"La fugida": Un viatge a la foscor dels abusos sexuals a menors per part dels jesuïtes
El documental dissecciona al detall, amb el testimoni de víctimes, familiars i jesuïtes, els casos de Lluís Tó, exdirector del col·legi Sant Ignasi de Barcelona i considerat un referent dins del centre, i de Francesc Peris, àlies "Xesco", un capellà progre amant de la muntanya i les excursions del col·legi dels jesuïtes de Casp.
Els dos religiosos tenen un element comú: tots dos van ser traslladats a Bolívia per la companyia de Jesús, on van continuar els seus abusos amb total impunitat.
El documental "La fugida" és una producció de 3Cat, en coproducció amb Prensa Ibérica i Ottokar, basada en la investigació de vuit anys del periodista d'"El Periódico" Guillem Sánchez sobre els abusos als col·legis religiosos.
Abusos als dos costats de l'Atlàntic
L'any 1992, una sentència pionera va condemnar a dos anys de presó el jesuïta Lluís Tó per abusos a una alumna de 8 anys del col·legi Sant Ignasi de Barcelona. Poc després, els jesuïtes van enviar Tó cap a Bolívia, on va treballar a diverses parròquies de l'Alto. Només uns anys abans hi havia aterrat també Francesc Peris, del col·legi dels jesuïtes de Casp, on ja s'havien rebut queixes.
Com és que Lluís Tó i Francesc Peris, acusats d'abusos a menors als col·legis dels jesuïtes a Barcelona, van anar a parar a Bolívia quan se'ls va descobrir? Per què la Companyia de Jesús va permetre que continuessin atacant noves víctimes al seu nou destí?
Tots dos acumulen ara denúncies d'exalumnes que han decidit fer públics els abusos i reclamar una reparació. Tó ja ha mort i Peris envelleix en una residència. Al documental, la Companyia de Jesús demana perdó i nega que hi hagi cap patró per encobrir els pederastes.
La Companyia de Jesús reconeix que ho sabia i demana perdó
Els jesuïtes sabien des del 1968 que el pare Lluís Tó, condemnat per abusos sexuals a una menor el 1992 al col·legi Sant Ignasi de Barcelona, era un abusador sexual.
Després d'haver mirat els nostres arxius, hem de dir que des de l'any 1968 la Companyia de Jesús tenia constància que Tó era un abusador. Reconeixem amb moltíssim dolor i demanem perdó perquè, durant dècades, vam tenir entre nosaltres el que avui anomenaríem 'un depredador sexual'.
La disculpa és de Pau Vidal, delegat dels jesuïtes a Catalunya, que demana perdó en nom de la Companyia "perquè no vam prendre les mesures necessàries i suficients perquè no seguís abusant d'altres persones". I arriba quan Lluís Tó ja és mort i, per tant, no hi ha cap recorregut judicial a fer contra ell.
El testimoni de la víctima que va denunciar Tó
Em dic Alessandra Martín i soc la nena que va fer seure al banc dels acusats el jesuïta Lluís Tó
El documental recull, en exclusiva, el testimoni de l'Alessandra. Tenia 8 anys i feia tercer de Primària al col·legi Sant Ignasi de Barcelona quan va explicar a la seva mare els tocaments que li feia el pare Lluís Tó quan se l'enduia a una aula a part després de classe.
I em vaig dir: 'Ara potser ho dirà al meu pare i llavors em guanyaré una bronca: com és que t'has deixat fer això?' Perquè en el meu cap de nena...
Però la reacció dels seus pares va ser molt diferent. Es van presentar immediatament al col·legi Sant Ignasi i van demanar al superior de l'escola que apartés el capellà de l'educació.
I ens va dir que no. I també ens va suggerir que el més convenient seria que la nena no tornés a escola, explica Carmen Mesas, la mare de l'Alessandra.
Tota la comunitat educativa, fins i tot l'associació de pares, va tancar files amb el pare Tó i va posar en dubte la versió de la nena, que no va poder tornar a l'escola tot i que els jesuïtes ja tenien constància de la pederàstia del capellà.
Els pares de l'Alessandra van portar a judici el capellà el 1992. La sentència, considerada històrica, va ser condemnatòria: dos anys de presó, que Tó no va arribar a complir perquè no tenia antecedents, i la prohibició de treballar amb nens durant més de mil dies.
Però el mateix any 1992, arran de la sentència, els jesuïtes van enviar Tó a Bolívia, on va passar per diferents parròquies de l'orde.
Ens el van presentar com a nou mestre de moral i ètica sexual. I un dia em va sorprendre que una nena li deia a una altra: no entris. Aquest porc de sacerdot m'ha fet mal a les parts íntimes. Vaig parlar amb el provincial... i em va dir: Pedro, els drapets bruts es renten a casa'.
