La fracassada fusió entre Alcatel i Lucent
Tot havia de ser gran en la nova empresa resultant. Alcatel i Lucent formarien la primera empresa del món en equipaments per a les telecomunicacions, més de 200.000 treballadors per tot el món i un cost de més de 6 bilions de pesetes. Però, al final, tot es va tòrcer. Primer perquè el que s'havia presentat com una fusió d'igual a igual era una compra, Alcatel francesa comprava la nord-americana Lucent. I al govern dels Estats Units no li va agradar, als inversors americans tampoc i als ciutadans francesos no els van semblar bé els acomiadaments que acompanyaven la fusió. Finalment, tots han perdut.
2 min
Alcatel i Lucent no es fusionen, o, més ben dit, Alcatel no compra Lucent. Tot ha quedat en no res. Durant 15 dies, la notícia de la fusió ha circulat per tots els mitjans. Fins i tot les administracions francesa i americana no han estat alienes en les negociacions. Però el que s'havia presentat com una fusió d'igual a igual era, en realitat, una compra que feia l'empresa francesa Alcatel a la nord-americana Lucent. En els òrgans directius de la nova companyia, que hauria sigut la més gran del món en sistemes de telecomunicacions, hi hauria tingut més pes la banda europea que per l'americana. Al govern dels Estats Units no els va semblar gaire bé. El departament d'investigació de Lucent, Bell Laboratories, treballava en projectes estratègics per a la seguretat del país. No es podia deixar treballs d'aquesta mena en mans estrangeres. Els més prestigiosos mitjans nord-americans van començar a fer campanya antifrancesa recordant les compres que Vivendi havia fet als EUA, Universal i la seva discogràfica Seagram i MP3.com i, de passada, van recordar les compres que Deutsche Telekom i el grup holandès ASM Lithography ja havien fet als EUA. Era, de fet, una campanya antieuropea. La borsa americana tampoc es va escapar de les anàlisis abans de la fusió. Els experts van advertir que als inversors dels Estats Units no els agraden els valors estrangers. Cal recordar que les accions de la firma automobilística Chrysler han baixat espectacularment des que Daimler-Benz la va comprar. A l'altre cantó de l'Atlàntic, el diari "Le Monde" va avisar del cost social de la fusió Alcatel-Lucent. Un 10% dels treballadors de les dues empreses anirien al carrer, unes 30.000 persones. A França, on tant el govern com tota la societat han estat molt crítics amb els acomiadaments en nom dels beneficis i la globalització, es van engegar les alarmes fet que va espantar els poders públics. Finalment, economicament parlant, tots hi han perdut. Les accions de Lucent han baixat un 2,16%, les de Alcatel més d'un 11%. Amés la firma francesa haurà de revisar a la baixa la previsió de vendes a Nord-Amèrica
