La comissaria de Via Laietana serà espai de memòria Democràtica, però la policia s'hi mantindrà
El govern espanyol ha declarat la seu de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, al número 43 de Via Laietana, com a Lloc de Memòria Democràtica per ser un espai on es van cometre "maltractaments i tortures, amb total impunitat i vulneració dels drets fonamentals" i per haver estat el "nucli principal de la densa xarxa d'espais i cossos repressius de la dictadura franquista".
El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), publicat aquest dimarts, recull que la Direcció General de Promoció de la Memòria Democràtica va aprovar, el 18 de juliol de 2025, l'inici del procediment per reconèixer oficialment l'edifici com a Lloc de Memòria Democràtica.
Aquesta actuació es basa en el que estableix l'article 50.2 de la Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de Memòria Democràtica, que determina que els acords d'incoació han de ser publicats al BOE, com a pas previ imprescindible per iniciar el procediment administratiu de reconeixement i garantir-ne la publicitat i la transparència.
Senyalització i difusió
La seva declaració com a Lloc de Memòria Democràtica obliga a senyalitzar els espais on es van cometre tortures i persecució política. D'acord amb aquesta declaració, s'haurà d'identificar, explicar i senyalitzar la història repressiva de l'edifici, i s'habilitaran itineraris presencials i virtuals, que inclouran, per exemple, un punt de reconeixement de les víctimes amb informació rellevant per al coneixement públic dels fets.
Les administracions públiques que en són titulars hauran de garantir que l'espai es conservi en el temps i evitar que s'hi retirin o facin desaparèixer els elements que recorden i reconeixen els fets històrics i la lluita de la ciutadania pels seus drets i llibertats.
La web de la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica també incorporarà un espai dedicat a l'edifici, amb la seva geolocalització, fotografies i materials explicatius, per afavorir-ne la divulgació i el coneixement històric. A més, es desenvoluparan mecanismes institucionals per integrar aquest espai en els circuits internacionals de memòria històrica.
D'altra banda, els departaments d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), així com el Memorial Democràtic de la Generalitat, elaboraran informes sobre l'edifici i el seu paper en la repressió franquista. Un cop rebuda aquesta documentació, s'obrirà un període d'informació pública de 20 dies per tal que qualsevol persona interessada pugui presentar al·legacions.
Via Laietana, una comissaria qüestionada
El tancament de la prefectura de Via Laietana ha estat una reivindicació constant de la majoria de les entitats memorialistes i els partits catalans. El regidor de Barcelona en Comú Jordi Rabassa ha celebrat que la declaració de la comissaria com a Lloc de Memòria Democràtica és "una fita de les entitats memorials i de les persones represaliades que no han deixat de lluitar per fer-ho possible". Tot i això, considera que cal anar més enllà i reclama que la Policia Nacional abandoni definitivament l'espai.
Per la seva banda, la presidenta del grup municipal d'ERC, Elisenda Alamany, ha criticat en una piulada a X que fa anys que l'edifici hauria d'haver estat un espai memorial, i ha acusat Comuns i PSC de no haver avançat en vuit anys de govern.
El passat mes d'abril, ERC va demanar el trasllat de la prefectura a la Verneda o a qualsevol altra seu del Ministeri de l'Interior a Barcelona, per tal d'evitar la convivència entre els usos policials i la funció de memòria democràtica. La proposta es va aprovar amb els vots favorables de Junts i BComú, l'abstenció del PSC, i els vots en contra de PP i Vox.
Tot i les demandes de les entitats memorialistes i de drets humans i alguns partits polítics, la comissaria seguirà oberta i continuarà tenint un ús policial.
Jupol denuncia "traïció" del govern espanyol
Jupol, el sindicat majoritari de la Policia Nacional, assegura que la declaració de la comissaria de Via Laietana com a Lloc de Memòria Democràtica respon a "interessos polítics" i suposa "una cessió als interessos de l'independentisme català". En un comunicat, el sindicat considera que la mesura té com a objectiu satisfer els socis parlamentaris independentistes i desviar l'atenció dels casos de corrupció que afecten l'Executiu espanyol.
L'organització exigeix la revocació immediata de la decisió i reclama al Ministeri de l'Interior que no es faci servir la comissaria com a eina política ni com a moneda de canvi.
Una comissaria amb passat fosc
Segons els fonaments jurídics, la comissaria de Via Laietana va entrar en funcionament l'any 1929, durant la dictadura de Primo de Rivera i l'any 1941 es va convertir en la seu de la Prefectura Superior de Policia. A partir d'aquell moment s'hi va instal·lar la Brigada Politicosocial i es va convertir en la seu encarregada de perseguir la dissidència política.
"Va ser l'epicentre de la repressió contra el sindicalisme i el moviment obrer barceloní. Durant l'època republicana, va continuar sent un espai de repressió fins al punt que, en els cercles obrers, era conegut com 'el molí sagnant'", recull el text.
El document també afegeix que, per aquestes cel·les en condicions insalubres, hi van passar centenars d'antifranquistes que van patir tota mena de tortures durant els interrogatoris. També, que hi van ser detingudes persones del col·lectiu LGTBIQ+, prostitutes o persones gitanes, sovint sense que haguessin comès cap delicte. I afegeix que durant la dictadura, només a Barcelona, 4.143 persones van ser detingudes per motius polítics.
"És imprescindible assegurar que els crims que es van cometre en aquest lloc, així com el sacrifici de totes les persones detingudes no caiguin en l'oblit", conclou el text.
