La controvertida restitució de Jordi Pujol: de l'ostracisme a la rebuda de Salvador Illa
El judici contra la família Pujol ha començat en el context de la rehabilitació simbòlica de la figura de qui va ser president de la Generalitat durant 23 anys.
Quan va confessar la deixa, l'any 2014, Pujol va quedar desposseït de les prerrogatives com a expresident i es va apartar de la vida pública. Però des de fa un temps se l'ha pogut veure de manera esporàdica en actes institucionals o bé organitzats pel seu entorn polític més pròxim de l'antiga Convergència o pels seus hereus de Junts.
Ha estat una restitució "progressiva", en paraules de l'advocada Magda Oranich, referent en la lluita antifranquista i pels drets de les dones que va ser diputada per Iniciativa i regidora per CiU a Barcelona.
Un retorn a la vida pública no exempt de debat que va tenir el punt més àlgid l'any passat, quan el president Salvador Illa va rebre Pujol al Palau de la Generalitat en la roda de trobades que va fer amb diversos expresidents, tot just acabat d'investir.
"Ha sigut una persona rellevant per a Catalunya i com a senyal de respecte", va assegurar Illa per justificar aquella trobada el setembre del 2024.
Pere Aragonès, d'Esquerra, ja havia rebut Jordi Pujol en un dinar privat a la Casa dels Canonges, i la consellera d'Exteriors, Victòria Alsina, de Junts, l'havia convidat a participar en una jornada sobre Europa.
"No anem tan sobrats de líders que deixen una petjada històrica en aquest país per oblidar-los. Seria un error", assegura Joan Puigcercós, exsecretari general d'Esquerra i conseller del govern de Montilla. "Crec que la restitució de Jordi Pujol és un fet", conclou.
Per Montserrat Tura, exalcaldessa de Mollet, exdiputada al Parlament pel PSC i consellera en els governs de Maragall i Montilla, Jordi Pujol és "una persona imprescindible per explicar la història moderna, des de l'antifranquisme d'arrels cristianes, passant per la Transició i la comissió de negociació amb Adolfo Suárez, de la qual va formar part, fins a la recuperació de la Generalitat i el fet de guanyar les primeres eleccions", recorda.
El pas enrere
Amb el temps, aquell pas enrere que Jordi Pujol va fer després de la confessió s'ha vist com un error per alguns dels seus homes de confiança. Entre ells, Xavier Trias, exalcalde de Barcelona i conseller en els governs de Pujol, que creu que va estar "molt mal aconsellat". "Aquell gest va perjudicar molt el partit, fins a l'extrem que ha desaparegut. És una cosa insòlita, dels errors més grossos que hem comès. Un disbarat", assegura.
"Van ser els seus els que li van treure el tractament de Molt Honorable i no ho he acabat d'entendre mai", afirma Tura, que afegeix: "Per mi serà sempre el president de la Generalitat de l'any 1980 al 2003. No n'hi ha hagut cap altre que hagi estat tant de temps al capdavant de la institució. El tinc per un expresident de Catalunya i no l'hi he deixat de tenir mai".
Per Joan Puigcercós, justament aquests 23 anys de govern "amb un control no absolut però important de la situació política i econòmica acaben derivant en una sensació d'impunitat". "A mesura que el president Pujol anava acumulant mandats a la Generalitat, aquesta relació enrarida, boirosa amb el món dels negocis l'havíem denunciat alguna vegada perquè era veritat", recorda Montserrat Tura.
Les clavegueres de l'Estat
En tot el procés que ha derivat en el cas Pujol a l'Audiència Nacional, també hi ha controvèrsia sobre el paper que han tingut les anomenades clavegueres de l'Estat, l'exemple més clar del qual és l'operació Catalunya, l'entramat policial i polític creat per desacreditar l'independentisme.
Xavier Trias ho té clar: creu que al president Pujol "havien decidit carregar-se'l". "No només pel fet de ser independentista, sinó perquè volien que es trenqués la perpetuació del poder. No podia ser que aquells continuessin manant i van utilitzar totes les eines per destruir-nos", lamenta.
El rebat, però, Montserrat Tura: "Jo no veig que darrere del frau transferint diners al Palau de la Música o a les fundacions vinculades a Unió hi hagi la mà negra de l'Estat. Aquí hi ha un intent que l'obra pública costi més diners als ciutadans i que una part d'aquests diners vagin a engrandir els comptes del partit polític", alerta.
Per això, Tura conclou: "Pujol era un home de costums austers i no teníem la sensació que acabaria trencant-se el personatge justament amb una discrepància tan radical entre el que havia predicat i el que en realitat havia fet." De cop, diu l'exconsellera socialista, es va desmuntar "el discurs de guia moral més enllà de guia polític" de Jordi Pujol.
