La Costa d'Ivori recupera el Djidji Ayokwé, el tambor parlant sagrat espoliat pels francesos
La Costa d'Ivori celebra la recuperació d'un objecte ritual ancestral, que és a la vegada un instrument de comunicació i un símbol de la resistència del seu poble contra el colonialisme francès. Es tracta del Djidji Ayôkwé, el tambor parlant sagrat del poble àkan.
És un tambor d'escletxa tallat en fusta d'iroc, que fa 3,30 metres de llarg i pesa gairebé 430 quilos. El seu nom es pot traduir per "crit de lleó" i representa l'autoritat, la protecció i la potència del tambor, similar a la dels grans depredadors de la sabana africana.
A més de tenir unes dimensions considerables que el fan un instrument de percussió únic al món, el Djidji Ayôkwé és molt més que un instrument musical.
És el símbol central de la cultura ebrié i servia tradicionalment com a eina de comunicació entre la comunitat, com a sistema d'alerta públic i com a símbol de cohesió social.
Fins a tal punt que durant l'època colonial, els francesos el temien per l'ús estratègic que els nadius en feien per comunicar-se i compartir consignes de resistència al poder de la metròpoli.
Per exemple, feien sonar el Djidji Ayôkwé per anunciar i alertar a llarga distància d'operacions de reclutament forçat de persones. D'aquesta manera els joves que podien ser objecte de reclutament podien fugir i amagar-se abans que arribessin els funcionaris francesos.
"El crit de lleó", temut pels francesos
Al territori actual de la Costa d'Ivori hi ha 78 llengües inventariades, dues ja extintes. El so que provenia del Djidji Ayôkwé era un idioma universal conegut per a tots els pobles i grups lingüístics. Els únics que eren aliens a aquesta llengua comuna eren els colons enemics.
Finalment, el 1916 el governador de la colònia va ordenar la confiscació del tambor, que en aquell moment era a Adjamé, una de les deu comunitats urbanes d'Abidjan, la capital econòmica i administrativa de l'actual Costa d'Ivori. Potser no per apropiar-se d'un estri de gran valor cultural, sinó més aviat per intentar doblegar la resistència del poble àkan.
Durant més d'un segle, el Djidji Ayôkwé s'ha exposat en diversos museus francesos, des del museu de Trocadero fins al museu etnològic Quai Branly, on ha estat restaurat abans de retornar-lo a la Costa d'Ivori.
Després d'un llarg procés diplomàtic en què ha participat la Unesco, s'ha aconseguit portar a terme una de les restitucions més emblemàtiques a la cultura africana.
Alassane Ouattara, president de la Costa d'Ivori, s'ha felicitat que per fi, després de gairebé un segle fora del país, el Djidji Ayôkwé hagi tornat a casa:
La ministra de Cultura ha dit que el retorn del tambor sagrat dels àkan a la seva terra d'origen "s'integra en una visió més àmplia, la d'una reapropiació cultural" a la Costa d'Ivori.
Des que França va aprovar l'any 2020 una llei per restituir els objectes saquejats durant la colonització africana, només 27 elements han estat retornats: els 26 tresors d'Abomey, a Benín, i el sabre d'El Hadj Umar, al Senegal.
