Guia Michelin 2026: quatre restaurants catalans aconsegueixen la segona estrella i dos s'estrenen
La gala de la Guia Michelin 2026 ha fet pujar un graó a quatre restaurants catalans, que passen d'una a dues estrelles: l'Enigma, l'Aleia, La Boscana i el Mont Bar.
Dels cinc locals que han aconseguit la segona estrella en el conjunt de l'estat espanyol, tres són a Barcelona --que, amb 29 estrelles, la Guia la defineix com una potència gastronòmica--, un a Bellvís i un altre a Madrid, del xef català Ramon Freixa.
També s'han estrenat a la llista amb una estrella dos establiments barcelonins amb cuina de fusió asiàtica: Kamikaze i Scapar. I només perden l'estrella dos restaurants catalans, l'Aürt, que està tancant per canvi de local, i l'Oria, que tanca temporalment.
Pel que fa a les tres estrelles, no hi ha hagut novetats i les han revalidat tots els establiments catalans: ABaC, Cocina Hermanos Torres, el Celler de Can Roca, Disfrutar i Lasarte.
D'aquesta manera, Catalunya puja de les 77 estrelles de l'edició anterior a les 81 estrelles d'enguany. Pots consultar aquí la taula completa:
La gala d'entrega de les estrelles ha reunit a Màlaga més de 700 convidats entre xefs i representants dels establiments amb estrella, en un esdeveniment que ha coincidit amb el 125è aniversari de la Guia Michelin.
D'una a dues estrelles
El restaurant Aleia, ubicat a l'hotel Casa Fuster de Barcelona, està capitanejat pel xef italoargentí Paulo Airaudo i amb Rafael de Bedoya com a cap de cuina. La guia en destaca la cuina actual i creativa, que "es construeix sobre els pilars de la coherència i el gust". "Sobresurt per la seva puresa culinària", expliquen.
També ha aconseguit la segona La Boscana, de Joel Castañé, ubicat a Bellvís, al Pla d'Urgell. La guia en destaca que "reinventa el rol de la fruita en la cuina actual" i la utilitza com a "eix central".
La segona estrella també ha arribat fins al barceloní Mont Bar, de Francisco José Agudo, per haver "elevat a l'excel·lència" el fet d'anar de tapes.
Pel que fa al sempre present en les apostes Enigma, d'Albert Adrià, la guia destaca que "porta al límit l'expressió gastronòmica a Barcelona" i el defineix com el "paradigma de la creativitat aplicada amb propòsit".
I s'ha endut la segona estrella el xef català Ramon Freixa per al restaurant que du el seu nom a Madrid, del qual destaquen la "tradició, creativitat i luxe", a més de l'"avantguarda en cada una de les seves creacions".
Dos restaurants catalans s'estrenen
En el capítol de noves incorporacions a la guia, ha guanyat la primera estrella el restaurant barceloní Kamikaze, d'Enric Buendía. La guia en destaca la revisió del receptari asiàtic, sobretot japonès, amb tocs mediterranis i de la cuina catalana.
També s'estrena a la llista un altre restaurant de fusió de Barcelona, Scapar, del xef Koichi Kuwabara, que "combina els rituals de la cuina kaiseki nipona amb els productes tant de Catalunya com d'Espanya".
Sis nous Bib Gourmand
L'edició d'enguany de la guia Michelin també incorpora sis nous restaurants catalans en la categoria Bib Gourmand, que premia la relació qualitat-preu dels establiments.
Així entren a la llista els barcelonins Bardeni-Caldeni, Glug i Oníric; l'Urbisol, de Calders; l'Hostal de Ca l'Enric, de la Vall de Bianya, i el Sisè, de Lleida.
Restaurants amb estrella verda
Catorze restaurants catalans han aconseguit en aquesta edició l'estrella verda, el guardó que premia els restaurants sostenibles.
L'han obtingut el Cocina Hermanos Torres, El Celler de Can Roca, Les Cols, La Boscana, Els Casals, Casa Nova, Lluerna, Emporium, Bistrot 1965, Somiatruites, L'Antic Molí, Les Moles, Bistró Amunt i Restaurant 1497, mentre que l'han perdut Enoteca Paco Pérez, Can Jubany, Enigma, Atempo i Slow&Low.
Guia Michelin, ser-hi o no ser-hi
Els restaurants de la Guia Michelin juguen una altra lliga. És la lliga del prestigi, el reconeixement a una feina que busca l'excel·lència, la gastronòmica i la del servei.
Hi ha vida més enllà de la guia Michelin. I més establiments que hi hauria d'haver lliures de rànquings en barris i pobles. Cellers, tavernes, fondes i restaurants. El registre que vulgueu, honestos, de bon plat i per a totes les butxaques.
Però hi ha restaurants fantàstics sense ni una estrella ni menció? Esclar, com hi ha idolatrats actors, actrius i directors de cinema que no han estat mai reconeguts amb cap gran guardó. D'això en parlem en aquest reportatge:
La guia més respectada
I malgrat les discrepàncies i les inevitables comparacions, la guia dels pneumàtics fa 125 anys que marca la seva llei.
Michelin no té prou inspectors per avaluar tant restaurant digne de ser-hi. Aquesta, més que cap altra, és la raó principal de la recurrent garreperia que se li atribueix any rere any.
El cos de professionals encarregats de visitar i revisitar restaurants abans d'atorgar o de treure estrelles no ha crescut en la proporció que demanaria tant establiment digne de figurar-hi, llocs on tenir una autèntica experiència gràcies a la progressió de nous professionals viscuda en l'última dècada.
Aquests establiments sovint són més pròxims al concepte de gastrobar o de fonda sense estovalles, d'aspecte més informal que no pas el restaurant de luxe que sempre s'ha associat a l'estrella Michelin. Com l'Alkostat, el restaurant de cuina catalana enganxat amb el seu germà gran, l'Alkímia, tots dos del cuiner Jordi Vilà.
L'Alkímia té una estrella Michelin, i l'Alkostat ni la té ni l'espera ni la necessita. Hi ha vida més enllà d'aquesta i de totes les guies.
