Aquest dissabte 23 d'abril, a les 11.00 del matí, Catalunya Música oferirà un concert ben especial. Es tracta de la Festa de la Música Coral que es va fer el 28 de febrer al Palau de la Música Catalana. A la celebració va destacar l'actuació del Cor Infantil de Sant Cugat, el Cor Jove de l'Orfeó Català, el Cor de Noies Exaudio, el Cor Plèiade i el Cor Madrigal, que van interpretar obres de Josep Ollé, Albert Guinovart, Concepción Meseguer, Josep Maria Guix, Gerard López Boada, Eva Ugalde, Paul Ayres, Juan Bernardo Latini, Fernando Marina, Josep Barcons Palau i Joan Magrané Figuera, entre d'altres. La Festa de la Música Coral és una iniciativa promoguda per l'Orfeó Català que recupera aquesta celebració coral semblant als Jocs Florals en l'àmbit literari, creada per incentivar la creació d'un corpus coral català i que es va dur a terme entre els anys 1904 i 1922, i va promoure la creació de fins a 1.000 obres corals. Xavier Chavarria serà l'encarregat de fer els comentaris d'aquest concert.

Mes tard, a les 19.30, Catalunya Música connectarà amb l'Òpera Estatal de Viena per transmetre l'òpera "Un ballo in maschera", de Giuseppe Verdi, amb un repartiment vocal excepcional encapçalat per Piotr Beczala, Dmitri Hvorovstovsky i Krassimira Stoyanova, entre d'altres, amb el Cor i l'Orquestra de l'Òpera Estatal de Viena, amb la direcció musical de Jesús López-Cobos i la direcció escènica de Gianfranco de Bosio. És una de les obres que formen part de la temporada 2015-16 d'aquest prestigiós teatre vienès. Els comentaris els farà Ignasi Pinyol.

El 16 de març de 1792, el rei Gustau III de Suècia va ser objecte d'un atemptat durant un ball de màscares que se celebrava al Teatre de l'Òpera d'Estocolm. El capità Jacob Johan Anckarström li va disparar un tret a l'esquena, de resultes del qual el rei va morir tretze dies després. Els motius de l'assassinat van ser exclusivament polítics i el monarca va caure víctima d'una conspiració organitzada per un sector de la noblesa. El dramaturg francès Eugène Scribe va fer un llibret basat en aquesta història, al qual va posar música Daniel Auber, que va produir l'òpera "Gustave III ou Le bal masqué".
Quan el 1858 Verdi va reprendre el tema per a la seva nova òpera, "Un ballo in maschera", destinada al Teatre San Carlo de Nàpols, les exigències dels censors napolitans van ser tantes (no es podia representar l'assassinat d'un rei en escena) que el compositor, exasperat, va retirar l'obra. A continuació la va oferir a Roma, on la censura papal va ser també prou molesta, però sembla que al final tothom es va posar d'acord en certs canvis: la trama va passar de Suècia a Massachusetts i diversos personatges van canviar de nom: Riccardo, Comte de Warwick (la nova encarnació de Gustau III) és el governador de Boston. Altres personatges també canvien: Anckarström es converteix en Renato, i els conspiradors Horn i Ribbing, en Tom i Samuel. Només Amelia, la protagonista femenina, i el patge Oscar són els mateixos en totes dues versions. Avui dia "Un ballo in maschera" és de les òperes més representades de Verdi. L'Òpera Estatal de Viena n'ofereix quatre funcions durant el mes d'abril amb les fantàstiques veus de Piotr Beczala, Dmitri Hvorovstovsky i Krassimira Stoyanova, en els papers principals, i la clàssica posada en escena del director italià Gianfranco de Bosio.

Aquesta transmissió en directe estarà disponible durant un mes als webs de Catalunya Música i Catalunya Ràdio.



Catmusica.cat
Facebook.com/catmusica
Twitter.com/catalunyamusica