La Flama del Canigó ha arribat al Parlament i encendrà les fogueres de la nit de Sant Joan
La flama ha arribat al parc de la Ciutadella i el Parlament l'ha rebuda amb un acte de benvinguda al saló de passos perduts. La flama, que arriba a la cambra des de l'any 1981, s'escamparà pel territori per encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.
La presidenta, Núria de Gispert, ha fet una crida a la "unitat" dels partits polítics catalans per fer front als reptes de Catalunya, durant l'acte de rebuda de la Flama del Canigó al Parlament. De Gispert ha demanat a les forces polítiques que "pensin en Catalunya" perquè així, "malgrat la crisi econòmica i social, no podran amb nosaltres i guanyarem" i ha apel·lat a "l'esperit de la Flama del Canigó": la unitat, la llibertat i al dret a decidir el futur, i ha dit que cal "estar units, ser forts i perseverants perquè no ens ataquin".
També ha intervingut a l'acte Muriel Casals, la presidenta d'Òmnium Cultural, l'entitat que impulsa l'arribada de la flama, i Guillem Carol, de la junta directiva d'Òmnium que ha estat l'encarregat de llegir el missatge de la flama d'enguany.
Casals ha expressat el seu "gran desig" per aquest any: "mantenir ben gran i brillant l'escalfor i la il·lusió per contribuir a aconseguir un país amb la màxima llibertat i sobirania". El missatge de la flama d'enguany recorda el centenari del naixement de Salvador Espriu i el desè aniversari de la mort de Vicent Andrés Estellés, a més de recordar que estem a la vigília del tercer centenari del 1714. El missatge ha acabat afirmant "que la Flama del Canigó ens abrandi de seny, de decisió i de valentia per reivindicar el que és nostre".
Després, els assistents han anat a la porta principal, on la presidenta ha fet la tradicional encesa de fanals.
La tradició de la flama es remunta al 1955, quan Francesc Pujadé, excursionista, enamorat del Canigó i vilatà d'Arles, al Vallespir, inspirant-se en el poema 'Canigó', de Jacint Verdaguer, va encendre un foc la nit de Sant Joan al cim d'aquesta muntanya i des d'allà va repartir-ne la flama per les terres de parla catalana com a símbol d'identitat comuna. La flama es renova cada any amb una foguera feta amb llenya procedent de diversos punts dels Països Catalans.
