La Fundació Humanitària de Gaza és una "trampa mortal" per als palestins, segons l'ONU
La Fundació Humanitària per Gaza només ha aconseguit repartir uns milers de paquets de menjar en una setmana de missió, a través de quatre únics punts de repartiment, per a més de dos milions de palestins famolencs a tota la franja.
Fins que aquest dimecres va haver de suspendre la missió per segon dia consecutiu, després que en el caos dels lliuraments l'exèrcit israelià ha matat més d'un centenar de persones, segons fonts sanitàries, als voltants de les que ja s'anomenen "cues de la fam".
Aquest dijous, la fundació ha reobert tres dels punts de distribució.
Molts dels que s'hi aplegaven havien hagut de desplaçar-se quilòmetres i hores per arribar-hi. Un esforç que queda lluny de les possibilitats de bona part d'una població afeblida i emmalaltida.
Control alimentari
Només Israel i els Estats Units en diuen "ajuda humanitària".
Tot, per definir el sistema d'abocament de menjar per a una població exhausta, sotmesa ja a gairebé vint mesos de bombardejos, interromputs només durant unes setmanes d'alto el foc trencat per Israel.
El repartiment d'aliments insuficient i caòtic es fa en espais guardats per filats que recorden sobretot a camps de concentració, patrullats per mercenaris d'una empresa de seguretat nord-americana, contractada per una fundació obscura, creada per aquesta missió.
Alex de Waal, director de la Fundació per a la Pau Mundial de la Universitat de Tufts, a Boston, explica que l'entitat ha aparegut del no res:
La Fundació Humanitària de Gaza s'ha creat literalment del no res en qüestió de dies. La idea és d'Israel i els Estats Units l'han feta seva.
Qüestió d'imatge
El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, intentava calmar els membres més a l'extrema dreta del seu govern amb l'excusa que calia fer alguna cosa per no degradar més la imatge internacional d'Israel:
Hem d'evitar les morts per gana. Des d'un punt de vista pràctic i polític. No tindríem suport per assolir la victòria. Per això hem decidit autoritzar una ajuda mínima durant la guerra.
Però no ha funcionat.
El 25 de maig passat, dos dies abans que s'obrís l'operatiu a bombo i platerets, dimitia el director executiu de la Fundació Humanitària per Gaza, Jake Wood, literalment perquè "no podria complir els mínims principis humanitaris".
Wood, un exmarine de l'exèrcit nord-americà, havia contractat per guardar els punts de distribució la companyia de seguretat privada, és a dir, mercenaris, Safe Reach Solutions (Solucions de Seguretat a l'Abast), creada a mida per aquesta missió pel veterà de la CIA, Philip Reilly.
Reilly --per tancar el cercle-- havia estat tot l'any passat l'interlocutor favorit d'Israel per embarcar els Estats Units en tot aquest pla.
El negoci "humanitari"
La jugada era doble. D'una banda, suplantar a Gaza les agències de l'ONU, sobretot la històrica UNRWA pels refugiats palestins, sotmesa a una llarga i intensa campanya israeliana de desprestigi per unes suposades connexions amb Hamas mai demostrades.
De l'altra, fer negoci amb el manteniment dels palestins amb un fil de vida. Companyies privades de seguretat nord-americanes distribuint productes alimentaris d'empreses israelianes.
Cronològicament, primer es va fundar la Safe Reach Solutions, el gener d'aquest mateix any; un mes després la Fundació Humanitària per Gaza. La primera amb seu a Delaware, als Estats Units, la segona amb una oficina tapadora a Ginebra, capital de les ONG humanitàries reconegudes.
Els beneficis dels contractes de seguretat que n'ha tret la primera no són coneguts; com tampoc ho són els que ha repartit la segona entre les empreses israelianes proveïdores.
El negoci és el negoci. I els palestins no són ni les primeres ni les últimes víctimes que en generen.
