La cultura del 996 a la Xina: treballar de 9 a 9 sis dies, il·legal però habitual
Treballar de 9 del matí a 9 del vespre, 12 hores al dia, sis dies a la setmana es coneix com la cultura del 996, un sistema laboral que a la Xina ha topat amb la justícia, després d'anys de pràctica, i que ara recorda a les empreses que l'apliquen que és "il·legal".
Empreses de diferents sectors, entre altres el tecnològic, el de la comunicació o el de la construcció, que han fet bandera del seu èxit, es troben cada vegada més amb denúncies de treballadors per excés de feina i horaris laborals desorbitats. Els tribunals els donen la raó.
Una resolució del Tribunal Suprem xinès, del 27 d'agost passat, recollia 10 sentències de casos en els quals s'havia sotmès treballadors a horaris laborals excessius o no se'ls havia compensat, i recordava als empresaris que l'aplicació del sistema 996 és il·legal.
"Legalment, els treballadors tenen dret a la corresponent indemnització i temps de descans o vacances. El compliment de les hores laborals nacionals és obligació dels empresaris", advertia, afegint que es disposaran pautes per resoldre futurs conflictes laborals.
La llei laboral xinesa estableix que no es pot treballar més de 8 hores al dia ni més de 44 hores setmanals, amb el dret a tenir un dia lliure a la setmana. La llei permet allargar l'horari laboral només una hora al dia o un màxim de 3 si es garanteix la salut física del treballador i sempre amb acord previ. Les hores extres no poden superar les 36 al mes i s'han de remunerar.
Però la realitat és que aquest sistema de treball 996 està molt estès i fins i tot té variants com el 995, amb horaris de 12 hores 5 dies a la setmana, o pitjors, com el 9106, que afegia una hora més, o sigui 13 hores al dia 6 dies a la setmana.
Motor de grans empreses
El fet que, tot i ser il·legal segons les lleis laborals xineses, grans empreses com Alibaba, Pinduoduo o Huawei les apliquin demostra que aquesta pràctica no és perseguida.
La postura del govern ha estat pràctica, sobretot quan aquesta política laboral ha estat la que ha fet créixer algunes de les empreses més importants del país.
El magnat Jack Ma, fundador de l'empresa de comerç online Alibaba, i que ha arribat a ser l'home més ric de la Xina, el 2019 va escriure obertament a WeChat (el Twitter xinès) que era "una benedicció treballar amb el 996" assegurant que si algú volia treballar al gegant xinès havia de preparar-se per fer jornades de 12 hores. "Si no ho fas quan ets jove, quan penses fer-ho", va dir.
Richard Liu, fundador de JD.com, un altre gegant del comerç electrònic, també ha defensat aquesta cultura, qualificant els treballadors de "ganduls".
Moviments en contra
Aquest sentència dona esperances als moviments que els últims anys han començat a denunciar aquestes pràctiques abusives, que han causat fins i tot la mort, perquè els treballadors s'animin a denunciar-ho.
El 2014, l'agència Bloomberg recollia la xifra de 600.000 morts a l'any a la Xina a causa del "guolasi", la mort per treball.
El 2019, un grup de desenvolupadors va crear a GitHub, una plataforma per a compartir codis de programació, una pàgina amb el nom de 996.ICU. El nom es refereix al fet que si treballes amb el sistema 996 acabaràs a l'UCI (ICU en anglès). En aquesta pàgina feien recomanacions --com el dret a plegar a l'hora-- als treballadors i van publicar una llista de 150 empreses que aplicaven l'horari 996.
A l'aplicació Weibo, similar a Twitter, amb el #996 es va obrir un debat sobre aquesta situació laboral on es van donar a conèixer casos concrets fins que la companyia va eliminar l'etiqueta.
Al gener de 2021, les xarxes socials es van fer ressò de la mort de dos treballadors de Pinduoduo, un gegant del comerç electrònic, relacionades a l'excés de treball: una dona que havia mort d'un col·lapse quan tornava de la feina ja de matinada; i al cap d'un mes, el cas d'un treballador que havia demanat un permís de treball que es va suïcidar quan va tornar al seu poble natal.
Casos que recull la sentència
La sentència del Tribunal Suprem xinès considera també il·legal, entre altres abusos del 996, no pagar les hores extres, com el cas d'uns treballadors que se'ls va obligar a renunciar a la remuneració.
També recull el cas d'una persona que en un mitjà de comunicació es va desmaiar i després va morir d'un infart, per al qual la justícia va obligar l'empresa a pagar 400.000 iuans, uns 52.000 euros.
L'explotació laboral, o el que s'ha anomenat també "esclavitud laboral", no és exclusiu de la Xina, sinó que es dona en altres països occidentals i democràtics, com els Estats Units, on el lliure mercat laboral afavoreix que els treballadors hagin de complir jornades maratonianes de feina si la volen conservar.
El mateix Elon Musk, fundador de Tesla i SpaceX, va dir, en un tuit en el qual recordava les dures condicions de treball a què es va sotmetre per tirar endavant les seves empreses, que "ningú havia canviat el món treballant 40 hores al dia", una reflexió que també reobre el debat molt lluny de la Xina.
