"La flauta màgica" inspira l'Aquelarre de Cervera, amb rècord de visitants
L'Aquelarre de Cervera ha culminat aquesta matinada amb una doble escorreguda: la tradicional, del mascle cabró, i, per segon any, la d'una figura femenina, la reina de la nit, personatge de "La flauta màgica" de Mozart, que ha inspirat una 48a edició de rècord.
Més de 40.000 persones han participat en els actes de l'Aquelarre de Cervera d'enguany, on han cremat més de 450 quilos de pólvora durant el cap de setmana.
L'Aquelarre i "La flauta màgica"
Milers de persones han vist cremar la façana de la Universitat i després han participat en la popular cercavila de llum, música i foc.
Amb l'encesa de la Universitat ha començat la narració de la història de "La flauta màgica", que ha estat el fil conductor de l'espectacle central, organitzat per Alea Teatre. "La flauta màgica" és una història que presenta els dos elements més habituals en l'espectacle de l'Aquelarre, com és la lluita del bé contra el mal", ha dit el codirector de la festa, Pol Bosch.
L'enfrontament entre aquests dos regnes neix a partir que Sarastro, que representa el regne de la llum, segresta Pamina, una filla de la Reina de la Nit.
A la Universitat cerverina ha arrencat el correfoc amb un centenar llarg de carranquers, els diables cerverins, acompanyats per dues colles tarragonines convidades. "Sortir i fer la baixada cremant fins a baix a cal Racó. És un dels correfocs més llargs que hi ha a Catalunya. Hi ha de tot: sortidors, carretons, xiuladores, torrents, de tot", explica Borja Rafeques, cap de colla dels Diables Carranquers de Cervera.
La baixada de foc ha portat fins a l'esplanada de Cal Racó, que ha estat l'escenari de la gran lluita entre Sarastro i la Reina de la Nit.
La història s'ha adaptat i manté alguns personatges, mentre que altres han quedat eliminats. La direcció artística de la festa ha optat per un estil clàssic sense fugir de les estructures mòbils de gran format, música adaptada per a l'ocasió, un vestuari majoritàriament renovat i dues línies molt diferenciades, en resposta al caràcter dels regnes representats en escena.
El Mascle Cabró acompanyat d'una figura femenina
Finalment, el seguici s'endinsa en la matinada, amb la invocació que la Reina de la Nit fa del poderós boc protagonista, el Mascle Cabró. Tot plegat ha culminat amb l'escorreguda conjunta dels dos personatges. Una escorreguda conjunta que es va estrenar l'any passat i que vol mantenir la continuïtat de l'element femení.
Volem mantenir-ho perquè entenem que és un personatge, el femení, que hi ha de ser. Mentre estiguem a la direcció artística de l'espectacle ho mantindrem.
També s'ha mantingut el format de l'espectacle, amb els tres actes habituals: l'arribada de la cercavila i el ball de la polla; la invocació del Mascle Cabró, el ball de diables i la carretonada; i la gran escorreguda i el foqueral final, amb l'acompanyament del Ball de Diables de Cervera Carranquers. La música entre els tres actes de Cal Racó ha anat a càrrec del grup de versions The Aguateques.
