La fonda petjada de Ricardo Bofill

"Tinc la impressió de viure en un univers tancat que em protegeix del món exterior i del dia a dia. La Fàbrica és un lloc de treball per excel·lència.

Aquí la vida transcorre com una seqüència contínua, amb molt poca diferència entre la feina i el lleure. Tinc la impressió de viure al mateix entorn que va originar la Revolució Industrial a Catalunya."

Amb aquestes paraules reflexionava Ricardo Bofill sobre el seu espai de treball, de creació, d'imaginació desbordant. La Fàbrica, el seu centre d'operacions, el seu taller, la seva residència, la seva llar.

Bofill va morir el 14 de gener i aquesta setmana la seva família, els seus amics i els seus col·laboradors han obert l'edifici de Sant Just Desvern al públic, a tothom qui desitgés visitar-lo, coneixe'l o retrobar-s'hi per poder fer-li un homenatge públic.

Ha sigut un èxit total, més de 8.000 persones inscrites durant els dos dies de visita ininterrompuda.

Bofill es va fixar l'any 1973 en una vella fàbrica de ciment abandonada que havia sigut un focus fabril important a la Catalunya de la primera industrialització, durant el primer terç del segle XIX.

Amb la seva mirada atrevida, precursora, revolucionària, amb la seva fixació per l'espai, per com omplir-lo, per com crear en el buit o en la destrucció, Bofill va imaginar la seva total rehabilitació.

La Fàbrica, el cor d'un univers únic

Durant més de quaranta anys, La Fàbrica ha sigut el cor de l'univers Bofill, el Taller d'Arquitectura des d'on s'han projectat edificis per tot el món.

L'emblemàtic Walden 7, projectat una mica abans el 1970 i acabat el 1975, just al costat de La Fàbrica, estructura de cubs, carrers i patis que simula l'estructura d'una ciutat vertical en què tot dialoga i tot interacciona.

També els Espais d'Abraxas, als afores de París, el gratacel de cinquanta plantes a Chicago, les Torres Bessones de Casablanca, l'Hotel Vela, la Terminal 1 de l'Aeroport del Prat i el Teatre Nacional de Catalunya.

Una empremta immortal que va tenir el seu origen en les inquietuds d'un estudiant díscol, un arquitecte trencador i inspirador per a moltes generacions i estudiants d'arquitectura.

Bofill, Bohigas, Correa

Ricardo Bofill ha mort pocs dies després d'Oriol Bohigas i uns mesos després de Federico Correa, segurament els tres arquitectes catalans més rellevants del segle XX.

O com a mínim de la segona meitat de segle, perquè Antoni Gaudí va néixer el segle XIX però va projectar algunes de les seves obres magnes a principis del XX i la seva ombra es projectarà per sempre a la posteritat.