La defensa de la llengua i les crides a la unitat en resposta al TSJC marquen els actes de la Diada
La defensa del català i les crides a la unitat i la cohesió social per protegir la llengua han estat la tònica dels discursos d'institucions, partits i entitats durant les ofrenes d'aquest Onze de Setembre al monument de Rafael Casanova.
Les formacions independentistes han reivindicat la lluita per l'estat propi i per millores en habitatge i drets socials, mentre que els socialistes han demanat unitat per progressar com a país, en la línia del discurs institucional del president Illa d'aquest dimecres.
Ofrenes al monument de Rafael Casanova
Les ofrenes florals als peus de l'estàtua de l'últim conseller en cap de Barcelona han començat a quarts de vuit del matí, amb l'homenatge de les delegacions dels cossos de seguretat i emergències --Mossos, Guàrdia Urbana, Bombers de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona, el cos d'Agents Rurals, Protecció Civil i el Servei d'Emergències Mèdiques--, acompanyats per la consellera d'Interior, Núria Parlon.
Les ofrenes institucionals les ha obert el govern de la Generalitat, amb el president Illa i els 16 consellers, seguits pels representants del Parlament, els de l'Ajuntament de Barcelona i els de la Diputació de Barcelona. Totes s'han fet sota l'himne dels Segadors interpretat per la Banda Municipal de Barcelona.
A l'hora dels parlaments, la consellera-portaveu, Sílvia Paneque, ha reivindicat que "Catalunya és una nació" i ha demanat "cohesió social. Cap projecte nacional és sòlid si deixa ningú enrere."
Minuts després, el president Salvador Illa ha fet una piulada fent una crida a la convivència "el bé més preuat que tenim".
Una defensa "ferma" del català a l'escola
El president del Parlament, Josep Rull, ha encapçalat la delegació de la segona institució del país.
Rull ha dit que la Diada Nacional té una expressió festiva i una de reivindicativa. I ha fet una crida a "defensar el català, la llengua pròpia del país", l'endemà que el TSJC hagi tombat el decret que blindava el seu ús a l'escola.
La nació catalana no és una nació lliure. El català és una llengua que està en perill.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha reivindicat la capitalitat de la ciutat a nivell cultural, d'identitat i econòmic, i també ha fet una defensa del català a les aules:
Encara hem de patir la incomprensió i a vegades l'hostilitat per l'ús de la llengua que ens uneix i ens ha d'unir en el futur, que és el català. El seu ús social i també el seu ús a l'escola.
Després de les institucions, ha estat el torn de l'homenatge d'entitats cíviques, culturals i esportives, dels sindicats i dels partits polítics.
Quatre forces polítiques s'han acostat fins al monument de la ronda Sant Pere amb Alí Bei.
La del PSC ha reivindicat la cultura i la llengua com a mitjà de cohesió d'una Catalunya "de tothom i per a tothom".
ERC, encapçalada per Oriol Junqueras, ha lligat la reivindicació independentista i sobiranista amb la lluita per "un habitatge i un transport públic dignes".
Jordi Turull ha parlat en nom de Junts per lamentar que no s'apliqui la llei d'amnistia i que Puigdemont, Comín i Puig no puguin assistir als actes de la Diada a Catalunya. També ha fet una crida a la mobilització per defensar la llengua i ha dit que "urgeix" un estat propi i culminar la feina de l'1-O.
Carles Puigdemont ha fet un missatge a les xarxes en què també defensa la independència com el llegat que cal deixar a les futures generacions:
Finalment, els Comuns han reivindicat una Catalunya "mestissa, plural, oberta" i compromesa, "que no mira cap a una altra banda, sinó que lluita per la fi del genocidi a Palestina". També s'han unit a les crítiques de Comissions Obreres i UGT per l'oposició del Congrés a la reducció de l'horari laboral votat aquest dimecres.
La pluja, més que una anècdota
Poc abans de les 11 del matí, ha començat a caure un fort xàfec al cor de Barcelona que ha obligat a modificar alguns dels actes previstos i a suspendre alguns parlaments.
Ha afectat, per exemple, l'homenatge de la CUP a Gustau Muñoz, el jove independentista assassinat per la policia l'11 de Setembre del 1978. En aquest acte, Non Casadevall, coportaveu i secretari general de la CUP, ha destacat que la independència és "l'única solució a l'emergència social" i a "l'agressió" contra el català.
També ha agafat de ple l'ANC --que ha dipositat flors al monument de Rafael Casanova, però per la pluja no ha fet cap parlament-- i Òmnium Cultural, que ha suspès l'acte previst al passeig Lluís Companys, però sí que ha fet declaracions.
Òmnium ha fet una crida perquè l'independentisme demostri la seva força i intel·ligència col·lectiva i ha carregat contra la sentència del TSJC per "dinamitar el gran consens al voltant de la llengua". El president, Xavier Antich, ha dit que l'independentisme només pot créixer si és inclusiu, plural i transversal.
El PP defensa el bilingüisme
El Partit Popular de Catalunya, que no ha participat en les ofrenes, ha acusat Illa de traslladar una idea falsa de "normalitat" als carrers on, ha assegurat, "s'insulta la gent per la seva ideologia". "La política catalana continua segrestada" a Bèlgica, ha denunciat Alejandro Fernández, des de la seu del partit.
Fernández lamenta que els conflictes lingüístics a Catalunya "s'intensifiquin cada dia més" i ha defensat "el bilingüisme".
La llengua, protagonista també a Tarragona, Lleida i Girona
La festa ha estat més lluïda a Tarragona, Lleida i Girona, sense pluja.
A Tarragona, una cinquantena d'entitats i associacions de la ciutat han participat en l'acte de la Diada, en què s'ha interpretat un poema de Glòria Coll i les quatre colles castelleres de la ciutat han alçat pilars. L'alcalde, Rubén Viñuales, ha defensat la pluralitat del país i el paper dels nouvinguts en la Catalunya del present i del futur.
A Lleida s'ha fet l'acte institucional de la Diada a la Seu Vella, on també s'ha defensat la llengua i "l'accent propi" que té a les Terres de Ponent. El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, que ha acompanyat l'alcalde Félix Larrosa, ha defensat la necessitat "de reivindicar i explicar a Catalunya i arreu del món" la importància del català i el model d'educació "inclusiva". Un dels actes tradicionals és l'ofrena floral al Parador del Roser, on els Castellers de Lleida han aixecat un pilar.
A Girona, la defensa del català ha capitalitzat bona part dels discursos en l'acte institucional. L'alcalde de la capital gironina, Lluc Salellas, ha reivindicat la importància de tenir un govern que "no renunciï a defensar la llengua en tots els àmbits".
En l'acte, amenitzat per les Soulsisters, també hi han participat el president de la Diputació, Miquel Noguer, i l'alcalde d'Alzira, la localitat convidada aquest any, Alfons Domínguez.
