La directora del CNI admet que van espiar els expresidents de l'ANC Sànchez i Paluzie
La directora del CNI, Esperanza Castelerio, ha admès davant la justícia que va espiar entre el 2019 i el 2020 l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez i l'aleshores presidenta de l'entitat, Elisenda Paluzie. I diu que es va fer amb autorització del Tribunal Suprem, per raons de seguretat nacional.
El Consell de Ministres va desclassificar una part dels documents reservats relacionats amb aquest espionatge i els va enviar al jutjat fa una setmana. Les defenses dels líders de l'ACN, que van presentar una querella per espionatge fa tres anys, els han rebut aquest dilluns, just abans de la declaració de Casteleiro davant la jutgessa.
Esperanza Casteleiro ha negat haver espiat Jordi Sànchez entre el 2015 i el 2017 --quan no hi havia autorització per fer-ho--, tot i que els Mossos van trobar proves que el mòbil de l'aleshores president de l'ANC havia estat infectat amb Pegasus en diversos moments durant aquest període.
Tampoc ha aclarit l'espionatge a la consellera nacional de l'entitat, Sònia Urpí, el 2020, per a qui tampoc consta cap autorització legal de control, malgrat les proves pericials aportades per quatre fonts diferents --Mossos, Amnistia Internacional, Citizen Lab i Eventia-- i que també tenia el mòbil infectat.
Segons explica l'ANC, els primers atacs al telèfon de Sànchez amb aquest programari maliciós són del 2015, quan va ser escollit president de l'entitat però encara no s'havia acordat un referèndum d'independència. I la majoria es van produir fins a l'octubre del 2017, quan va ser empresonat amb el president d'Òmnium, Jordi Cuixart. Tots aquests casos, sense empara judicial del Suprem.
L'últim atac va ser entre el juny i el juliol del 2020, durant un permís penitenciari, en aquests casos, amb autorització del Suprem.
De Paluzie s'han analitzat dos telèfons mòbils infectats amb programari d'espionatge entre l'agost del 2019 i el juny del 2020, coincidint amb les sentències del Suprem contra la cúpula independentista per l'1-O i les eleccions al secretariat de l'entitat.
L'ANC mantindrà el procés judicial
Com ja va fer fa uns mesos en els casos de Josep Maria Jové i Diana Riba, Casteleiro només ha confirmat la part desclassificada de les interlocutòries del Suprem, sense donar detalls dels mètodes o la justificació per fer-ho.
Segons l'ANC, els motius al·legats pel Suprem per permetre espiar Sànchez fa cinc anys és la seva assistència a reunions per videconferència sobre la unitat de l'independentisme. I en el cas de Paluzie, la justificació per autoritzar-ne l'espionatge el 2019 van ser la seva activitat i declaracions, com a presidenta de l'ANC, a favor de la independència unilateral.
L'Assemblea Nacional Catalana considera que les activitats dels seus exdirigents eren legítimes i ha anunciat que continuarà la via judicial contra l'Estat. La legislació espanyola només permet aquest tipus d'espionatge en casos de "procediment criminal i seguint els principis d'excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat".
