La cursa d'obstacles per accedir a subvencions ofega les ONG de cooperació internacional
S'acosta final d'any i a la seu de la Coordinadora d'ONG Solidàries de les Comarques Gironines es multipliquen les demandes d'informació de les entitats de cooperació.
Per moltes, tancar els tràmits burocràtics del 2025 és un gran maldecap, tal com sap de primera mà la tècnica de la Coordinadora Júlia Valls:
Si bé són conscients que, lògicament, estem parlant de diner públic i, per tant, cal fer una justificació al cèntim, tots els passos per fer aquesta justificació ho fa molt feixuc.
Sobretot per a les entitats petites com Children of Africa, formada per mestres que treballen per millorar l'educació en un dels comtats més pobres de Kenya, en col·laboració amb associacions locals. Asseguren que la burocràcia se'ls menja, i que en lloc d'estar organitzant activitats per recaptar fons, "hem d'estar omplint 24 milions de fulls de justificacions, de sol·licituds o de tipus d'inversió", diu Susanna Gómez, fundadora i presidenta de l'entitat.
Els complexos tràmits administratius
El primer obstacle que es troben és enfrontar-se amb el llenguatge burocràtic, tant a l'hora de demanar subvencions com de justificar-les.
Gómez ho ha patit de primera mà, sobretot en els inicis de l'entitat. Denuncia que el llenguatge els és molt poc familiar i que això els suposa un desavantatge respecte a ONG més grans:
Si hem d'aconseguir una ajuda, és molt més fàcil que ho aconsegueixi una gran ONG que té una gran infraestructura i uns tècnics i ja saben de què va i entenen bé el que se'ls demana.
El segon entrebanc: explicar quin projecte es vol dur a terme.
La fundadora i presidenta de Children of Africa explica que en el primer escrit per optar a una ajuda cal tocar molts aspectes, com l'apartat de gènere, l'apartat mediambiental, etc.: "Quan no ets un expert, saber narrar això correctament i quines paraules fer servir no és gens fàcil i et fa perdre moltíssim temps."
Ho corrobora Júlia Valls, que assegura que és comú que hi hagi elements repetitius i, per tant, és molt feixuc de contestar, inclús per a ells, tècnics i tècniques que dominen l'assumpte i que fa molt temps que ho fan.
I encara hi ha un tercer obstacle, i no pas menor: la justificació i el cobrament de les subvencions.
S'acosta final d'any, hem de tancar exercicis i hi ha subvencions que encara no s'han cobrat.
A l'estranger, encara més difícil
Aquestes dificultats, certament, també les coneixen les entitats de molts altres sectors. Però quan es treballa en països com el Senegal o la República Islàmica de Mauritània, com en el cas de l'ONG banyolina Huyu Projectes, els problemes es multipliquen, sobretot a l'hora de justificar les despeses.
La seva presidenta és Neus Freixas i explica que estan en 16 pobles on no hi ha ni hotels, ni albergs, ni allotjament privat on es pugui demanar un rebut o una factura.
Ens acullen en cases privades, i després ho hem de justificar amb un tiquet o amb un rebut o amb una factura. Com ho fem?
Freixa posa una anècdota com a exemple: "Una vegada em van dir que ho fes a mà i hi posés un segell, i com que no n'hi havia en vaig haver d'encarregar un a la capital, que està a vint hores en cotxe."
A Kenya la situació no canvia gaire. L'administració demana que tot sigui amb factura i que tingui un número concret:
Ens hem de gastar molts més diners perquè només podem treballar en una empresa constructora concreta, que és molt més cara, però és capaç de crear-nos aquest tipus de factures correctament.
La fluctuació en el preu de les monedes locals és un altre factor que complica les tramitacions. En aquest cas, posen l'exemple de Mauritània, on la moneda local és molt inestable i, en el moment de fer la justificació de les despeses que s'havien calculat al principi, els càlculs no sortien.
Per això, les entitats demanen reduir paperassa, sense perdre transparència, per no haver de renunciar a projectes i poder-se centrar més en la cooperació.
