La Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona acorden crear una taula de treball per estudiar la regulació de creuers
ACN Barcelona - La Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona han acordat crear una taula de treball per estudiar la regulació de creuers i el seu impacte turístic i ambiental. L'acord s'emmarca en la Comissió Mixta que s'ha celebrat aquest dijous. Les dues institucions han acordat que a la taula es convidarà a l'Autoritat Portuària i a representants de l'Estat, per establir les millors solucions per reduir l'impacte ambiental i la massificació turística dels creuers. Precisament la setmana passada l'alcaldessa Ada Colau va enviar cartes al president del Govern, el del Port i la ministra de Transports demanant una taula de treball.
(La notícia s'actualitza amb les declaracions de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, l'alcaldessa Ada Colau i el tinent d'alcaldia Jaum Collboni)
En sortir de la reunió, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha afirmat que el Govern comparteix amb l'Ajuntament "el problema i la preocupació" per l'impacte mediambiental dels creuers a la capital, i ha constatat que el turisme també aporta aspectes "negatius" que cal "minimitzar". La consellera ha destacat la importància de l'acord per crear la taula de treball, amb l'objectiu de trobar solucions per reduir aquest impacte mediambiental dels creuers. Vilagrà ha evitat, però, parlar de regulació o limitació tot i que ha indicat que no es tracta ni del "no a tot" ni d'un creixement "insostenible".
Per la seva banda, Colau ha destacat la preocupació de la ciutadania davant de la "massificació" en districtes com el de Ciutat Vella i ha assenyalat el "poc retorn econòmic" d'alguns creuers, ja que un 40% dels creueristes només s'estan quatre hores a la ciutat. En aquest sentit, ha celebrat la creació de la taula de treball i ha reiterat que en aquests moments l'activitat creuerística "no està regulada ni té establert cap tipus de límit". Per això, ha afegit que la regulació és "una bona notícia" per al conjunt de la ciutadania i ha mencionat que cal valorar "algun límit".
En els darrers dies, Colau ha defensat en diverses ocasions limitar el nombre de creuers a la ciutat de Barcelona i ha citat com a referent el cas de les Balears.
Segons han precisat, ara com ara la creació de la taula de treball no té data, si bé l'alcaldessa espera que es pugui fer com més aviat millor.
La Comissió Mixta, que es va reunir per darrer cop el juny del 2021, també ha tractat temes referents a mobilitat i transport públic, així com i la problemàtica dels bici-taxis a Barcelona i la seva regulació.
Passes per a la prohibició dels bici-taxis
El primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, ha anunciat en relació a la problemàtica dels bici-taxis a Barcelona que la Generalitat ha donat llum verda a la creació d'una comissió per regular aquesta activitat amb l'objectiu de prohibir-los.
Segons Collboni, això ha de permtre a mig termini la prohibició d'aquest tipus de vehicle, que "no aporta cap valor a la ciutat". Fins que la prohibició no sigui efectiva, però, l'Ajuntament farà un decret per restrigir la circulació dels bici-taxis en alguns espais concrets. A més, ha avisat que s'intensificarà l'activitat policial per "estar a sobre" d'aquells que es mouen en la il·legalitat.
Igualtat i prevenció de violències masclistes
Pel que fa a l'àmbit de la cooperació local, l'Ajuntament i el Govern -a través de la conselleria d'Igualtat i Feminismes- han acordat establir un nou conveni-marc per al desenvolupament de les polítiques d'igualtat, la no discriminació i l'atenció a les violències masclistes durant el període 2022-2025. El conveni plurianual té una dotació d'11 milions d'euros (en quatre anys).
Les dues administracions també treballaran conjuntament per millorar l'accés a les aplicacions de dades per part dels cossos de seguretat. Així mateix, concretaran el protocol per millorar i incrementar la coordinació i la col·laboració de Mossos i Guàrdia Urbana, en relació amb la prevenció o intervenció en les situacions de violències masclistes.
Cofinançament del telèfon de prevenció del suïcidi
D'altra banda, Colau i Vilagrà també han acordat subscriure un conveni de col·laboració amb el Departament de Salut per al cofinançament del 70% del servei del telèfon de prevenció del suïcidi, impulsat per l'Ajuntament de Barcelona.
El Telèfon de Prevenció del Suïcidi de Barcelona, posat en marxa l'agost del 2020 juntament amb la Fundació Ajuda i Esperança, ha rebut més de 6.500 trucades. El servei és gratuït i funciona ininterrompudament 24 hores al dia gràcies a la feina de desenes de voluntaris. El consistori ja havia explicat en altres ocasions que tot i que es tracta d'un servei municipal de Barcelona, al voltant del 80% provenen de fora de la ciutat.
