La guerra de Rússia contra Ucraïna, en directe: avui, 16 de maig

Aquest dilluns, la guerra a Ucraïna entra en el 82è dia. Aquestes són les informacions més destacades de diumenge:

- Ucraïna s'ha emportat el micròfon de cristall del festival d'Eurovisió 2022, que s'ha celebrat a Torí. El vot de l'audiència ha capgirat el resultat dels jurats professionals, que havien considerat favorita la candidatura del Regne Unit. La banda ucraïnesa Kalush Orchestra i el seu himne folk - hip-hop "Stefania" eren els preferits de les apostes per guanyar el festival.

- El governador de la regió de Lviv, a tocar de la frontera amb Polònia, ha anunciat que Rússia ha tornat a atacar la zona amb un bombardeig aeri. L'atac ha passat de matinada i ha afectat una "infraestructura militar".

- La intel·ligència militar britànica calcula que Rússia està tenint més baixes a la guerra d'Ucraïna de les que admet. El Ministeri de Defensa del Regne Unit situa les pèrdues en un terç de les tropes que Rússia ha mobilitzat des del febrer.

- La policia italiana va evitar diversos ciberatacs al sistema de votacions del festival d'Eurovisió, que ha guanyat Ucraïna. Durant la nit es van registrar intents d'alterar les votacions i la policia italiana assenyala el col·lectiu de hackers prorussos Killnet.

- El Govern finlandès ha aprovat aquest diumenge la sol·licitud d'ingrés del seu país a l'OTAN, que previsiblement serà ratificada pel Parlament. De forma paral·lela, la primera ministra sueca buscarà avui el suport del Parlament suec per tirar endavant la sol·licitud d'adhesió a l'OTAN.

En la cimera de l'Aliança Atlàntica que es fa a Berlín, Alemanya ha dit que l'ingrés de Finlàndia i Suècia serà ràpid i amb garanties de seguretat per als dos països davant l'amenaça russa.

- El secretari d'Estat nord-americà i el ministre d'Afers Exteriors ucraïnès s'han reunit a Berlín per abordar possibles solucions a l'aturada de les exportacions de cereals d'Ucraïna com a conseqüència del bloqueig rus dels ports.

- Rússia es nega a negociar el possible alliberament dels combatents ucraïnesos del batalló Azov, que segueixen atrinxerats des de fa diverses setmanes a la planta d'Azovstal. Es calcula que prop de 1.000 soldats ucraïnesos, molts d'ells ferits, segueixen refugiats a la fàbrica d'acer de Mariúpol.

Imatges de drons mostren centenars de noves tombes acabades de fer als afores de Mariúpol, a l'assentament de Starí Krim.

En grans extensions de conreus s'han excavat a la terra cavitats per fer nous enterraments. En queden alguns buits, però la majoria ja contenen cossos de morts a la guerra. Els noms dels morts estan escrits sobre fustes, fet que dona una idea de la pressa amb què s'han excavat aquestes tombes.

Les imatges també mostren persones desorientades entre llargues fileres de tombes idèntiques a la terra buscant les restes dels seus familiars.

"La temperatura de combustió és de més de 2.000 ºC", deia l'assessor de l'alcaldia de Mariúpol, Petró Andriustxenko, per denunciar el llançament de bombes de fòsfor blanc contra la planta metal·lúrgica d'Azovstal, l'últim bastió defensiu de la ciutat. Afegia que és gairebé impossible aturar la crema.

El moment de l'atac el compartia a Twitter Anton Heràsxenko, assessor del Ministeri de l'Interior ucraïnès:

Què són aquestes bombes?

Les bombes de fòsfor blanc, també anomenades WP per l'acrònim en anglès, són armes incendiàries. Comencen a cremar amb el contacte amb l'oxigen i són molt difícils d'apagar. També creen pantalles de fum de forma instantània, per la qual cosa són eficaces per camuflar-se.

Les partícules incandescents del fòsfor blanc que es produeixen en l'explosió inicial poden causar cremades greus, amb una mortalitat més gran que altres tipus de cremades per l'absorció del fòsfor al cos, que pot arribar a afectar el cor, el fetge o el ronyó.

