La Fiscalia investigarà "els crims i violacions dels drets humans" d'Israel a Gaza

El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha dictat un decret per investigar els crims comesos per l'exèrcit israelià a la Franja de Gaza durant els gairebé dos últims anys.

La Fiscalia espanyola justifica aquesta decisió perquè en l'informe que han elaborat detecten fets que podrien ser constitutius de genocidi i altres delictes de lesa humanitat.

Per dur a terme aquesta tasca, el ministeri fiscal ha ordenat un equip conjunt que estarà integrat per la fiscal de Drets Humans i Memòria Democràtica, Dolores Delgado, i pel cap de la Fiscalia a l'Audiència Nacional, Jesús Alonso.

L'equip també comptarà amb la col·laboració del fiscal de sala coordinador de Cooperació Internacional amb l'objectiu d'"unir capacitat operativa especialitzada en matèria de drets humans".

El decret recorda l'existència de dos procediments seguits davant de tribunals internacionals, a la Cort Internacional de Justícia i un altre a la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional, amb què "l'Estat té l'obligació de cooperar, d'acord amb les lleis i els tractats subscrits per Espanya".

En aquest sentit, les diligències d'investigació tindran l'objectiu de "demanar i preservar fonts de prova per posar-les a disposició de l'òrgan competent, i donar-ne compliment a les obligacions assumides per Espanya en matèria de cooperació internacional i drets humans".

Aquesta iniciativa de la Fiscalia espanyola coincideix amb la recomanació recollida a l'informe de la Comissió Internacional Independent de investigació de Nacions Unides sobre el territori palestí ocupat per Israel que insta els estats part a cooperar amb la investigació de la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional.

Dolores Delgado, una de les principals impulsores

Tal com consta al decret, al qual ha tingut accés Europa Press, García Ortiz concedeix l'autorització que Dolores Delgado va demanar-li el 28 de juliol per engegar aquest procés de recerca en qualitat de "coinvestigadora", juntament amb Jesús Alonso.

Delgado va formular aquesta petició després de rebre "un informe de la Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional relatiu a les accions de l'exèrcit israelià contra la població civil a la Franja de Gaza que podrien ser contràries al Dret Internacional".

Segons detalla el decret, Delgado "va procedir a analitzar la informació continguda a l'informe elaborat per la unitat operativa, relatiu --entre altres aspectes-- a declaracions de testimonis protegits, i en què també s'aporten importants elements probatoris sobre les accions i circumstàncies sobre el terreny".

Per la seva banda, García Ortiz indica que "els fets que es descriuen serien greus violacions del Dret Internacional dels Drets Humans i del Dret Internacional Humanitari, constitutives de crims previstos als articles 607 (genocidi) i següents del Codi Penal", referits als delictes de lesa humanitat.

Acusen Moncloa d'"utilitzar Gaza per desviar l'atenció"

El moviment de la Fiscalia espanyola d'investigar els possibles crims i violacions dels drets humans a la Franja arriba pocs dies després que Moncloa hagi anunciat un paquet de nou mesures contra Israel, Pedro Sánchez hagi parlat obertament de "genocidi" i apujat el to contra el govern de Benjamin Netanyahu i RTVE hagi acordat que Espanya no vagi a Eurovisió si Israel hi participa

Mentre determinats sectors polítics i socials aplaudeixen el compromís de l'executiu de Sánchez amb la defensa de la població de Gaza i els drets humans, d'altres ho posen en dubte i creuen que darrere s'amaga una estratègia de Moncloa "per desviar l'atenció" davant un final d'any que vindrà marcat, entre altres aspectes, pels diferents processos judicials en què son esta immersos el germà de Sánchez, la seva dona o el seu exnúmero 3, Santos Cerdán.

Aquesta segona tesi és la que defensa el Partit Popular, que ha acusat l'executiu de Sánchez d'"utilitzar Gaza per tapar la corrupció del govern". Aquest dilluns el secretari general del PP, Miguel Tellado, va afirmar que els incidents registrats en l'última etapa de la Vuelta a Madrid van ser un "muntatge" impulsat per Pedro Sánchez per "distreure" l'opinió pública dels problemes de la seva família, el seu partit i el seu govern.

En la mateixa línia va pronunciar-se el líder popular, Alberto Nuñez Feijóo, qui va criticar la forma d'actuar de Sánchez per molt "acorralat que estigui per la corrupció i per moltes ganes que tingui per tapar-la".

Dos processos internacionals oberts contra Israel

Tant la Cort o Tribunal Internacional de Justícia (CIJ) –creada el 1945 com a principal òrgan judicial de Nacions Unides, com la Cort o Tribunal Penal Internacional (TPI) –creat el 2002 i ratificat actualment en l'Estatut de Roma per 125 estats–, tenen causes obertes contra Israel.

Tot i que ambdues es troben a la Haia, la diferència rau en els casos que processen. Mentre la CIJ jutja només els estats i resol disputes entre països, el TPI investiga persones individuals acusades, entre altres delictes, de genocidi i crims de guerra --com el cas de l'antiga Iugoslàvia-- i pot imposar penes de presó.

A finals del 2023, Sud-àfrica va denunciar Israel per genocidi davant la Cort Internacional de Justícia de l'ONU. Concretament, acusa Israel de violar la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi, aprovada el desembre de 1948, que estableix que és un crim actuar "amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós".

En la demanda presentada a la CIJ, a la qual s'hi han sumat molts països, entre ells Espanya, Sud-àfrica sol·licitava que ordeni a Israel aturar, almenys provisionalment, la campanya militar desplegada a la Franja de Gaza des del 7 d'octubre, feia gairebé tres mesos en aquell moment.

El procés judicial segueix obert després que les primeres sessions tinguessin lloc a principis del 2024 en què tant Sud-àfrica com Israel van presentar els seus al·legats d'acusació com de defensa respectius.

Amb relació al Tribunal Penal Internacional, el 2021 el seu fiscal general, Karim Khan, va ordenar obrir una investigació per crims a Palestina, tant a Gaza com a Cisjordània i Jerusalem Est. Una investigació que s'ha ampliat després de l'atac de Hamas del 7 d'octubre del 2023 i de la posterior ofensiva militar israeliana a Gaza que encara continua.

En aquest sentit, el TPI va sol·licitar el novembre del 2024 ordres de detenció contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, el ministre de Defensa israelià i tres dirigents de Hamas.

Una ordre de detenció que alguns estats com Hongria, tot i ser signants del Tractat de Roma que aprovava la creació del TPI, no han executat i han permès que Netanyahu, en aquest cas, visités el país el passat mes de maig. La inacció del govern hongarès de Viktor Orbán i el seu anunci d'abandonar el tribunal --amenaça que encara no ha complert-- va provocar que el TPI denunciés l'estat magiar per "incomplir les seves obligacions".