La Diputació de Lleida homenatja els seus represaliats pel franquisme: "Val més tard que mai"
La Diputació de Lleida ha fet un acte públic de reconeixement institucional a aquells treballadors que van patir represàlies un cop les tropes franquistes van guanyar la Guerra Civil i es va implantar la dictadura.
La majoria havien entrat a treballar a partir del 18 de juliol del 1936, quan va esclatar la guerra i la ciutat de Lleida va quedar en mans del bàndol republicà.
Quan va acabar, l'any 1939, van començar a ser acomiadats pel franquisme de manera automàtica, sense cap mena d'expedient previ.
Aprovada per unanimitat
La Diputació de Lleida ha aprovat amb el vot favorable de tots els grups polítics l'únic punt de l'ordre del dia del ple extraordinari, que ha acordat declarar nuls els expedients de depuració o acomiadament.
Eren funcionaris o interins que van treballar a la Diputació des de la proclamació de la Segona República, el 1931, i fins que va acabar la Guerra Civil.
El president de la Diputació, Joan Talarn, valorava molt positivament el resultat de la votació:
És la millor manera d'apostar decididament per la democràcia, per la veritat, per la dignitat i per la reparació
El cas de Maria Curto
La Maria Curto Queralt tenia 21 anys quan va entrar a treballar a la Maternitat, on ara hi ha la Biblioteca Pública de Lleida. Quan va esclatar la guerra, la gestió de la Maternitat --aleshores en mans d'un orde religiós-- va passar a mans de la Diputació.
El director que van nomenar va buscar gent per treballar-hi i, com que coneixia la Maria, la va contractar per cuidar infants.
Quan van entrar a Lleida les tropes franquistes, ella va fugir a Barcelona. Volia marxar a França, però quan era a Girona va tornar enrere per buscar la seva mare, que era a Berga.
Finalment, totes dues van tornar a Lleida, on ja no va poder tornar a treballar per a la Diputació.
Una de les seves netes, Marta Salla, explica que la padrina no es va pronunciar mai políticament, tot i que tenia un germà que sí que s'hi va implicar: "Ella mai havia estat significada políticament, encara que podia tenir determinades idees."
"Arriba tard, però tanca ferides"
L'acte de la Diputació de Lleida ha reconegut el seu cas i el dels altres 536 treballadors que, com ella, van ser represaliats o depurats pel franquisme. La neta de la Maria Curto creu que l'acte fa justícia a la seva padrina:
Que tard arriba! Però és veritat que val més tard que mai. Si ajuda una mica a tancar ferides, benvingut sigui
Salla afegeix que l'acte d'avui trenca el silenci que durant molts anys s'havien imposat les mateixes persones que havien treballat per a la Diputació. De fet, hi ha famílies que desconeixien la trajectòria laboral dels seus avantpassats.