El seu ús està prohibit en zones poblades, d'acord amb el dret internacional. Ara bé, l'ús contra objectius militars --fora d'àrees de civils-- no està prohibit específicament per cap tractat internacional.

Quan s'ha fet servir el fòsfor blanc?

El fòsfor blanc es va fer servir en la Primera Guerra Mundial, però el seu ús militar no es va estendre fins a la Segona, quan els Estats Units, el Regne Unit i, en menor mesura, les forces japoneses, van llançar bombes, coets i granades de fòsfor blanc per crear pantalles de fum i contra objectius humans.

També es va fer servir aquesta arma en les guerres de Corea i Vietnam, així com a l'Iraq. I el Marroc n'hauria emprat contra el poble sahrauí, o Israel sobre la Franja de Gaza.

El Ministeri de Defensa britànic diu que Bielorússia estaria desplegant forces d'operacions especials a la seva frontera amb Ucraïna. També hi hauria hagut enviament de defenses aèries, artilleria i unitats de míssils a l'oest del país.

En l'informe que la intel·ligència britànica publica cada dia sobre la situació de la guerra, s'apunta que el president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, estaria buscant un equilibri entre el suport al seu aliat rus i evitar una participació militar directa en el conflicte que podria causar-li sancions dels països occidentals, a més de conflictes interns.

"La presència de forces bielorusses a prop de la frontera determinarà, probablement, les tropes ucraïneses, que no es podran desplegar en suport a les operacions al Donbass", apunta l'informe.  

Les tropes bielorusses no s'han implicat, de moment, de manera directa en el conflicte, tot i que el territori bielorús va ser utilitzat pels russos al principi de la guerra en el seu avanç cap a Kíiv.

Rússia ha dit que l'expansió de l'OTAN seria un "error" i ha amenaçat de conseqüències de "llarg abast" si Finlàndia i Suècia entren a l'Aliança Atlàntica. El viceministre d'Exteriors del govern rus, Serguei Riabkov, ha afegit que la situació global "per descomptat està canviant radicalment, veient el que està passant".

També ha insistit que "la seguretat de Suècia i Finlàndia no es veurà reforçada com a resultat d'aquesta decisió".

Riabkov també ha assegurat que "el nivell general de tensió militar augmentarà" i que en aquesta esfera "la predictibilitat es reduirà".

Suècia i Finlàndia han confirmat que sol·licitaran l'adhesió a l'OTAN. Tots dos països han estat neutrals durant molts anys. Amb la seva incorporació, l'organització militar passaria a tenir 32 estats membres.

La invasió russa d'Ucraïna ha fet que moltes empreses hagin pres decisions contundents. Avui la francesa Renault ha anunciat que marxa de Rússia i que entrega els actius de la seva filial al govern.

Serà la primera gran nacionalització des de l'inici de les sancions per la guerra. El grup Renault tenia el 68% de l'empresa russa AutoVAZ, fabricant del popular Lada.

No se saben més detalls de la venda, però, segons el Ministeri d'Indústria rus, podria ser una venda simbòlica per valor d'un ruble. També han anunciat que la producció es podria reprendre amb el model elèctric del Moscovita.

La cadena nord-americana de menjar ràpid McDonald's ha anunciat la seva sortida del mercat rus i l'inici d'un procés per vendre els seus negocis a Rússia.

Després de 32 anys al país, on va aterrar-hi com a símbol del capitalisme a l'estil nord-americà, McDonald's ha fet l'anunci amb l'argument que el negoci a Rússia ja no és sostenible ni coherent amb els valors de la companyia.

L'empresa està intentant vendre tota la seva cartera de restaurants a Rússia a algun comprador local.

Al març, l'empresa ja va tancar temporalment uns 850 restaurants a Rússia per la invasió d'Ucraïna. Ara, el seu tancament es preveu que afecti més de 60.000 empleats.

A Ucraïna, els restaurants McDonald's continuen tancats per la situació bèl·lica, tot i que la companyia continua pagant els sous complets als seus empleats.

