"La democràcia del dòlar", a "60 minuts"
En paraules de l'expresident dels Estats Units, Jimmy Carter: "Avui hi ha una oligarquia que fa servir el suborn com a principal mitjà per designar candidats o elegir presidents".
Aquest flux de dòlars brolla des de Washington fins a Carolina del Nord, des de les eleccions presidencials fins a les eleccions a càrrecs locals, passant per la Cambra de Representants, el Senat, els governadors i les cambres legislatives dels cinquanta estats. Les grans empreses, els multimilionaris i els grups de pressió aboquen cada any més i més milions de dòlars a les campanyes electorals dels candidats, de manera perfectament legal.
Innombrables conflictes d'interessos soscaven allò que havia pretès ser un model de democràcia per a la resta del món. I tot plegat no és exempt de conseqüències per a la vida quotidiana de milions de ciutadans dels Estats Units: els preus dels medicaments són dels més alts del món, les grans fortunes paguen menys impostos que mai i part de la classe política nega el canvi climàtic fins al ridícul sota la coacció dels grans finançadors de les campanyes electorals. Per a molta gent, això només té un nom: corrupció legalitzada. Una qüestió que ha estat el pinyol de les eleccions presidencials de l'any 2020.
L'origen d'aquesta situació és la sentència del Tribunal Suprem "Ciutadans Units", que estableix que l'Estat no pot limitar les despeses de les campanyes electorals. El resultat de la sentència van ser les Super PAC, plataformes de recaptació que s'han convertit en els motors gegants de les campanyes electorals. Infinits mecanismes legals, més o menys subtils, han estat utilitzats per multimilionaris de totes les tendències.
"La democràcia del dòlar" explora aquesta confiscació de la democràcia amb múltiples conseqüències i la influència que té en els funcionaris electes.
Sant Joan Despí, 25 de març del 2022
