La figuració i l'abstracció, a "Blanc sobre blanc"
Durant la primera meitat de segle, l'art oscil·la entre dos corrents artístics: la figuració i l'abstracció. Com a reacció a l'art abstracte, després de la Segona Guerra Mundial neix "La Nova figuració", que preconitzava un retorn a l'objecte i a la realitat quotidiana. És llavors quan es torna a representar la realitat, en particular la figura humana, però amb les tècniques de l'informalisme.
Arranz-Bravo i Marta Moreu, cadascú a la seva manera, aposten per trencar l'hegemonia de l'art abstracte.
Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) Pintor i escultor
La llarga i variada trajectòria d'Arranz-Bravo l'ha portat des de l'informalisme dels inicis fins a la figuració. La seva obra fa especial atenció al color, la tensió i la gestualitat. A mig camí entre el món surrealista i l'estètica del pop art, la reiterada presència de la figura humana fa una al·lusió irònica a les torbacions, les inseguretats i les angoixes de l'home actual.
Marta Moreu (Barcelona, 1961) Escultora
Amb clares reminiscències de la iconografia de l'antic Egipte, la mitologia clàssica i l'expressionisme de finals del segle XXI i principis del XX, l'obra de Marta Moreu reflexiona sobre aspectes i els valors imperants en els temps actuals. La seva escultura, sempre centrada en la figura humana, para especial atenció en l'expressivitat i el dinamisme del gest.
