La falta d'habitatge, rere el malestar al barri de Cerdanyola de Mataró: "Que parin d'especular"
Cerdanyola és, junt amb Rocafonda, un dels barris amb menys renda per càpita de Mataró. També on hi ha més pisos on hi viuen set persones o més. I també amb més població immigrada, un 25%.
Però el factor que més preocupa molts dels seus veïns és la falta d'habitatge assequible. En una immobiliària del barri, expliquen que cada dia hi entren més de 20 persones a preguntar si hi ha algun pis de lloguer.
I la resposta sol ser cap o un, que es lloga immediatament després que el publiquin. A tot això s'hi sumen les ocupacions de pisos, que, només en alguns casos, són de perfils conflictius.
Amb tot aquest context, el 9 d'abril es frustra un intent d'ocupació i, enmig d'una gran presència policial, es deté el jove que ho intentava. Algú ho grava i el vídeo corre per xarxes. A la nit, comença la crema de contenidors, que es va allargar durant una setmana.
Davant d'aquesta situació, des de l'associació de veïns es demana calma --asseguren que no és un barri insegur-- però assenyalen de nou l'habitatge com un dels problemes principals. Ho explica l'Antonio Ruiz, davant de dos blocs de pisos buits, propietat de la Sareb:
Aquesta estructura d'edifici porta més de 15 anys abandonada. Hi podria haver 30 o 40 pisos, amb la falta d'habitatge que hi ha al barri. A més, tenim dues plantes de pàrquing abandonades, hi ha rates més grosses que un cavall, i tot plegat és un despropòsit, una irresponsabilitat de tothom.
També denuncien que la burocràcia per rehabilitar l'escàs habitatge públic existent i per atorgar-lo a qui correspongui fa que estiguin buits durant massa temps i que els acabin ocupant. I assenyalen també els fons voltor per no posar per llogar tots els pisos que posseeixen:
Hi ha d'haver una actuació decidida des del govern central que posi habitatges en circulació i eviti que els fons voltor i els especuladors facin negoci d'un habitatge, que és per viure, no per especular. Que es dediquin a la usura i parin d'especular amb l'habitatge.
Cerdanyola és un barri que ha crescut en població els últims anys i on la mitjana d'edat és inferior a altres zones de la ciutat. La crema de contenidors la van fer nois molt joves, majoritàriament menors d'edat. Se'n van detenir nou.
Des de l'Ajuntament expliquen que fa anys que s'intervé en l'àmbit comunitari i que incideixen molt en els joves. Ho explica la regidora de Barris i comunitat de l'Ajuntament de Mataró, Laura Seijo:
Tenim uns educadors d'entorn que surten al carrer, que ja han fet contacte i han establert vincle amb 275 joves de l'espai per vincular-los a projectes, per vincular-los a treballs que fem a nivell d'Ajuntament, i el que podem treballar amb això és la cohesió social i el sentiment de pertinença al barri.
Els veïns també creuen que els joves han de tenir més oportunitats per gastar energia, amb instal·lacions obertes tot el dia, com el camp de futbol que hi ha a Rocafonda. Hi ha instal·lacions que obren algunes hores, i també s'ofereixen activitats extraescolars per 10 euros al mes.
Seijo detalla que aquest preu "simbòlic" permet fer dansa, esport o anglès "per treballar la igualtat d'oportunitats". A més, l'Ajuntament dona beques als clubs esportius de la ciutat perquè aquells que estan en situació de vulnerabilitat econòmica puguin accedir a fer qualsevol esport que vulguin fer.
"A la tarda tenim reforç escolar a tots els centres, tenim patis oberts on es pot accedir a les tardes i els dissabtes al matí dinamitzats perquè s'hi pugui anar a jugar tranquil·lament", afegeix.
En Jordi Pascual és sociòleg, expert en immigració, diversitat cultural i moviment associatiu. Ell creu que, a diferència de les "banlieues" franceses, els suburbis on hi va haver forts aldarulls el 2005, Cerdanyola és un barri on tant el teixit associatiu com la intervenció de l'administració fan que la situació sigui més reconduïble:
Estem en un barri amb molt teixit associatiu, on s'han fet polítiques com la llei de barris, plans integrals, que són polítiques que afavoreixen justament l'arrelament. El fet que es donin oportunitats educatives i laborals als joves ha amortit aquest esclat.
Per Pascual, Cerdanyola és un barri amb recursos, amb teixit comercial viu i d'on la població no marxa, sinó que s'identifica amb el barri històricament. "Per tant, sembla que tots aquests temes es poden reconduir amb bona voluntat per part de tots", afegeix.
Mentrestant el barri viu desnonaments constants. Només aquests primers mesos del 2025, a Mataró s'han fet 90 desnonaments per impagament. De mitjana, un cada dia.
