La comunista Jara i el candidat d'extrema dreta Kast es disputaran les presidencials de Xile

L'oficialista Jeannette Jara surt amb desavantatge davant el candidat d'extrema dreta José Antonio Kast, que podria aglutinar l'electorat de Franco Parisi, el populista antisistema de dretes
Redacció
3 min

Xile haurà d'anar a una segona volta de les eleccions d'aquí un mes. La polarització mundial afecta també de ple aquest país, on la candidata d'esquerres, la comunista Jeannette Jara, s'enfrontarà al candidat de l'extrema dreta José Antonio Kast, que reivindica el dictador Augusto Pinochet.

Jara, exministra de Treball de l'actual govern de Gabriel Boric --Boric no pot optar a la reelecció per limitacions de mandat-- ha guanyat amb un 26,8% dels vots, seguida de prop pel candidat d'extrema dreta i líder del Partit Republicà, José Antonio Kast, que n'ha aconseguit un 23,9%.

Com que cap d'ells ha aconseguit el 50% més un dels vots, el 14 de desembre hi haurà una segona volta en què la candidata oficialista surt amb desavantatge davant de Kast, que finalment s'ha situat només 3 punts per sota, menys distància de la que s'esperava. També perquè tots dos hauran de focalitzar els esforços a esgarrapar vots del tercer candidat més votat, el populista economista de dretes.

El populista Franco Parisi ha quedat tercer contra tot pronòstic
El populista Franco Parisi ha quedat tercer contra tot pronòstic (Pablo Sanhueza/Reuters)

El populista, clau per a la governabilitat

La gran sorpresa ha estat el populista de dretes Franco Parisi, que ha revalidat contra tot pronòstic el seu tercer lloc, amb el 19,7% dels vots.

Parisi jugarà un paper clau al legislatiu, on ha passat de sis a catorze representants, que seran necessaris per aprovar o frenar qualsevol iniciativa.

Si bé fa quatre anys va demanar el vot per Kast, ara avisa que "no firmarà xecs en blanc a ningú" i ha instat tant Jara com Kast a "guanyar-se" els seus vots.

Parisi, que apunta a un electorat menys ideològic, amb el lema "Ni facho, ni comunacho" ha experimentat un considerable avenç a les regions mineres del nord del país, on ha superat fins i tot Jara.

Garant del seu tarannà populista, en campanya Parisi ha llançat propostes dispars com l'eliminació de l'IVA dels medicaments o la celebració d'un túning massiu (automòbils modificats estèticament i de vegades també en la mecànica) o "bala o presó per als criminals".

Amb el seu discurs antipolítica, ha desplaçat el candidat d'extrema dreta Johannes Kaiser, que havia crescut molt en les darreres enquestes, a la quarta posició.

Jara surt amb desavantatge enfront Kast que podria aglutinar el vot del candidat populista
Jara surt amb desavantatge davant Kast, que podria aglutinar el vot del candidat populista (Reuters/Pablo Sanhueza)

La inseguretat i la migració irregular: claus dels comicis

Els comicis han estat marcats pel discurs al voltant de la inseguretat i la migració irregular. En set anys, Xile ha duplicat la població immigrant, especialment veneçolans, colombians i haitians.

Per això, la candidata presidencial, Jeannette Jara, ha promès reforçar els controls d'immigració per enfortir la seguretat pública i perseguir el crim organitzat aixecant les lleis del secret bancari i desafiant, així, directament el seu oponent a la segona volta, que es nega a donar suport a les mesures de transparència financera.

No deixin que la por congeli els seus cors. No val la pena. A la por se l'ha de combatre donant més seguretat a les famílies.

Kast ha quedat a només tres punts de la candidata oficialista
Kast ha quedat a només tres punts de la candidata oficialista (Reuters/Rodrigo Garrido)

Kast competirà per tercer cop a La Moneda. Va perdre contra el president Boric la segona volta del 2021, quan va fer una campanya monotemàtica al voltant de l'augment de la delinqüència i la migració irregular.

L'oposició ha vençut un govern fracassat. Però l'única victòria real és quan vencem el nacrotràfic i tanquem les nostres fronteres.

A diferència de la primera volta del 2021, quan va votar el 47,6% de la població, aquest cop s'ha registrat una participació rècord del 85% en la primera volta, perquè el vot és obligatori. Aquest diumenge han votat 13,3 milions de xilens.

Butlletí Mirada Global

Les claus per entendre cap on va el món, de la mà dels nostres experts

Subscriu-t’hi

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre Internacional

Mostra-ho tot