A Pedro Lima el van expulsar de l'orde arran de la seva insistència. Parla de desenes de víctimes. De Tó i del jesuïta valencià Alfonso Pedrajas, que va reconèixer més de 80 abusos sexuals a nens i nenes en un diari secret publicat pel diari "El País". La Fiscalia de Bolívia acaba d'acusar formalment dos ex-alts càrrecs de la Companyia de Jesús en aquell país llatinoamericà d'encobrir i ocultar els seus delictes.
La ruta d'abusos de Francesc Peris: Barcelona-Cochabamba-Barcelona
El mateix camí cap a Bolívia l'havia fet, anys abans, el capellà Francesc Peris des de Barcelona. Era professor al col·legi de Casp, on Enric Soler estudiava BUP.
Tothom el recorda com el professor més carismàtic, un gran amant de la muntanya que solia endur-se els alumnes a una casa de la congregació a Viladrau, a Osona.
Per mi, la casa de Viladrau representa el segrest. Desposseir-te de qualsevol tipus de protecció, la pèrdua absoluta de la dignitat.
L'any 1983, els jesuïtes el van enviar al col·legi Joan XXIII de Cochabamba, a Bolívia. Inés Amalia Pérez era responsable de les nenes petites de l'escola:
Em van explicar que en Peris entrava als dormitoris i les tocava, tocava les seves parts íntimes... I jo vaig explotar i vaig dir: T'ha violat? I em va dir que a ella no, però a altres nenes sí.
Ho va denunciar al director del centre i a Peris el fan tornar a Barcelona un any després de marxar-ne. El seu destí va tornar a ser el col·legi de Casp, on va sumar més víctimes, com Laura Calzada, que ara té 41 anys.
Tancava la porta sempre amb clau, que això és una cosa que jo vaig normalitzar, t'havia de petonejar... i eren petons que no eren... normals. Un dia em va dir que m'hi assegués a sobre perquè així parlaríem millor. Vaig fugir, em vaig preparar per explicar-ho tot a la meva mare: 'Mama, en Peris fa coses que no estan ben fetes'.
I la mare va demanar cita i explicacions: "Home- li va dir el seu interlocutor- és que si no tanca la porta no hi hauria intimitat, que aquest col·legi és molt gran."
"Es protegien i s'encobrien"
El documental "La fugida" recull la indignació de Jordi de la Mata, el primer a denunciar els abusos a Catalunya i víctima dels pares Pere Sala i Lluís Tó, aquest últim agressor també d'Alessandra Martín. I també la indignació d'Enric Soler i Laura Calzada, víctimes de Francesc Peris (retirat de la docència el 2005), quan van saber que tots dos van ser enviats a centres dels jesuïtes a Bolívia i que allà van continuar atacant nens i nenes.
Estem parlant -explica José Luís Gareca, advocat dels exalumnes dels col·legis dels jesuïtes a Bolívia- dels pares Alfonso Pedrajas, Carlos Villamil, Peris, Tó, Francisco Pifarrer... En total, 400 menors han estat víctimes d'agressions sexuals.
"Com a institució no van fer-hi res. Els reubicaven. Es protegien i s'encobrien. Aquí t'han enganxat, doncs et portem a un altre lloc", assegura una de les víctimes bolivianes.
La Companyia de Jesús ho nega: "El cas de Tó va ser un greu error del qual demanem perdó -rebat Pau Vidal, delegat dels Jesuïtes per Catalunya-, però això no vol dir que Bolívia esdevingués un lloc, si em permeteu dir-ho, per aparcar-hi les persones que tenien problemes aquí a Catalunya."
Molts dels alumnes i famílies afectades han constituït associacions per portar als tribunals els abusadors que encara són vius i els seus responsables dins de la Companyia i demanar una reparació. La majoria són morts. Francesc Peris envelleix en una residència fora de Catalunya, però els seus delictes ja han prescrit.
Ells estan fent els processos penals als morts. I als vius els han permès fugir, com a Xesco Peris., sentencia José Luis Gareca.
Fitxa tècnica:
Direcció: Josep Morell Feixas, Guillem Sánchez Marín i Marc M. Sarrado
Investigació i guió: Guillem Sánchez Marín i Josep Morell Feixas
Realització: Marc M. Sarrado
Producció: Sílvia Houdier
Producció executiva 3Cat: Sílvia Pairó Vila
Coordinació de Continguts 3Cat: Montse Armengou Martín
Producció executiva El Periódico: Adriano Morán
Producció executiva Ottokar: Jordi Vilar
"La fugida" és una producció original de 3Cat, en coproducció amb Prensa Ibérica i Ottokar