El ministeri de Defensa de Rússia ha anunciat un acord per evacuar els ferits de l'acereria d'Azovstal, a la ciutat de Mariúpol.

"El 16 de maig, com a resultat de negociacions amb representants dels militars ucraïnesos bloquejats al territori de la planta metal·lúrgica d'Azovstal, s'ha arribat a un acord per a l'evacuació de ferits", segons el comunicat del ministeri rus. Tot i això, no es precisa el nombre de soldats a qui afectaria aquest acord.

Poc abans, un comandant de les milícies separatistes prorusses de Donetsk havia dit que hi havia negociacions obertes amb un grup de militars ucraïnesos que havien sortit de la fàbrica assetjada per acordar la sortida dels ferits.

Primer Finlàndia i, ara, Suècia. El govern suec ha anunciat que demanarà l'ingrés formal l'OTAN. La primera ministra del país, la socialdemòcrata Magdalena Andersson, ha anunciat aquest dilluns després d'una reunió extraordinària del govern i un debat parlamentari, que Suècia demanarà formalment l'ingrés a l'OTAN, trencant una política de dos segles de no alineació.

"El Govern suec ha decidit que Suècia ha d'ingressar a l'OTAN", ha dit en roda de premsa Andersson sobre una decisió que compta amb el suport de les principals forces polítiques sueques i que ha justificat per l'empitjorament de la seguretat provocat per la guerra d'Ucraïna. "Tanquem una era i en comencem una de nova", ha dit davant la premsa.

El partit de la primera ministra, els socialdemòcrates, van donar llum verda aquest diumenge a la proposta. Fa sis mesos havien aprovat en un congrés mantenir una postura a favor del no-alineament. Amb aquest canvi, que ja s'esperava, hi ha majoria parlamentària dels partidaris d'entrar a l'Aliança Atlàntica.

La invasió russa d'Ucraïna ha precipitat un canvi de rumb de Suècia que posaria fi a més de 200 anys de neutralitat i no-alineament militar. En aquesta línia, la ministra d'Afers Exteriors sueca, Ann Linde, ha qualificat d'històrica la decisió de sol·licitar l'adhesió a l'OTAN i ha afegit que "la invasió russa d'Ucraïna ha deteriorat la situació de seguretat per a Suècia i el conjunt d'Europa".

En el cas finlandès, Vladímir Putin va advertit el seu homòleg que està cometent un error i que no hi ha cap amenaça que justifiqui l'adhesió del país nòrdic a l'aliança militar. El president rus ha alertat que la decisió podria tenir un impacte negatiu en les relacions entre Rússia i Finlàndia.

L'escull de Turquia

Un cop aprovada la petició d'adhesió, correspondrà als 30 països membres de l'OTAN decidir si accepten per unanimitat l'ingrés de Suècia i Finlàndia.

En la cimera de l'Aliança Atlàntica que es fa a Berlín, els ministres d'Exteriors analitzen com es pot fer aquesta adhesió de manera ràpida i segura.

Un punt clau serà convèncer Turquia, que retreu que Finlàndia i Suècia acullin membres del PKK, considerats terroristes per Ankara. El president finlandès assegura que està disposat a reunir-se amb el seu homòleg turc, Recep Tayyip Erdogan, per parlar de l'ingrés al pacte atlàntic.

A una setmana perquè es compleixin tres mesos de l'inici de la guerra, el conflicte s'allarga i sembla situar-se lluny de les previsions del Kremlin.

De ser a les portes de Kíiv i controlar tota una franja de territori al nord del país, a principis d'abril, l'exèrcit rus ha passat a retirar-se d'aquella zona per centrar-se en Mariúpol i el Donbass.

A Khàrkiv, segona ciutat del país, i que les tropes russes tenien sota el seu control fins fa uns dies, les forces ucraïneses han empès l'èxèrcit rus fins a la frontera.

El Kremlin silencia aquestes derrotes, mentre que l'OTAN considera que la situació sobre el mapa després de més de 80 dies de guerra permet pronosticar, fins i tot, una derrota total de Rússia. Així ho ha dit el seu secretari general, Jens Stoltenberg: