La diplomàcia del jo: Trump s'atorga el protagonisme de l'alto el foc i la resta el segueix

Donald Trump mai s'ha caracteritzat per fer les coses de la manera més habitual. Si alguna cosa ja va deixar clara en el primer mandat a la Casa Blanca --i ha reafirmat en els nou mesos d'aquesta segona etapa-- és que no fa servir els mètodes tradicionals de la diplomàcia.

Amb els aranzels, el president dels Estats Units ja va actuar de manera sorprenent, amb mesos d'amenaces, anunciant-los amb gran pompositat, decidint posar en pausa l'aplicació menys de 24 hores després que entressin en vigor o augmentant el gravamen a la Xina fins a un estratosfèric 145%.

Ara, la cerimònia de signatura de l'acord d'alto el foc a Gaza ha estat un altre exemple de diplomàcia allunyada dels paràmetres corrents. Més aviat va ser un exemple de la diplomàcia del jo, perquè Trump va ser el protagonista absolut de la jornada i la resta de líders van acceptar aquest lideratge, convertits en satèl·lits de l'astre Trump.

En un vídeo que la Casa Blanca ha publicat a les xarxes socials, ell mateix s'atorga aquest protagonisme absolut. Mentre sona una música èpica, Trump apareix a pràcticament tots els plans:

D'Israel a Egipte, aquest dilluns tot va girar al voltant del president dels Estats Units, començant pels cartells d'agraïment a la plaça dels Ostatges de Tel-Aviv i acabant amb les constants peticions perquè li atorguin el Nobel de la Pau que hi va haver a Sharm al-Sheikh.

A la ciutat balneari egípcia, tota l'escenografia semblava més preparada per homenatjar Trump que no pas per consolidar l'acord d'alto el foc, fins i tot amb tanques publicitàries i cartells que donaven la benvinguda a "la terra de la pau" amb les cares dels presidents dels Estats Units i d'Egipte.

El protagonisme de Trump en aquest alto el foc va començar ja amb l'anunci. El secretari d'Estat, Marco Rubio, va interrompre una roda de premsa del president nord-americà per passar-li una nota demanant-li que aprovés una publicació a Truth Social per ser "el primer" a dir-ho, com així va ser.

Un acte a la mida de Trump

La cerimònia, que va començar amb retard perquè Trump encara no havia arribat d'Israel, va trencar tots els tòpics de la solemnitat d'actes com aquests. En un escenari lleugerament elevat, el president dels Estats Units va saludar un a un tots els assistents i es va fer una fotografia individual amb cadascú.

Més tard, com si es tractés d'un monòleg humorístic, durant prop de 40 minuts va repassar els assistents, felicitant-los i --sovint-- fent acudits lluny del llenguatge institucional. Entre aquests comentaris gens diplomàtics, va dir que el president turc, Recep Tayyip Erdogan, "no és fàcil de tractar, però és el meu amic".

A Pedro Sánchez li va retreure que no augmenti el percentatge del PIB que Espanya dedica a la defensa, amb estira-i-arronsa inclòs quan es donaven la mà. Aquest dimarts hi ha tornat, qualificant de "molt irrespectuosa" l'aportació espanyola a l'OTAN.

Fins i tot va fer comentaris masclistes sobre la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, l'única dona assistent a la cerimònia. "No tinc permís per dir això, perquè normalment si ho dius és el final de la teva carrera, però és una dona jove i preciosa", va dir Trump abans d'afegir que estava decidit a "assumir el risc".

Si es compara amb altres cerimònies de signatura d'acords de pau el to és molt diferent. Quan Yitzhak Rabin i Yasser Arafat van signar els Acords d'Oslo, l'any 1993, Bill Clinton va remarcar que hi havia "un camí difícil" cap a la pau al Pròxim Orient. Aquest dilluns, a Sharm al-Sheikh, Trump va fer un discurs força més optimista, anunciant "la pau al Pròxim Orient" després de 3.000 anys:

"He llegit moltes vegades que la tercera guerra mundial començaria al Pròxim Orient. No passarà. Va haver-hi un moment que hauries pensat que podria haver passat, però no passarà."

També les imatges d'aquest dilluns són molt diferents d'altres cerimònies d'acords de pau: a Sharm al-Sheikh no hi havia cap dels dos principals actors en el conflicte, ni Israel ni Hamas.

Sí que hi havia mandataris d'una trentena de països. Fins i tot hi va anar el president de la FIFA, Gianni Infantino, una presència inesperada justificada per la creació d'un "fons per ajudar a reconstruir la infraestructura futbolística a Palestina". En una publicació a Instagram, Infantino ha dit que Trump ha tingut un paper "absolutament fonamental i crucial en aquest procés" i que, sense ell, "no hi hauria pau".

No va ser l'única lloança. El president egipci, Abdel Fattah al-Sisi, va assegurar que el president dels Estats Units és "l'únic capaç de portar la pau al Pròxim Orient"; el primer ministre britànic, Keir Starmer, va dir que la signatura de l'acord d'alto el foc era un "assoliment" de Trump; la cap de govern italiana, Giorgia Meloni, ho va qualificar de "gran èxit" del mandatari nord-americà; i el primer ministre pakistanès, Shehbaz Sharif, va anunciar que el proposaria per al Nobel de la Pau i va definir-lo com "el candidat més genuí i meravellós" per al premi perquè "ha salvat la vida de milions de persones".

Fins i tot rivals polítics van lloar Trump: Joe Biden per haver aconseguit que "un acord d'alto el foc renovat hagi arribat a la línia de meta" i Bill Clinton assegura que "mereix un gran reconeixement".

Una portada amb "la pitjor foto de tots els temps"

Enmig de tants elogis, quan la cerimònia de signatura encara no havia acabat, la revista Time va fer pública la portada del seu darrer exemplar, en què es veu una foto gegant de Trump i el titular "el seu triomf". Tanmateix, la portada no ha acabat d'agradar a Trump, que l'endemà de protagonitzar la signatura de l'acord de pau s'ha queixat públicament que la foto "deu ser la pitjor de tots els temps".

En un missatge a Truth Social, el president nord-americà lamenta que la imatge és "superdolenta" i es pregunta "què estan fent i per què" els responsables de la revista: "M'han fet desaparèixer els cabells i m'han posat una cosa flotant sobre el cap que sembla una corona, però extremament petita".

No ha estat l'únic titular que ha donat Trump l'endemà de la cerimònia de Sharm al-Sheikh. Aquest dimarts el ministre d'Afers Exteriors de Malàisia, Mohamad Hasan, ha anunciat que el president dels Estats Units assistirà a finals de mes a la signatura de l'acord de pau entre Tailàndia i Cambodja. Els dos països es van enfrontar durant cinc dies al juliol i, finalment, van pactar un alto el foc després de la mediació de Trump.

Serà la segona signatura d'acord de pau d'aquest mes per a un president amb el desig gens dissimulat d'aconseguir el Nobel de la Pau.