La Generalitat tornarà a gestionar la selecció de secretaris i interventors municipals

La Generalitat de Catalunya ha obert una convocatòria per proveir 218 places de secretaris, interventors i tresorers municipals, uns funcionaris essencials per al correcte funcionament dels ajuntaments catalans i que fins ara gestionava l'Estat.

Per primer cop des de fa més d'una dècada, serà el govern català qui lideri tot el procés de selecció i formació d'aquests professionals --secretaris, interventors i tresorers municipals-- a través d'un conveni de gestió, i amb el suport de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, on es durà a terme el curs selectiu.

La convocatòria contempla un total de 218 places per al territori català: 22 de secretaria, 67 d'intervenció-tresoreria i 129 de secretaria-intervenció.

Aquest reforç permetrà dotar definitivament aquests llocs abans que acabi l'any i millorar la cobertura d'uns rols essencials en els consistoris, especialment en municipis petits, on la manca de personal qualificat pot derivar en problemes com retards en tràmits, dificultats per pagar nòmines o, fins i tot, la impossibilitat de convocar plens municipals.

Actualment, només un 40% dels 1.583 llocs reservats a funcionaris d'habilitació nacional a Catalunya estan coberts per personal fix. La resta, un 60%, estan vacants o ocupats per nomenaments accidentals o interins.

Lleida és la demarcació més afectada per aquesta situació, especialment pels condicionants geogràfics i econòmics dels seus municipis.

Recuperar competències

La iniciativa marca l'inici d'un camí cap al retorn complet d'una competència que Catalunya va perdre amb l'aprovació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) del 2013.

Segons l'acord de la Comissió Bilateral Generalitat–Estat, un cop superada aquesta primera fase de gestió, la Generalitat podrà assumir definitivament totes les funcions: convocatòria, selecció, formació, nomenament i assignació d'aquests professionals, tal com ja fa el País Basc.

Aquesta mesura arriba després de l'acord entre Junts i el PSOE per la convalidació dels reials decrets llei del gener del 2024.

En aquest context, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el ministre de Funció Pública, Óscar López, van pactar el gener passat la participació directa de la Generalitat en la gestió d'aquesta convocatòria pública.

La figura més important del municipi

La manca de secretaris i interventors afecta de manera especial els pobles més petits. 

És el cas de Torrebesses, al Segrià, tal com ha explicat el seu alcalde, Mario Urrea, també membre de l'Associació de Micropobles, en una entrevista al Canal 324:

"Un ple municipal es pot fer sense alcalde i sense regidors, però mai sense secretari interventor", explica Urrea. 

L'alcalde de Torrebesses relata la importància de la presència d'aquesta figura, encarregat de validar tota mena d'actes administratius, com ara licitacions, sol·licitud d'ajuts o, fins i tot, sol·licitud d'empadronaments.

Per contra, en aquest municipi no compten amb un secretari interventor a jornada completa, sinó que els visita un recurs del Consell Comarcal un cop a la setmana: "Ho deixem tot preparat dimarts perquè ho pugui certificar".

Urrea denuncia que, fins ara, les oposicions havien estat massa restrictives i s'organitzaven des de Madrid, un fet que no ha facilitat que més persones optessin a qualificar-se.