ara només en queden 56.400, segons les dades del tercer trimestre de l'any passat.
El sector primari passa amb menys mà d'obra i el turisme no ha suplert prou l'ocupació perduda. Calen noves oportunitats laborals en els serveis i una política industrial que escampi polígons pel territori.
L'extensió dels serveis i les comunicacions
A Sant Jaume de Frontanyà ja hi ha arribat la fibra òptica, però l'antena de telefonia mòbil que dona servei al poble falla sovint i deixa els veïns incomunicats. No són només les xarxes: és el transport públic, és la sanitat i, sobretot, és l'educació.
Els alcaldes rurals coincideixen que tenir una escola és clau per salvar el poble.
El dret a l'habitatge
En sòls no urbanitzables, que representen el 94% del territori català, només es pot aixecar una masia allà on es pugui acreditar que ja n'hi va haver una. I, als nuclis dels pobles, el problema són normalment els pisos buits --n'hi ha 16.000 als municipis rurals de Catalunya--, molts abandonats, pendents de reformes i difícils de mobilitzar.
I hi ha, a sobre, la pressió de les segones residències, que expulsen els joves locals i que, en zones turístiques, ja han superat els habitatges d'ús habitual: a la Cerdanya, per exemple, són el 63%.
La vareta màgica de l'Estatut Rural de Catalunya
L'estiu passat, el Parlament va aprovar amb una àmplia majoria la llei de l'Estatut Rural de Catalunya, una espècie de vareta màgica que afronta de cop tots els reptes de despoblament dels pobles petits.
608 ajuntaments, bàsicament els de municipis de menys de 2.000 habitants, tindran més finançament i una finestreta única digital per agilitzar tràmits.
Des d'aquest 2026, els joves i les famílies amb fills que s'instal·lin en pobles petits tindran una deducció de 750 euros en l'IRPF, i hi haurà ajudes directes a l'habitatge: fins a un 20% al lloguer, amb un màxim de 600 euros l'any, i fins a 6.000 euros per als que en comprin o en rehabilitin.
I una cosa més, potser més etèria, però que pot resultar clau per al futur de la Catalunya interior: el mecanisme rural de garantia, una eina per revisar totes les polítiques públiques, les vigents i les que s'aprovin d'ara endavant, i mirar si s'adapten bé a la realitat dels pobles petits.
Perquè aquest és un clam que s'estén per la Catalunya que es despobla: durant massa anys el país s'ha pensat com si no arribés gaire més enllà de Barcelona. I així s'ha construït la Catalunya que ve --si no hi fem res per evitar-ho--, la de les ciutats superpoblades i els pobles eternament minvants.
