La gent gran, els grans perjudicats per la manca de metges a les zones rurals
Redacció/ACN
La medicina comunitària no atrau els nous professionals i els entorns rurals són els que en pateixen més les conseqüències.
Després de la pandèmia, algunes comarques encara no han reobert centres que es van tancar. La situació es complica si a això hi afegim jubilacions, trasllats o baixes de personal sanitari en zones de pobles petits, disseminats i mal comunicats.
Bona part de la població envellida necessita més atenció mèdica de la que rep. Des de la Segarra, el Moianès, el Berguedà o Osona reclamen més metges de capçalera i més incentius perquè els professionals s'hi vulguin quedar.
Un exemple d'aquesta problemàtica és el cas de Biosca, un municipi de la comarca de la Segarra on fa dos anys que el metge va deixar de passar-hi consulta i ara visita a Torà.
Des d'aleshores, els veïns, la meitat dels quals tenen més de seixanta-cinc anys, s'hi han de desplaçar.
En l'última convocatòria de medicina familiar a la Catalunya Central, només 4 metges han optat per una plaça de les 37 que s'oferien i en una segona ronda, oberta a professionals extracomunitaris, n'han acabat sent 18, quedant encara 9 vacants lliures.
En el cas de Santa Maria d'Oló, poble a l'extrem nord de la comarca del Moianès amb 1.000 habitants, dues metges han fet les maletes per traslladar-se a pobles rurals i atendre aquestes zones necessitades.
Només hi ha un consultori i un metge de família, que ara fa de tutor d'una metgessa que ha escollit la plaça de residència en aquesta zona rural.