La febre de la intel·ligència artificial: una nova bombolla?

La febre al voltant de la intel·ligència artificial està disparant la inversió, sobretot als Estats Units. Només allà hi ha més centres de dades que a la resta del món. I s'hi estan construint molts més, alguns enormes. Es tracta d'una inversió real, que està impulsant l'economia nord-americana, però al mateix temps va acompanyada de bilions de dòlars d'apostes purament especulatives a Wall Street, fins al punt que cada cop més veus alerten sobre una bombolla de la intel·ligència artificial i el perill que acabi esclatant.

Un nom omnipresent és el de Nvidia. El fabricant de xips s'ha convertit en l'empresa de tot el món amb una valoració més alta a la borsa, superant els 4 bilions i mig de dòlars impulsada per les inversions en IA. No ha estat l'única empresa protagonista d'inversions en aquest sector, però el nombre de corporacions implicades es restringeix a un grup molt reduït que ha vist com s'ha disparat la seva valoració a borsa. Les "set magnífiques" (Nvidia, Apple, Microsoft, Amazon, Meta, Alphabet i Tesla) valen en conjunt més de 20 bilions de dòlars.

Un negoci per a uns quants

Pel catedràtic d'Economia de la UOC i director del Centre de Recerca en Transformació Digital i Governança, Joan Torrent, hi ha "les grans empreses tecnològiques més tres o quatre a la Xina". Torrent creu que això "això genera, en termes econòmics, molts problemes". D'entrada, perquè en els últims mesos aquestes empreses han decidit associar-se, amb el perill que "generin una bombolla entre elles". Això s'està traduint en lligams molt forts entre empreses que impulsen la intel·ligència artificial i els fabricants dels xips que necessiten per calcular bilions d'operacions i moure els seus models.

Acords circulars

Hi ha qui ho ha anomenat "acords circulars". Per exemple, Nvidia invertirà 100.000 milions de dòlars a OpenAI per construir nous centres de dades i a canvi la matriu del ChatGPT es compromet a comprar xips a la mateixa Nvidia. Però OpenAI també ha firmat acords amb un altre fabricant de xips, AMD, o amb Oracle, que al seu torn ha firmat contractes amb l'empresa de construcció i lloguer de centres de dades CoreWave. Una companyia que també ha firmat acords amb Nvidia. Només uns exemples dels acords creuats entre les corporacions del sector.

De fet, aquest dimarts, OpenAI i Microsoft han completat el seu acord, de manera que Microsoft tindrà el 27% de les accions del creador de ChatGPT. Aquest moviment ha disparat la valoració a borsa de Microsoft per damunt dels quatre bilions de dòlars.

Riscos de bombolla

Tot plegat, fa que empreses com Nvida o OpenAi s'inflin a borsa sobre la base de les expectatives, i augmentant encara més els riscos d'esclat de la bombolla. Sobretot si els guanys previstos triguen a arribar. El ritme d'apropiació de la tecnologia per part de la societat és molt més ràpid que en tecnologies anteriors. En pocs mesos havia assolit els 100 milions d'usuaris, un fet que internet va trigar dècades. Torrent afirma, però, que "una cosa és el ritme de la innovació tecnològica, i l'altra és el ritme de la innovació social. I perquè encaixin els dos ritmes a vegades es necessita temps. En algun moment de la història s'ha necessitat generacions perquè això encaixés bé. Llavors quan la intel·ligència artificial es convertirà en un motor de transformació social en el sentit de bé comú? Jo crec que falten anys".

I conclou:

Però no només es disparen a borsa les empreses tecnològiques. També pugen les relacionades amb la construcció o l'energia, perquè els centres de dades necessiten electricitat (produïda, bàsicament, amb centrals de gas). L'onada està sostenint el creixement del PIB dels Estats Units: segons els economistes de Harvard, sense la inversió de 400.000 milions de dòlars associada a la IA, l'economia nord-americana només hauria crescut un 0,1% en la primera meitat del 2025, no pas el 3,8% que figura en les xifres oficials.

Similituds amb la crisi de les ".com"

Les comparacions amb la bombolla de les empreses ".com" dels 90 són fàcils, però, els experts afirmen que hi ha diferències. El catedràtic de la UOC Joan Torrent creu que avui dia "aquestes empreses són més potents que mai. És a dir, pensa que estem amb uns nivells de facturació que si tu compares això equival al PIB de grans economies del món. Llavors el risc és si aquestes empreses només treballen i es generen el benefici entre elles, com això revertirà a la societat".

La diferència amb la bombolla d'internet de principis del 2000 és que avui, al darrere d'aquestes grans inversions, hi ha gegants corporatius amb negocis que funcionen i diners disponibles per "cremar". Però una part de les inversions s'estructura al voltant de complexos acords corporatius i fórmules financeres que inclouen deute, amb la participació de fons d'inversió privats. Al mig de la teranyina hi ha OpenAI, amb compromisos per gastar gairebé un bilió de dòlars en la pròxima dècada. Avui, OpenAI factura 13.000 milions de dòlars anuals, i molt haurà de créixer el seu negoci per convertir-lo en un gegant d'un bilió.

Sector en efervescència, infraestructures obsoletes

El desajust entre una tecnologia que avança a velocitats mai vistes, i les infraestructures necessàries fa que alguns analistes apunti que tots els centres de dades que s'estan construint quedaran obsolets quan entrin en funcionament. El més gran és el que s'està construint a Abilene, a Texas, emmarcat en el Projecte Stargate, encapçalat per OpenAI i Oracle. Costarà 12.000 milions de dòlars i hi treballaran 64.000 targetes de Nvidia.