El consistori barceloní també formarà part de la Taula del Pacte Nacional de Salut Mental, i col·laborarà en el seu desplegament al territori, a partir de l'experiència desenvolupada a la ciutat.
L'Ajuntament també haurà de licitar el projecte per la nova seu de l'Agència de Salut Pública, i establir durant el 2022, de comú acord, un calendari de cofinançament del projecte i l'obra. Així mateix, el consistori i el Govern han acordat seguir desplegant la llei de salut bucodental a Barcelona d'acord amb un pla operatiu que inclou actuacions com el cofinançament dels punts municipals de dentista per a persones vulnerables, i la incorporació d'higienistes als CAP.
La Generalitat i l'Ajuntament també han arribat a diversos pactes en matèria de salut. D'una banda, s'ha acordat subscriure, abans de la finalització del mandat municipal, un nou Pacte de Ciutat Ajuntament-Generalitat per planificar la construcció i millora d'equipaments sanitaris. També s'ha avalat completar la identificació i cessió d'espais previstos en el conveni vigent (2016-2023) per als nous CAP.
Des de finals del 2020, Salut i l'Ajuntament han anat acordant les ubicacions de diversos CAP, com el de La Sagrera; el nou CAP Doctor Lluís Sayé, que ampliarà els serveis de l'actual CAP Raval Nord; el CAP Raval Nord; el CAP Gòtic; el del Besòs i la construcció d'un nou CAP al barri del Congrés-Indians per descongestionar el CAP Maragall. Un dels exemples que va trigar a desencallar-se va ser la ubicació del CAP Raval Nord, que s'ubicarà a l'antiga capella de la Misericòrdia.
Prevenció d'incendis i control de porcs senglars
En l'àmbit de seguretat i prevenció, Ajuntament i Generalitat han acordat constituir un grup de treball per a la col·laboració en matèria de prevenció d'incendis forestals i de control de porcs senglars a Collserola, amb la participació de la Guàrdia Urbana, Bombers i Agents Rurals.
Impuls a projectes finançats amb fons europeus
A banda, les dues administracions han refermat la seva voluntat d'enfortir la cooperació institucional i impulsar el desenvolupament dels projectes de participació conjunta i receptors de Fons Next Generation. Entre aquests projectes hi ha el de la Ciutadella del Coneixement -projectat a l'antic Mercat del Peix-, per exemple.
A més, hi ha actuacions vinculades als àmbits de territori i sostenibilitat (xarxa de metro), de la salut (Hospital del Mar i actuacions Covid a centres hospitalaris) i de l'educació (rehabilitació d'escoles i instituts-escola, i serveis per incrementar la competitivitat del sistema de coneixement català). L'import aprovat per a aquestes actuacions és de 175,5 milions d'euros.
L'acord entre la Generalitat i l'Ajuntament també inclou inversions en equipaments (residències), tecnologia i aplicatius socials així com millorar l'accessibilitat a les Oficines d'Atenció Ciutadana (OAC), els Centres Cívics i el web municipal. L'import finançat serà de 13,5 milions entre 2022 i 2023.
També s'ha acordat dotar amb 42,5 milions d'euros de fons europeus a les polítiques de rehabilitació a la ciutat. És un acord entre l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i el Consorci de l'Habitatge de Barcelona.
Colau critica "l'absència" de polítiques d'habitatge de la Generalitat
L'alcaldssa ha remarcat que tot i assolir diversos acords hi ha temes que segueixen sense resoldre. "Em refereixo a les polítiques d'habitatge, que per part de la Generalitat són inexistents", ha dit. Colau creu que hi ha un estat "d'abandonament" i ha reiterat que mentre l'Ajuntament està impulsant la construcció de més de 2.300 pisos, la Generalitat no arriba a la trentena.
A banda, ha assegurat que la Generalitat deuria uns 1.100 pisos al consistori de la mesa d'emergència. "No podem seguir així", ha sentenciat.
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha explicat que comparteixen la preocupació de la manca d'habitatge assequible, però ha defensat que la Generalitat hi ha posat "molts més recursos" en els darrers pressupostos. Segons Vilagrà, les necessitats creixen per damunt de les possibilitats i per això s'han emplaçat juntament amb el consistori a "seguir treballant conjuntament".
