La cuina condimentada de Sao Tomé de l'Osvaldo i la tradició gastronòmica persa de la Zahra, a "Karakia"
Osvaldo, de Sao Tomé (Sao Tomé i Príncipe)
Més enllà del seu passat colonial i les grans plantacions de cacau que encara s'hi conserven, l'illa de Sao Tomé atresora una cultura rica, vitalista i una cuina condimentada que l'Osvaldo ha aconseguit reproduir a casa seva, a Barcelona. L'esperit del reciclatge també és present en un territori on la insularitat no sempre atorga els recursos adequats. L'Osvaldo mateix ho va viure de petit. Ara, que és enginyer informàtic, continua reivindicant aquesta actitud tan valorada avui dia. Això és el que va intentar transmetre als companys de classe de la seva filla: el plaer de fer, amb les pròpies mans, joguines tan engrescadores com ara un patinet. Amb ell, el programa també parla de reciclatge adaptat a la cuina, amb estris tan curiosos i aprofitats com la closca del coco, que forma part d'una vaporera tradicional on es cou el "cúsu-cúsu", una mena de pastís que protagonitza el berenar-taller gastronòmic que l'Osvaldo fa amb els amics. Per preparar el dinar, ho fa amb un altre objecte reciclat: la pedra que fa de mà de morter, o "budo maguita", agafa el nom de la gran quantitat de bitxo de Jamaica (maguita) que acostuma a aixafar. I és que la cuina de Sao Tomé és una cuina ben assaonada: un bon exemple n'és el "plôvô koconudo", el pop "ajupit" que l'Osvaldo prepara.
L'illa de Sao Tomé és al golf de Guinea, en línia amb l'Equador terrestre, i forma part del segon país més petit de l'Àfrica, després de les illes Seychelles. L'altra illa d'aquesta excolònia portuguesa es diu Príncipe, i és a 140 km de distància. A Sao Tomé hi ha la capital, del mateix nom. L'illa té la mida aproximada del Vallès Oriental, i una població al voltant dels 150.000 habitants. A Sao Tomé es parla portuguès i diverses llengües criolles, com ara el forro i l'angolar.
Zahra: conservar la tradició persa
La Zahra va néixer a Itàlia i de petita es va traslladar a Catalunya. Aquesta és la cultura en què ha crescut i que coneix bé. El seu cor, però, està dividit. El seu pare, que és iranià, li va saber transmetre amb tanta passió la cultura persa que és com si ella l'hagués viscuda igualment. Així és com ho sent, assaborint cada contacte amb la història i els costums de l'Iran, encara que sigui llunyà. Fa un temps, la Zahra va decidir que podia apostar per la cuina com a futur professional. Fa cursos en una escola d'hostaleria i creu que ha arribat el moment de treballar alguns dels plats iranians que coneix des de la infància: la típica amanida de Shiraz, la ciutat del pare; un estofat de xai i "lappeh", un llegum partit; un plat d'albergínia i ous, mirza ghasemi; o el "fereni", unes postres que s'assemblen molt a d'altres que es fan a Catalunya.
El programa
"Karakia" és un espai de producció pròpia de Televisió de Catalunya pioner a Europa en el tractament de la diversitat. Estrenat l'any 2001, s'adreça a tothom que té interès per la cuina i el descobriment de nous ingredients i gustos, però sobretot vol despertar l'interès per les cultures, costums i tradicions dels veïns d'altres orígens.
